Tornem a l’escola. Com està la normativa? Com arribem al setembre?
Hores d’ara, fa un any, a pocs dies de començar el curs 20-21, els mitjans i les xarxes bullien de missatges apocalíptics sobre el perill a què ens exposàvem i sobre la irresponsabilitat de les administracions si s’obrien les escoles. I contra tot pronòstic les escoles han estat obertes fins al juny amb activitat presencial, malgrat les intermitències de confinaments puntuals. Qui ens ho havia de dir? L’èxit ha estat espectacular. I no ens cansarem de dir-ho: si això va ser possible va ser gràcies a la col·laboració i a la cooperació dels equips de mestres, infants i joves, famílies i administracions, tant d’educació com de salut. Malgrat totes les mancances que tenia el sistema educatiu abans de la Covid, i malgrat totes les restriccions i protocols, l’escola va fer el paper de servei públic que li pertoca.
I ara que estem davant d’un nou curs, en què de moment la normativa és similar a la del curs passat, com arribem al setembre?
D’entrada amb més autoestima per continuar sent un col·lectiu essencial. El col·lectiu docent durant el confinament més dur, i al juny de 2020, vam patir un greu desconcert i no vam ser capaços per diferents motius d’obrir les escoles. Aquest curs, malgrat tot el desgast i l’esgotament que ha suposat, el balanç és positiu: sabíem que no seria fàcil i ho hem fet! Ho hem aconseguit amb cooperació, flexibilitat, adaptació i responsabilitats compartides. I això ens ha fet guanyar en autoestima i en valoració social, cosa que ens fa més forts.
Però diuen que no saps el que tens fins que ho perds! Aquest sentiment forma part de la condició humana que fa que no valorem allò que tenim. Això ens va passar el març del 2020, quan vam perdre l’escola i no la vam recuperar fins al setembre. Una escola, un sistema educatiu, que com a societat, mestres, infants i famílies, donàvem com un dret adquirit històricament, com un sistema que rutllava malgrat les imperfeccions, però que mai havíem pensat que de sobte pogués desaparèixer i que trobaríem tant a faltar! És per això que m’agradaria pensar que després de l’any passat tots (infants, joves, mestres, famílies i societat en general) valorem molt més l’escola.
Els vincles humans són l’essència de l’escola. A l’escola no s’hi va només a aprendre i adquirir coneixements i competències, sinó que és l’espai de convivència i de socialització més important que tenim com a societat. Tothom passa per l’escola, i tothom hi hauria de trobar un lloc on sentir-se reconegut i poder desenvolupar el seu projecte personal i, sobretot, trobar un encaix en un projecte col·lectiu. A l’escola convivim i creixem amb nens i nenes de tota mena, i és l’espai idoni per aprendre a viure i a conviure com a éssers humans. És per això que l’establiment de vincles és tan important a l’escola: vincles amb els mestres, vincles amb els iguals, i vincles amb persones amb qui potser mai no haguéssim coincidit. Per tot això és tan important fer que l’escola sigui aquest espai d’aprenentatge solidari on el projecte comú estigui per sobre de l’èxit individual.
Però no s’hi val fer veure que no ha passat res. Aquesta pandèmia ens està passant moltes factures i no podem eludir que el moment que vivim és d’una forta crisi a tots nivells. I no s’hi val a fer veure que no ha passat res, i que res no ens ha d’afectar. Al contrari, a l’escola hem d’afrontar tots els problemes que ens porta la pandèmia parlant-ne obertament, acceptant les febleses, i fent sobretot de l’escola un refugi i un espai de cures, de benestar, que combati l’aïllament i les pors.
La tornada a l’escola del setembre passat va ser viscuda amb molta incertesa per una banda, però també amb moltes ganes i esperances per l’altra. Ara que ens enfrontem a un nou curs, esperem no oblidar moltes de les lliçons que hem après per continuar-ne aprenent de noves. Tornem valorant el que és essencial, però sense deixar de somiar i lluitar per una escola millor: més solidària, més democràtica i més inclusiva, que posi el bé públic i el bé comú per davant de l’interès individual.
També pot interessar-te…
- Tres lliçons per al programa de curs que comença
- Un curs en plena emergència sanitària i educativa
- Com ha de ser l’inici de curs? Entrevista al professor Toni Pedragosa
- Prevenció dels problemes emocionals als adolescents
Presidenta Associació de Mestres Rosa Sensat
