Coneixement compartit

Visca les amanides! Aprenem menjant i mengem aprenent

Poca gent es pot creure que els infants de 2 a 6 anys celebren la varietat d’ingredients de les amanides que se’ls ofereixen a les nostres escoles, ingredients que a alguns adults fins i tot ens costa acostumar-nos als seus sabors i textures. Hi ha tècniques i trucs per aconseguir-ho.

L’Escola Infantil Municipal Duende és una de les quatre que pertanyen a la fundació pública local Granada Educa. Està situada a tocar de l’històric barri del Realejo, més concretament, al Barranco del Abogado. A les nostres escoles de 0 a 6 anys hi ha una cuina que porten dos professionals que cada dia elaboren tant els menús que menjaran al migdia la gran majoria de nens i nenes com els de tot el personal que treballa al centre.

El personal de cuina, com la resta de professionals, disposem de temps dins la jornada laboral per a la formació contínua, i participem en seminaris sobre alimentació infantil anuals al costat d’especialistes en dietètica i nutrició, en un procés permanent de reciclatge. Fruit d’aquest treball de formació s’han realitzat diverses publicacions, com, per exemple, Aprendiendo a comer (2009) i Aprendiendo a comer mejor (2011). Però el procés no s’atura i aquest curs ha representat la gran revolució de les amanides: les hem fet destacar, els hem donat el protagonisme que es mereixen en els nostres àpats i n’hem fomentat el consum, així com el de productes locals de temporada.

Una altra activitat singular són els «tallers amb famílies», en què es viuen experiències i moments entranyables quan aquestes interactuen amb els seus fills i amb els professionals, en aquest cas amb els cuiners, i on, a banda de gaudir preparant bones receptes, es fomenta i es materialitza la participació i la implicació de les famílies dins del projecte d’escoles obertes que defensem i del qual en són una part imprescindible.

La vida quotidiana de l’escola des de la cuina

Sovint apareix algun pare o alguna mare per la cuina per preguntar com ens ho fem per aconseguir que el seu fill mengi un o altre aliment que a casa no hi ha manera. És la «màgia» del duende, els diem.

Tot i que no els enganyem, en el sentit que «la màgia existeix», en aquest cas es tracta senzillament d’unir el treball quotidià de la cuina amb un plantejament pedagògic intencional pensant en equip.

Quan els nens i nenes arriben a l’escola, a primera hora, el primer que fan la majoria és passar a veure el nostre plafó informatiu, situat a l’entrada de la cuina, on apareixen els menús del mes, amb el menú del dia destacat i fotografies dels plats que menjaran aquell dia. Els més petits van assenyalant amb el dit i explicant als seus pares i mares: «Avui hi ha això, això i això».

Els de més de cinc anys fan una comissió a mig matí per informar la resta de l’escola del menú del dia i apuntar tant el nombre de comensals de cada grup com les incidències, dietes, intoleràncies, etcètera, i pregonen:

• Avui amanida nassarita! (Cabdell, panses, ametlles torrades, all fregit i vinagre de poma).
• Avui, toca amanida mediterrània! (Tomàquet, formatge fresc, olives negres i alfàbrega).
• Avui amanida Sierra Nevada! (Enciam ecològic, germinats d’alfals, fonoll i olives verdes).
• Avui, toca amanida de temporada! (Tardor, hivern, primavera o estiu, amb escarola, magrana, col kale, germinats, pinyons, canonges, maduixes, alvocat, mango, fonolls, segons l’estació).
• Hi ha amanida arc iris! (Cogombre, pastanaga, remolatxa i blat de moro).

Poca gent es pot creure que els infants de 2 a 6 anys celebren la varietat d’ingredients de les amanides que se’ls ofereixen a les nostres escoles, ingredients que a alguns adults fins i tot ens costa acostumar-nos als seus sabors i textures.

Hi ha tècniques i trucs per aconseguir-ho. Per començar, menjar a l’espai habitual amb el grup de companys, acompanyats de la mestra de referència, en un ambient de participació, de compartir de manera relaxada, col·laborant a posar les estovalles, els coberts, servint l’aigua o repartint el pa. Tot ajuda. L’acte de menjar es planifica com un moment més de la vida quotidiana de l’escola, amb la mateixa importància que una assemblea o un taller.

Però si hi ha alguna cosa que ha quedat patent i d’eficàcia demostrada en el transcurs dels anys, i que va ratificar un estudi realitzat per la Universitat de Granada a les nostres escoles, és el fet de poder escollir tant els ingredients com la quantitat que cadascú se serveix al plat, cosa que afavoreix un major consum de verdures i fruites.

Al principi només se serveixen allò que els agrada –lògicament–, però a mesura que el curs avança, i amb l’ajuda inestimable de les invitacions o negociacions dels companys i els mestres, acaben provant la resta d’ingredients i, encara que sembli mentida, arriben a aficionar-se a aliments que abans evitaven o que directament rebutjaven. Però no només aprenen a menjar, també aprenen a compartir, a viure en comunitat; sobre la pròpia experiència aprenen a repartir equitativament perquè d’allò que més els agrada n’hi hagi per a tots.

Passa el mateix a l’hora de menjar fruita sencera, descartant els purés. Sempre en tindrem una de preferida, però si n’oferim una varietat i deixem que triïn, al final en proven d’altres que al principi no els cridaven l’atenció.

En resum: deixa que els nens i les nenes triïn i ofereix-los varietat i acoloriment. Que pensin per ells mateixos, tenen els seus gustos propis i saben triar, la majoria de vegades, millor que els adults. Per això trien ser nens. Per aprendre menjant i menjar aprenent. Visca les amanides!