STEM al Nadal!
Segurament, ara que ve Nadal, has vist alguna secció de joguines que són STEM o STEAM i tenen a veure amb coses que antigament anomenàvem científiques. També és possible que hagis vist robots, jocs de peces (per no dir marques) i d’altres propostes que inclouen aquest acrònim. Podria ser que els infants i joves de la vostra família us diguin que al “cole” o a “l’insti” fan coses de STEAM. Potser fan una extraescolar que es diu STEAM o fins hi tot s’han anat de colònies STEAM. Ens STEM tornant bojos o que?
Val, val… Però què volen dir aquestes paraules? D’on venen? I el més important: com és que s’estan obrint pas amb tanta força en els àmbits educatius tant formals com no formals?
De què STEM parlant?
Val, no us enganyaré: les STEM tenen un naixement una mica fosc amb unes intencions que no serien precisament pedagògiques ni ètiques. Com diuen en un famós programa de ràdio: anem a posar llum a la foscor (com a mínim ho intentarem).
Les STEAM venen de l’anglès Science, Tecnology, Engyniering, Arts and Mathematics (ciències, tecnologia, enginyeria, art i matemàtiques). Als anys 90 a Estats Units es comença a fer servir el terme STEM per primera vegada amb l’objectiu de fomentar l’interès per les carreres cientifico-tècniques. Més tard, al 2006 s’afegeix l’educació artística i es fa servir el terme STE(A)M.
Però realment la primera vegada que apareix un acrònim similar (SMET) és en un document militar cap als anys 50. En el document del Ministeri de Defensa deia més o menys: Espavileu nois! Hem d’invertir en fer formació SMET a les escoles perquè els comunistes ens passaran la mà per la cara en tot i a sobre guanyaran la conquesta de l’espai.
Bé, potser el comunicat no era ben bé així, diguem que és una interpretació lliure del sentiment que es vivia en plena guerra freda. Penseu que la Unió Soviètica acabava de passar-los la mà per la cara enviant a una gossa a l’espai dins de l’Sputnik. Si sàpigues el que va iniciar la pobra Laika…
Recordeu la típica fira de ciències de totes les sèries americanes? Doncs d’això STEM parlant. Totes les escoles americanes feien fires de ciències i participaven en concursos a tots els nivells. De fet es van gastar en educació STEM més diners que cap altre estat del món en la història. Ja sabeu que als EEUU quan hi van, hi van fort. El problema va ser que es centraven molt en l’objectiu de la fira però no es centraven en com funcionava la ciència realment i clar, al final muntaven el show però aprenien poc.
Cap als 90 l’STEM es centra més en les maneres de pensar i veure el món de la ciència, l’enginyeria i les matemàtiques i intenta ensenyar els processos i les maneres de fer. D’allà a aquí hem anat aprenent a fer-ho millor i ara podríem dir que cada cop tenim més clar perquè és interessant educar en STEM.
Però la necessitat, o millor dit l’objectiu de qui posa els diners, no ha variat tant: no quedar-se enrere en el I+D i ser competitius a nivell internacional. Treure pit, guanyar. Bigger, Better, Faster, Stronger. Ser els millors passa per tenir la millor ciència, la millor tecnologia i la gent més preparada. Si l’objectiu és aquest, s’allunya sense remei del que volem a les aules.
A més hi ha un petit problema: aquest sector té un biaix que discrimina a més de la meitat de la població: les dones i les persones que estan en situacions més desfavorables. Les STEM són per gent que té diners. Concretament pels nois de les famílies que tenen diners. No anem bé per aquest camí i és una errada estructural que no ha variat massa de la idea que van tenir aquells senyors blancs i de classe mitjana-alta del Ministeri de Defensa dels EEUU.
I ara com STEM?
Doncs no t’enganyaré. STEAM és un concepte en construcció que a més està de moda i tothom vol fer-se’l seu. La gent que estem a STEM (es que dona molt de joc la paraula, disculpa) volem alfabetitzar en STEAM. Volem que les STEAM serveixin a la gent i no que la gent serveixi a les STEAM. Volem que els aprenentatges que es generen amb aquesta mirada o context o cultura serveixin per millorar la vida de la gent, per fer-la més justa per tothom i perquè les persones menys privilegiades de la societat puguin aconseguir prou agència com per tirar endavant d’una manera digna.
Actualment, la definició que em serveix és la de Digna Couso que parla més d’alfabetització STEM. És a dir que “les persones siguin capaces d’identificar, d’aplicar o de reflexionar sobre les maneres de fer, pensar i parlar de la ciència, l’enginyeria i la matemàtica de manera més o menys integrada per comprendre, decidir o actuar davant problemes complexos i per construir solucions creatives i innovadores aprofitant les sinèrgies personals i les tecnologies disponibles de manera crítica, reflexiva i amb valors.” (Couso, 2017)
En resum, el que ens diu Couso és que educar en STEAM ha de servir perquè la societat entengui com funcionen aquestes disciplines i faci servir aquest coneixement per fer coses, per demanar coses, per actuar i per millorar les seves vides.
Volem que se’ns tingui en compte a l’hora de prendre decisions, volem estar informades. Però realment podem prendre decisions prou argumentades com per estar segurs del que responem? Com sabem que el que ens diuen és cert en aquesta època de fakenews i clickbait?
Fes-te aquestes preguntes i veuràs que la resposta no és fàcil:
Per què puja la llum si el problema és amb el gas? Em surt a compte posar plaques solars? Com puc arreglar la cafetera sense gastar-me molts diners? Com puc controlar la casa amb el mòbil? Per què si soc dona els fondos de pantalla no em queden bé? L’aire que respiro és sa? Els transgènics s’haurien de prohibir? Com pot ser que encara no s’hagi curat el càncer? Hem de vacunar als nens contra la COVID?
Aquesta última, a més, és una decisió que hem hagut de prendre ja si tenim criatures. Són coses on difícilment tindrem una opinió clara si no entenem com funcionen les STEAM i estarem a mercè d’altres persones que prendran les decisions per nosaltres perquè tenen els coneixements per fer-ho o senzillament perquè són els que gestionen els recursos. I sincerament, les persones que controlen els recursos no tenen massa pinta de ser molt STEAM, ni de voler posar la vida de les persones al centre…
Tenim una necessitat d’alfabetitzar-nos en STEAM per poder participar de la societat en la que vivim, però tenim més problemes:
Les noies consideren que els estudis de ciències, enginyeria i matemàtiques no són per elles en una proporció molt gran. Les noies, per alguna raó aprenen que no són prou bones per aquestes professions abans d’acabar la primària. I, malgrat que els resultats de les noies són millors en totes les disciplines STEM elles creuen que no serveixen. O més ben dit. D’alguna manera les famílies, docents i el sistema en general les fem creure que és millor que no es dediquin a això. I és greu perquè les noves tecnologies les segueixen pensant els homes, tot descuidant a la meitat de la població. Si voleu més informació de com està el panorama mundial hi ha un informe de l’UNESCO demolidor.
L’altre problema té a veure amb l’equitat social. Tot el merchandising STEAM (tallers, cursos, extraescolars, joguines, oportunitats) no els pot aprofitar tothom. Valen diners, a vegades molts diners i no tothom s’ho pot permetre. Segons on hagis nascut no podràs accedir a aquest coneixement i a aquesta manera de treballar. I són aquestes persones les que més es podrien beneficiar d’aquest coneixement.
Com fer que arribi a tothom? Doncs des de l’escola pública, garantint que això no es queda a les classes més privilegiades. S’han començat a posar recursos (pocs, massa pocs) en aquesta línia. De fet, tenim 168 centres a Catalunya dins del programa STEAMcat que promouen aquesta mirada on el professorat s’està formant i s’estan fent coses molt interessants. A més em consta que hi ha iniciatives en ajuntaments i diferents territoris per promoure que l’STEAM arribi a tothom.
L’alfabetització STEAM també va de les competències associades a les mates, les ciències i l’enginyeria com resoldre problemes, entendre causes i conseqüències, indagar, crear, dissenyar, prototipar, aplicar l’enginy… Té més a veure amb la cultura maker, el DIY, la ciència ciutadana o el aterrar l’STEAM a peu de carrer i a casa de tothom.
La cultura STEAM que volem promoure és la d’apoderar la gent a fer coses pel seu compte i a no dependre de les empreses o els polítics. És ser capaços de trobar solucions a problemes complexos com el canvi climàtic o altres problemes complexos com aconseguir domotitzar casa meva de manera econòmica o de coses més bàsiques com consumir de manera responsable o evitar els abusos de les empreses de subministres bàsics.
També ajuden a tenir les anomenades competències del segle XXI: competència digital, participació activa, competència per la sostenibilitat, pensament crític, etc. Aquí t’haig d’explicar, ara que ja tenim confiança, que, traient la digital, podrien ser perfectament les de qualsevol segle.
A més, cada cop més feines requereixen integrar aquests coneixements. Al camp fan servir drons i ordinadors per controlar les collites, a medicina s’aplica la nanotecnologia, la bioenginyeria i fins hi tot es testen medicaments en programes informàtics o en òrgans fets amb impressores 3D. Preparar a infants i joves per aquestes feines i d’altres que no existeixen és una necessitat de la societat.
Les STEAM per aconseguir això són una bona idea.
STEM acabant
Així doncs, per resumir en quatre idees:
- Les STEM o STEAM tenen un passat fosc, capitalista i gens “educatiu”. Estan de moda i es fan servir per tot, i moltes vegades es diu STEAM a coses que no ho són.
- Les empreses i els governs tenen interessos en potenciar aquestes disciplines i no sempre coincideixen amb els interessos de la societat.
- Des de molts àmbits educatius es treballa més amb la idea d’alfabetització STEAM que promou ajudar a formar a una ciutadania més crítica, participativa i preparada per afrontar els problemes del segle XXI (tant els grans com els petits de cada dia). I fer-ho amb criteris com l’equitat i la justícia social.
- El fet d’ajuntar disciplines afavoreix que l’aprenentatge sigui més transversal i per tant els aprenentatges no estan tan parcel·lats i s’aconsegueixen coses com aprendre a col·laborar, a participar, a espavilar-se…
Per acabar per on començava i per si esteu fent la carta als Reis o esteu pensant en què ha de cagar el Tió no us deixeu enredar:
Les joguines i en general les “coses” STEAM no són STEAM per se, a no ser que hi hagi algú al darrera que li aporti la mirada i l’enfocament STEAM. Unes fustes boniques poden ser tan STEAM com un robot de més de 200€. L’STEAM depèn més de les persones que de les “coses”. Depèn més de les intencions. Depèn de les ganes d’aprendre i de gaudir.
Molt bones festes i gaudiu de la gent que us STEAMeu.
Formador de Rosa Sensat
