Educació Montessori a casa i a l’escola
Durant els primers tres anys de la vida del nen, s’assenten les bases per al seu futur desenvolupament. Montessori denomina a aquest període com el de l’”embrió espiritual”, durant el qual realitza en l’esfera psicològica el que l’embrió va realitzar ja en l’esfera física. Aquest procés s’aconsegueix gràcies a la “ment absorbent” del nen que incorpora experiències, relacions, emocions, imatges, llenguatge, cultura, a través dels seus sentits i pel simple fet de viure.
Aquestes experiències de vida donen forma al seu cervell, tot constituint xarxes neuronals que tenen el potencial de romandre amb la persona tota la vida. En aquesta etapa del naixement als 3 anys, l’educació Montessori es concentra en el desenvolupament de la parla, el moviment coordinat i la independència, que li donen confiança al nen, li permeten descobrir el seu propi potencial i el seu lloc dins d’una comunitat.
Tenint en compte, doncs, que l’últim propòsit del nen és la independència, com a pares i mares o educadors podem integrar elements de joc i mobiliari Montessori a casa nostra o l’escola per facilitar aquesta gradual adquisició de les habilitats que l’ajudaran a aconseguir-la. I és que cada nen o nena neix amb una “guia interna” i hem de proporcionar-los oportunitats per triar, actuar, pensar i expressar-se sense obligació o dominació.
Com fer de casa nostra o de l’escola un entorn Montessori?
Per integrar l’educació Montessori a casa nostra o a l’escola cal aplicar els principis fonamentals d’ordre, estètica, interès i objectiu. I on cada element té la seva raó de ser en el desenvolupament del nen o la nena. Per això és important que els i les mestres i les mares i pares ho fem tenint en compte les seves veritables necessitats i permetent-li ser autònom, participar en la cuina, neteja, responsabilitzar-se de les seves pròpies coses, realitzar les activitats al seu propi ritme.
En aquest sentit, és imprescindible trobar possibilitats d’oferir als nostres fills la llibertat d’escollir eleccions reals i de rellevància. Així mateix, cal facilitar-los el temps que els permeti concentrar-se en la seva activitat escollida sense ser interromputs o molestats. Fins i tot l’activitat més insignificant pot ser de gran rellevància en el seu desenvolupament intern i cal permetre el temps necessari per a concentrar-se en l’activitat fins que aquesta acabi.
Una casa o una aula o escola Montessori promou la independència del nen o la nena en l’exploració i el procés d’aprenentatge. La llibertat i l’autodisciplina fan possible que cada infant trobi activitats que donen resposta a les seves necessitats evolutives. Per exemple: durant els primers tres anys de la seva vida tenen una tendència molt forta cap a l’ordre, de manera que podem donar suport a aquesta tendència mantenint un lloc per a cada cosa. Si són exposats a aquest ritual diari, participaran activament en ordenar i recollir els materials després del seu ús. En aquest context, per exemple, grans caixes d’emmagatzematge i prestatgeries inaccessibles no fomenten el desenvolupament del sentit de l’ordre en el nen. Les prestatgeries haurien d’estar a la seva alçada, amb cistelles i altres contenidors per a una selecció limitada de joguines i activitats que puguin dur-se a terme i ser recollides després.
Els jocs i joguines Montessori
Els jocs i materials Montessori són realistes, manipulables i adequats a la seva mida. Tenen el seu propi control d’error i permeten realitzar gradualment exercicis de més dificultat. Estimulen el desig de coneixement i independència. De la mateixa manera, estan orientats a representar la realitat i a plantejar desafiaments que, per descomptat, tenen l’objectiu d’ensenyar, però també d’impulsar l’autoestima, la confiança i la percepció de vàlua.
D’altra banda, si atenem a la preparació minuciosa de l’entorn que indica Maria Montessori, els jocs (així com el mobiliari) sempre han d’estar adaptats: inspirats en la realitat i no en la fantasia, a més de trobar-se a l’alçada dels nens i ben ordenats, per oferir-los la possibilitat d’interactuar amb plena llibertat i consciència, tal com hem comentat anteriorment.
- En la seva fabricació es fan servir components d’alta qualitat, molts d’ells naturals, com la fusta, el vidre, els teixits biològics o el paper.
- Estimulen la seva imaginació, ja que solen ser menys cridaners que els de plàstic (plens de colors i sons sobreestimulants).
- Són més duradors. Aguanten millor el pas dels anys i no es deterioren tan fàcilment com els de plàstic.
- Es produeix una major connexió amb la natura, cosa per a la que els nostres gens estan programats.
Els materials, jocs i joguines Montessori són un magnífic mitjà per aplicar la seva metodologia a casa o a l’escola, i encara que no necessites tenir formació reglada, sempre pots saber-ne més a través dels llibres que parlen d’ella i del seu mètode. Però, sobretot, treballa per ser un adult conscient i recorda que abans de res ets un exemple. En aquest sentit t’ajudarà saber més sobre la criança positiva.
150 anys del naixement de Maria Montessori
El 31 d’agost de 2020 es commemoren 150 anys del naixement de Maria Montessori. Va iniciar el seu mètode sense tenir gaire consciència de la meta a la qual arribaria i sense proposar-se cap programa clar, ni cap concepció educativa del camí que havia de recórrer. El seu pensament es va desenvolupar gradualment i ella deia constantment que els infants havien de ser ells mateixos els qui haurien de descriure les mateixes lleis de l’educació. «Els millors mestres dels infants són els mateixos infants».
El pensament que va fer servir Maria Montessori en el seu mètode ha fet possible alguns esdeveniments sobre qüestions pedagògiques actuals, les quals han reflectit en la pedagogia contemporània. Per exemple: la relació entre l’entorn i l’educació, l’organització del procés d’ensenyament-aprenentatge, l’ús de procediments, tècniques i materials relacionats amb la veritable intervenció pedagògica. I sobretot, donant èmfasis a la importància de tenir en compte, el desenvolupament individual de cada infant.