TRIA SER AMABLE
Un nen amb una malformació a la seva cara, causada per una malaltia genètica, que als 10 anys posa per primer cop un peu a l’escola. Aquesta és la història de l’August, el protagonista de la novel·la Wonder. Pateix la síndrome Teacher-Collins, però malgrat la seva malaltia ell és com la resta: curiós, sensible i resistent.
Precisament això és la principal realitat dels nens i les nenes que pateixen bullying: són iguals a la resta dels seus companys i les seves companyes, però allò que els fa especials i únics és vist com una font d’assetjament pel seu entorn.
Segons la Unesco, dos de cada deu nens i adolescents pateixen bullying a les escoles. Això són 246 millions de joves en tot el planeta. En el cas de Catalunya, el 14% dels alumnes confessen haver viscut algun episodi d’assetjament, mentre que un 6% assegura patir-ho freqüentment.
A més, amb l’accés a Internet i les xarxes socials, també s’han incrementat en un 87% els casos de cyberbullying. Aquest tipus d’assetjament esdevé especialment greu, ja que l’anonimat i la no percepció directa i immediata del mal causat permeten adoptar rols on els assetjadors poden desenvolupar tota la seva imaginació.
Davant d’aquesta realitat, hi ha moltes escoles i centres educatius que des de fa temps prenen mesures de control i prevenció del bullying. A les llibreries d’Abacus, per exemple, és fàcil trobar llibres i recursos que ens poden ajudar a treballar la conscienciació i la lluita contra l’assetjament. I també novel·les adolescents, que ens aporten una visió de tolerància i empatia però també de denúncia i realisme.
Però el cert és que encara no és suficient, i l’eradicació de l’assetjament és un objectiu del què tota la societat ens hem de fer responsables. No hem d’oblidar que tots els infants sense excepció tenen el dret a ser protegits de totes les formes de violència i al desenvolupament del seu potencial d’aprenentatge en un ambient segur. Així ho diu la convenció sobre els Drets de la Infància.
En aquest context destaca el mètode finlandès KiVa, que consisteix en posar el focus d’atenció en el lloc adequat: la comunitat. Així, en comptes de castigar l’assetjador i consolar la víctima, una mesura que sovint sol agreujar encara més la situació, centra el seu treball en els alumnes que presencien l’assetjament, els que riuen, callen o miren cap a una altra banda. I és que és important entendre que els qui observen, els testimonis, formen part del procés de bullying.
D’això parla Wonder. Bé, d’això i de moltes altres coses, però sobretot de com afrontar la vida amb optimisme. De com acceptar les particularitats que ens fa ser especials com a persones. De convivència. D’igualtat. D’amistat. I d’amor. D’amor per un mateix. Perquè, com diu el clam de la pel·lícula que tot just s’estrena als cinemes, “no pots passar desapercebut si vas néixer per destacar”.
