Coneixement compartit

Prevenció del consum de drogues en l’adolescència

Una de les principals preocupacions per a les persones que tenen fills o filles adolescents és com evitar que s’iniciïn en el consum de drogues i puguin arribar a desenvolupar-ne una addicció. Tots els pares i mares saben que consumir drogues és perjudicial per a la salut i que les addiccions en general porten altres tipus de problemes a nivell familiar, social, educatiu, laboral, etc. Tenint en compte tot això, què es pot fer en l’àmbit familiar per a evitar les addiccions? Quins recursos tenen les famílies per a prevenir que els adolescents consumeixin?

Per tal de començar a posar fil a l’agulla, primer de tot caldria definir què és una droga i què és una addicció o conducta addictiva. Segons la OMS “una droga és qualsevol substància que, introduïda a l’organisme per qualsevol via d’administració, produeix una alteració del funcionament natural del Sistema Nerviós Central (SNC) de l’individu i és, a més, susceptible de crear dependència, ja sigui psicològica, física o ambdues”. Pel que fa a les addiccions, segons Ruth C. Engs les podem definir com a “qualsevol substància, activitat, objecte o comportament que ha esdevingut el focus principal de la vida d’una persona excloent-hi altres activitats, o que ha començat a danyar al propi individu i a d’altres persones a nivell físic, mental o social”. Cal tenir en compte que algunes conductes que considerem normals, o fins i tot necessàries i saludables, poden esdevenir conductes addictives si la persona perd el control i les realitza amb una freqüència, intensitat, temps o diners invertits fora del normal (un exemple pot ser l’addicció a l’exercici físic).

També cal que coneguem quines substàncies es poden considerar drogues i quins efectes tenen. En general podem distingir 3 tipus de substàncies addictives:

• Depressores: són relaxants i provoquen un alentiment a nivell físic i psíquic. Alguns exemples són l’alcohol, el cànnabis, l’heroïna i els fàrmacs sedants.
• Estimulants: són excitants i redueixen la sensació de son. Alguns exemples serien la nicotina, la cafeïna, les amfetamines i la cocaïna.
• Al·lucinògenes: alteren la percepció de la realitat i provoquen al·lucinacions. Alguns exemples serien el LSD, la mescalina i l’èxtasi.

Qualsevol d’aquestes substàncies pot provocar efectes més o menys greus en el funcionament de l’organisme i si la persona les consumeix de forma més o menys regular poden arribar a ser addictives complicant molt el desenvolupament vital de la persona.

Segons les estadístiques, un nombre important d’adolescents consideren que estan prou informats sobre les substàncies addictives i els seus efectes en l’organisme (69% a l’any 2016). Llavors, per quin motiu es segueixen consumint en edats primerenques? Per quina raó les edats d’inici de consum d’algunes drogues cada cop són més baixes? Una possible resposta a aquestes preguntes és la percepció del risc que comporta consumir drogues. En els últims anys els estudis mostren que els adolescents tenen clars els riscos del consum però no consideren que suposi un risc real per a ells mateixos. Aquesta baixa percepció del risc és especialment preocupant en el cas de l’alcohol ja que es tracta de la droga més consumida i la més acceptada socialment, de manera que la majoria d’infants i adolescents estan acostumats a que els adults en consumeixin de manera normalitzada i per tant no perceben el consum d’alcohol com un perill per a la seva salut. La situació arriba al punt de que un 71,6% dels estudiants d’entre 14 i 16 anys han provat l’alcohol i un 44,1% s’ha emborratxat alguna vegada a la vida.

A part de la baixa percepció del risc, també cal tenir en compte el component social del consum: la majoria de joves comencen a consumir perquè els seus amics consumeixen. De fet, l’adolescència és una etapa que té com a característiques rellevants el fet de donar molta importància al grup d’amics i el d’experimentar conductes de risc. És a dir que són les pròpies característiques de l’adolescència les que poden suposar un factor de risc a l’hora d’iniciar-se en el consum de drogues i altres conductes addictives.

Tot i així, hi ha adolescents que són addictes i adolescents que no ho són. Què marca la diferència? Quins són els factors de risc que predisposen a un adolescent a esdevenir addicte? Principalment parlem de factors de risc a nivell social (entorn de baix nivell socioeconòmic), a nivell familiar (famílies desestructurades i/o permissives amb el consum de drogues), a nivell escolar (fracàs escolar, dificultats, etc.) i a nivell individual/interpersonal (problemes de conducta, problemes de salut mental, etc.). Tots aquests factors juntament amb el fet de ser adolescents poden predisposar molt a iniciar-se en el consum de drogues a edats molt primerenques i fins i tot a desenvolupar una addicció.

Tenint en compte aquests factors de risc, què podem fer com a pares i mares per a evitar les conductes addictives dels adolescents? Primer de tot cal que ens plantegem quin és el mecanisme cerebral d’una addicció. Quan una persona realitza una activitat que li produeix benestar o plaer, el seu cervell allibera un neurotransmissor anomenat dopamina. Si una substància o conducta produeix benestar, es pot produir una tolerància a la dopamina que fa que la persona necessiti cada cop més dopamina per a obtenir els mateixos efectes. És a dir que la persona no esdevé addicta a la substància o la conducta sinó a l’efecte de reforç que produeix la dopamina en el cervell. Els estudis demostren que realitzar activitats alternatives i saludables que també augmentin els nivells de dopamina, ajuda a reduir força les probabilitats de desenvolupar una addicció. Si aquestes activitats tenen un component social, encara es reforça més el seu “efecte anticonsum”.

Tenint en compte tot el que hem vist fins ara, podem deduir que els joves són menys propensos a consumir drogues si tenen una bona relació amb les seves famílies desenvolupant vincles emocionals positius, si s’adapten correctament a l’escola o institut, si tenen unes bones capacitats comunicatives, si realitzen activitats de manera periòdica (excursions, esports, música, activitats artístiques, etc) amb familiars o amics, etc. En resum, si el seu entorn és favorable i tenen alguna cosa millor a fer no els fa falta consumir.

Algunes idees que us poden ajudar a prevenir les conductes addictives en els vostres fills o filles:

• Creeu vincles positius amb ells i elles. A casa ha d’haver un clima de confiança i de comprensió: han de sentir que poden parlar de qualsevol cosa.
• Informeu-los més enllà del que els informen a l’escola o institut. Cal que tinguin clar quins són els riscos, però sense que sembli una prohibició o un sermó. Cal estimular el seu esperit crític i que sentin que estan informats per a poder prendre la millor decisió: apodereu-los!
• Feu activitats en família (excursions, manualitats, cuina, assistir a espectacles, etc.) que us agradin a tots, ajudarà a reforçar vincles i a més mostrarà a l’adolescent que hi ha moltes maneres de passar-ho bé.
• Intenteu ser el millor model a seguir i per tant procureu no consumir substàncies addictives. Sigueu referents!
• Afavoriu que es relacionin de manera saludable amb altres joves de la seva edat: activitats de lleure, activitats artístiques, esports, grups excursionistes, etc.
• No oblideu que vosaltres també vau ser joves, també vau tenir conductes de risc i també vau fer allò que calia per a encaixar en el grup d’amics, sigueu empàtics!
• I, sobretot, estimeu-los, escolteu-los i respecteu a les persones en les que s’estan convertint!