gtag('config', 'AW-1000876650');
Botigues

La inclusió de la dona a l’àmbit STEAM, un repte pendent

La inclusió de la dona a l'àmbit STEAMEl desenvolupament tecnològic està incidint en tots els àmbits de la nostra societat: el laboral, social, educatiu, polític, econòmic i interpersonal. Aquesta transformació provoca que cada vegada se sol·licitin més professionals amb perfils STEAM (acrònim en anglès de les paraules ciència, tecnologia, enginyeria, arts i matemàtiques).

Ara bé, segons dades de l’Organització de les Nacions Unides (ONU), la presència femenina en aquestes professions és inferior al 30%. Així mateix, aquesta realitat encara es veu més agreujada en el cas de l’estat espanyol on el nombre de dones catedràtiques o de l’àmbit de la investigació es redueix a un 25%, segons xifres del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

La inclusió de la dona a l'àmbit STEAMA més cada cop tenen menys representació en l’àmbit STEAM. Una bona mostra són les dades alarmants que aporta l´informe Alianza STEAM, publicat aquest mes de febrer en motiu del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència pel ministeri d’Educació. Aquest analitza la situació actual i les tendències de futur de la trajectòria educativa de les nenes i dones des que comencen els estudis fins que accedeixen a l’educació professional o universitària. Després d’anys de polítiques educatives per fomentar la igualtat, així com acabar amb la bretxa de gènere en l’elecció d’estudis com les matemàtiques, la informàtica, gran part de les enginyeries o les titulacions tecnològiques, el percentatge d’homes és cada vegada major.

A tall d’exemple, al curs 2000-2001, el percentatge d’alumnes noies en els graus superiors de FP d’Informàtica era del 27% i en el 2019-2020 (últim any disponible) se situa en el 10%. El 1985, el 30% de l’alumnat de la carrera universitària d’Informàtica eren dones i ara és el 12%. Aquesta mateixa tendència es registra en la carrera de Matemàtiques on han passat de ser una mica més de la meitat a representar un 36%. El pes de les dones també ha caigut en els estudis universitaris de Física, Estadística, Telecomunicacions i Aeronàutica en les últimes dues dècades. A més, encara que en algunes titulacions tecnològiques de Formació Professional el seu percentatge ha pujat, en quatre d’elles es manté per sota o molt per sota del 10%

La inclusió de la dona a l'àmbit STEAMPer contra, les dones tenen una alta participació en les titulacions relacionades amb la salut i les cures. En el cas dels estudis tecnològic on tenen més representació són aquells que porten el prefix bio (vida) davant, com la carrera de Biotecnologia, on representen el 62%. D’altra banda, en el llibre La taula rasa de Steven Pinker s’indica que les dones semblen més interessades a estudiar qüestions relacionades amb els éssers vius. Així doncs, la presència femenina en els àmbits de titulacions STEAM relacionats amb la salut representa el 78% en els cicles d’FP de grau mig i el 76% en el grau superior. Les dones són també el 69% de l’alumnat en la carrera de Medicina, el 82% en Infermeria i el 75% en Biomedicina.

Per ampliar la presencia femenina en altres àmbits tecnològics cal reduir els prejudicis de gènere i la socialització diferenciada entre nens i nenes per fomentar les vocacions científics-tecnològiques. El document indica que les nenes comencen a allunyar-se d’aquestes disciplines en l’educació primària i, per tant, és des d’aquesta etapa educativa que cal intervenir.

L’informe internacional TIMSS, elaborat per l’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu, mostra que en quart de primària (9 i 10 anys) el 36,7% de les nenes diu no sentir-se segures davant les matemàtiques, enfront de un 23,5% dels nois. En l’altre extrem, un 21,3% de les noies se senten molt segures amb la disciplina, un percentatge que augmenta fins al 32,5% en el cas dels nens.

La inclusió de la dona a l'àmbit STEAMLa poca presència de les dones en l’àmbit STEAM, bàsicament, es dona per tres motius: el primer és per la manca de referents femenins en aquestes professions, en segon lloc, perquè encara es perpetuen molts estereotips en la societat des que som petits; i, finalment, per les poques experiències que tenen les nenes en aquests àmbits.

En el cas específic dels estereotips, arrosseguem un conjunt de clixés que repercuteixen als nens, nenes i als i les joves a l’hora d’escollir les extraescolars, les joguines, els tallers o els estudis. Per acabar amb aquests estereotips i potenciar la presència femenina en les STEAM és fonamental incentivar tant l’interès com la motivació de les nenes per les matèries cientificotecnològiques. Un repte que només es podrà assolir si es generen experiències d’aprenentatge vinculats a les STEAM en la formació d’infants, joves i adolescents. Això permetrà que puguin establir un primer contacte amb activitats d’aquest àmbit perquè, si no tenen cap experiència prèvia, difícilment tindran interès en aquestes professions.

Ara bé, es tracta d’un problema multifactorial que no només es pot abordar des de l’educació formal, sinó també des de l’àmbit informal. Per tant, s’han d’impulsar iniciatives que propiciïn aquestes primeres experiències STEAM entre els nens i les nenes, també, en el lleure educatiu. En aquests tipus d’activitats els infants, joves i adolescents adquireixen a través de tallers i jocs nous coneixements i aprenentatges que van més enllà de les competències acadèmiques. Així doncs, per exemple, mentre que els nens i nenes participen per igual en una activitat que els acosta a l’STEAM, també es promouen valors com la igualtat entre homes i dones, cosa que fomenta la cohesió social i la perspectiva de gènere en l’àmbit científic i tecnològic.

Un dels objectius de l’Agenda 2030 és construir una societat més justa, inclusiva i diversa. Sens dubte, això s’ha d’aconseguir en tots els àmbits, també en els de l’STEAM. Ara bé, per poder caminar cap aquest objectiu s’ha de superar els estereotips existents, així com oferir tant als nens com a les nenes aquestes primeres experiències STEAM a l’escola o en el lleure educatiu.

Mercè López
Cap d’Acció digital de la Fundació Pere Tarrés
Fundació Pere Tarrés


3.5 (70%) 2 vot(s)

Deixa un comentari