La influència del grup en l’adolescència. Com ho afrontem?
Si hi ha alguna cosa que tingui importància per a un adolescent és el grup d’iguals, els amics i amigues. Així ho expressen ells mateixos en tots els estudis i enquestes realitzades: els amics i amigues superen en importància la família, la salut i per descomptat a l’institut. I és que el protagonisme que adquireix l’amistat en l’adolescència té a veure amb el procés maduratiu dels nois i noies que, lluny de seguir tenint com a referència figures d’autoritat (pares, mares, mestres…) tenen la necessitat de construir la seva identitat de manera independent. Compte! La família seguirà tenint un paper fonamental per als nois i noies, però el grup d’iguals és imprescindible per a la pròpia autoafirmació i autoestima.
Potser resulta massa tòpic recordar que l’adolescència s’ha definit tradicionalment com l’etapa que segueix a la infantesa i precedeix a la joventut (considerant que els joves ja són adults, tot i que, adults joves.). És per tant, un segon naixement. No pas un naixement biològic però sí un naixement identitari i social que anirà dibuixant l’adult que serem i la mena de relacions que establirem amb els altres i amb el món.
Fins ara aquestes relacions venien molt marcades per la família i l’escola però en iniciar-se aquesta etapa és imprescindible la construcció de vincles positius amb els iguals perquè les hem triat nosaltres (cosa que no passa amb la família, l’entorn o l’escola) i perquè hem estat triats per ells i elles. D’aquesta manera ens sentim persones amb vàlua, útils, estimades, importants i mereixedores d’un lloc en el món. El pitjor que li pot passar a un adolescent (i a qualsevol adult també) és no gaudir de tot el que comporten els llaços d’amistat.
Sense por de caure en el ridícul, podem afirmar que l’amistat és la primera experiència afectiva per elecció que tenen els nois i noies. És clar que han experimentat l’amor dels pares, mares, avis, tiets i tietes… però no ha estat per elecció. Tu tries els teus amics i, alhora, ets triat per ells. Aquest vincle esdevé gairebé sagrat i precisament per això exigeix una enorme lleialtat.
És possible que aquestes primeres eleccions d’amistat no agradin del tot a les famílies. D’entrada perquè ressituen la influència que tenen sobre els fills i filles, però també perquè, com és lògic, pateixen en tant que volen que d’aquestes noves relacions en surti una bona persona i que en surti amb el menor patiment i dolor.
Lluny d’entrar a valorar si les amistats dels nois i noies són molt o poc recomanables, el més aconsellable és diversificar al màxim els grups d’amics i amigues dels fills i filles. Tenir amics a l’escola, al barri, a l’esplai, al gimnàs o al lloc d’estiueig és la millor manera de relativitzar i contextualitzar les possibles males companyies. Fomentar la diversificació del grup d’amics sempre és recomanable.
D’una banda amplifica el que ja hem comentat: com més amics tinc aquí i allà significa que més gent em tria, em valora i em vol; i això té un efecte innegable sobre l’autoestima. D’altra banda perquè la diversitat permet a l’adolescent experimentar diferents models de relació entre els seus iguals: alguns resultaran atractius i altres no però la conclusió de quin és quin serà pròpia, fruit de la pròpia experiència, vivència i reflexió. I, finalment, perquè la confrontació o la prohibició (“no m’agraden aquests amics amb els que vas”) pot generar l’efecte contrari al que es vol, és a dir l’aproximació als amics i el distanciament dels progenitors. En aquest sentit, conèixer els amics i amigues dels fills i filles, permetre la seva entrada a casa, tenir-hi contacte i relació, és sempre beneficiós per a la creació i el manteniment dels ponts de diàleg.
Els adolescents han d’explorar, descobrir i fer-se seu el món en el que viuen; no els ho podem impedir senzillament perquè les conseqüències serien molt pitjors que el que volem prevenir. Aquesta exploració i descobriment del món (i d’ells mateixos davant el món) comportarà de ben segur enfrontar-se als riscos que formen part de la societat en què vivim (el consum de begudes alcohòliques i de drogues, les relacions d’assetjament o submissió, les addiccions a tot tipus de tecnologies, les conductes violentes) però també comportarà conèixer valors com la confiança, la lleialtat, la col·laboració, el compartir, l’autosuperació, la companyia i l’amor. No podem negar-los l’experiència d’uns, ni dels altres.
El paper dels familiars i dels educadors és ser-hi (no valen les excuses que remeten a la falta de temps o a la feina). Ser-hi és important. Ser-hi perquè quan apareguin els dubtes, les incerteses, les decisions i els moments de vertigen sàpiguen i sentin que no estan sols. Ser-hi sense jutjar, ser-hi per escoltar, compartir experiències i ajudar a reflexionar.
