Coneixement compartit

Treballar en grup i aprendre a cooperar

L’escola organitza mètodes d’aprenentatge específics d’acord amb les necessitats del grup de classe i les de cada infant. El programa especifica que hauria de permetre a tots “construir-se com una persona única dins d’un grup”, és a dir, “descobrir el paper del grup en els seus propis camins, participar en la realització de projectes comuns” i, gradualment, compartir tasques i prendre iniciatives i responsabilitats dins del grup. Es tracta, doncs, d’aprendre a cooperar, d’involucrar-se en una comunitat de treball i aprendre junts, a través del temps grupal i el temps en grups petits, sense descuidar els moments del treball individual.

Quins objectius té el treball grupal?

Oferir treball en grup requereix que el mestre hagi definit els objectius a assolir i que els nens i nenes hagin entès les tasques a realitzar. El pedagog Philippe Meirieu distingeix cinc objectius del treball grupal en alumnes:

• La finalització: l’objectiu és fer que els estudiants accedeixin a una “necessitat de saber” més que a un coneixement. No es dóna prioritat a l’aprenentatge específic i avaluable (que serà el tema del treball individual o col·lectiu més endavant) sinó a fer que tots comprenguin la importància de realitzar cert aprenentatge. Per tant, el mestre o mestra primer mirarà els obstacles i dificultats que el grup ha trobat per complir la tasca.
• Socialització: una vegada més, l’essencial no està en el nivell d’aprenentatge en si, sinó en el nivell de les actituds socials dels i de les estudiants. Es tracta d’aprendre a organitzar el treball en conjunt, planificar els passos, permetre que tots encaixin en el grup i participar sense deixar ningú enrere.
• El seguiment: l’objectiu se centra en l’aprenentatge acadèmic de naturalesa cognitiva. No obstant això, no és el mestre o la mestra el o la responsable de l’”ensenyament” sinó un alumne o alumna que es col·loca en la posició de “monitor” o “monitora”. El treball en grups petits juga dos rols essencials: fer servir l’heterogeneïtat dels estudiants per introduir un treball diferenciat i permetre que els alumnes en una situació d’instructors reforcin el seu aprenentatge (perquè “es veuen obligats a explicar” als altres).
• La confrontació: es basa en les interaccions entre els estudiants per a la realització d’una tasca comuna per desestabilitzar representacions o prejudicis. Es tracta de crear la contradicció, tot permetent que els punts de vista s’expressin perquè tothom pugui discutir.
• L’aprenentatge en si mateix requereix objectius cognitius identificats i pressuposa un funcionament del grup estrictament regulat pel mestre o per la mestra: regles operatives definides i respectades, preparació prèvia, adquisició de nous coneixements en treballar junts. El grup després permet, per confrontació, alliberar un concepte, millorar un treball individual, prendre consciència de fenòmens complexos…

La confusió entre tasca i propòsit pot comprometre l’efectivitat del treball grupal. D’aquí la importància, com assenyala Philippe Meirieu, de definir clarament la naturalesa de la tasca comuna a realitzar i la naturalesa dels objectius individuals perseguits.

Treball en grup i organització de classes

Si els beneficis del treball en grup estan ben establerts, establir una organització d’aquest tipus amb nenes i nens petits no sempre serà fàcil! La situació pot tornar-se ràpidament sorollosa i difícil de manejar per a l’adult, tant en termes de material com en l’atenció prestada a cada un. Són possibles diversos tipus de grups depenent de les activitats i els objectius d’aprenentatge establerts pel mestre o mestra:

• Grups de necessitat d’alumnes i les alumnes que tenen el mateix tipus de dificultats durant un aprenentatge; aquest grup és per definició “puntual”.
• Grups de nivells (o homogenis) que reuneixen a estudiants que han adquirit les mateixes habilitats en una disciplina o camp determinat. La tasca s’adapta a cada grup i té en compte les diferències de nivell.
• Grups heterogenis amb una relació d’asprada (o monitoratge) entre els i les estudiants que permet als més febles aprendre i assimilar el coneixement i les habilitats dels altres, i als tutors exercir i reforçar el que ells saben o saben fer.
• Grups espontanis per permetre afinitats més properes i el desenvolupament de l’afectivitat, per exemple, en els racons de joc.

Per satisfer millor les necessitats i el ritme de cadascú, el mestre o mestra divideix els nens i nenes en petits grups o tallers (4 a 6 o 8 estudiants en general). Cada grup té una activitat d’una naturalesa diferent (gràfics, recompte, llenguatge, etc. principi alfabètic, pintura, modelatge…) al voltant d’un objectiu d’aprenentatge comú. El professor o professora dóna suport a un taller específic i pot guiar, aconsellar i prestar especial atenció a un petit nombre d’estudiants, especialment com a part de l’ajuda personalitzada.

No obstant això, el treball grupal no ha d’excloure altres formes d’activitats que són complementàries. Així, el mestre o mestra s’encarregarà d’alternar horaris grupals, tallers, treball grupal i activitats individuals a l’aula.