Com evitar el sexting i la sextorsió?
Què és el sexting i la sextorsió?
Quan parlem de sexting parlem de l’enviament o recepció, a persones conegudes o desconegudes, de contingut sexual a través de dispositius mòbils. Una pràctica molt estesa i que genera un gran problema: una vegada que el contingut surt del mòbil, es perd el control sobre ell. Aquesta situació pot generar un risc molt greu, sextorsió, és a dir, l’extorsió basada en tenir continguts sexuals; aquesta situació pot donar lloc a tres freqüents entre els menors:
- Imatges usades per assetjar sexualment a la víctima: Hi ha molts casos d’exparelles que s’han fet xantatge amb fotos sexuals o vídeos que van compartir en el passat i han acabat sent utilitzades per aconseguir trobades sexuals o sent filtrades en diferents xarxes i grups de WhatsApp.
- Imatges que acaben en mans de tercers i són usades sense el consentiment de la persona per crear perfils falsos, webs de fotos, o fins i tot per convertir-se en anuncis pornogràfics.
- Imatges que cauen en mans de Groomers ja sigui per engany, suplantació d’identitat, o perquè desentranyen el telèfon de la víctima. Són utilitzades per fer xantatge al menor demanant-li diners o més contingut sexual. Això és el que s’anomena grooming, extorsió sexual, i en gairebé la totalitat dels casos acaba causant problemes greus en el menor.
Dades de l’ús de sexting per menors
En 2016, el 10% dels joves entre 10 i 16 anys enviava o rebia fotos o vídeos amb continguts eròtics o sexuals. Però en l’actualitat, la pràctica s’ha estès.
Avui dia el 31% dels joves ha rebut algun tipus de missatge sexual a través del mòbil. De fet, segons les dades recollides en el llibre Entre selfies i whatsapps, coordinat per professors de la Universitat del País Basc, actualment tres de cada deu menors d’entre 11 i 16 anys d’Europa i Llatinoamèrica reconeix haver practicat el sexting. I el 14% d’ells assenyala haver-se sentit disgustat per això. Però la dada més important, potser, és que encara que el 94,5% reconeix que es tracta d’una pràctica perillosa, el 44,7% assenyala que és part del joc sexual. El que col·loca els menors en una situació de desconeixement i perill per a la qual cal educar-los.
Consells per prevenir el sexting i la sextorsió
Donar-los als menors una bona educació digital és la base principal per prevenir el sexting i la sextorsió. A més, s’ha de generar un clima de confiança davant d’una situació d’aquest tipus perquè el menor no dubti a demanar ajuda com més aviat millor.
Una vegada que és conscient del problema, hi ha dos grans fronts per protegir els menors d’aquesta pràctica:
- Educació digital: La conscienciació dels perills que comporta aquesta pràctica. Explicar-los les conseqüències que té sí ho practiquen, i ensenyar-los a fer un ús responsable de la tecnologia que utilitzen.
- Acompanyament digital: Utilitzar un control parental, configurar correctament els dispositius, i usar un filtre de contingut a més de configurar correctament la privacitat de les aplicacions i xarxes socials que utilitzen.
- També és molt important revisar la xarxa Wifi de la llar per evitar hackers i ciberdelinqüents que accedeixin als dispositius i robin contingut.
- Realitzar una auditoria de ciberseguretat de l’entorn connectat periòdicament és una pràctica més que recomanable.
Què fer si ja ho practiquen?
Si ja ho practiquen o tens dubtes de si ho fan, és vital ensenyar aquestes pautes de seguretat:
- No practicar-ho amb estranys: Igual que no se li dóna informació privada a una persona que no es coneix, tampoc s’ha de compartir fotografies íntimes amb desconeguts.
- Abans de fer-ho, han de parlar-ho amb la seva parella: han d’establir per endavant les regles que van a seguir. Això inclou si poden guardar les imatges, per quant de temps, quin tipus d’imatges o textos valen o si algú més pot veure-les.
- Evitar que puguin identificar-los en les fotografies: quan s’envia contingut sexual s’ha de procurar que no es vegi la cara, tatuatges, marques de naixement o qualsevol cosa que pugui identificar-los. També s’ha d’evitar que de fons surtin fotografies, pòsters… que puguin involucrar-los en cas que el contingut es fes públic.
- Utilitzar aplicacions segures: han d’usar apps amb sistema d’encriptació de missatges. D’aquesta forma només l’emissor i el destinatari tenen accés al contingut. Han d’evitar utilitzar Facebook, Messenger o Twitter. Una bona opció és Signal ja que permet fixar un temps d’autodestrucció per als missatges, posar contrasenya a les converses i evitar que es facin captures de pantalla. Telegram també és una altra opció.
- Elimina la informació de les fotografies: cada imatge que es treu amb el telèfon mòbil inclou informació com on va ser presa, a quina hora i amb quin dispositiu. Es poden esborrar aquestes dades utilitzant aplicacions com Photo Investigador. O fer-ho un mateix des de l’ordinador obrint la imatge, clicant en eines i seleccionant esborrar informació.
- Desactivar l’emmagatzematge automàtic de les fotografies: serveis com WhatsApp, Google Photos o iCloud guarden automàticament totes les imatges del mòbil en el núvol. Això pot ser un problema si desentranyen el dispositiu o si algú més té accés als espais privats a Internet.
- Protegir les imatges si van a guardar-les: Si es guarden les imatges (cosa totalment desaconsellable), s’ha de fer en una carpeta amb contrasenya i evitar pujar-les al núvol.
Tot i això, i en qualsevol cas, el més segur és no practicar-lo. I el més important, com sempre, és educar des de molt petits als menors perquè sàpiguen a quins riscos s’exposen i quina és la millor manera de evitar-los.
Contingut elaborat per:
