Coneixement compartit

Reportatge. Aprendre l’ofici d’espectador

Cada curs que passa es fa més evident que l’educació audiovisual és imprescindible per a la vida. Aquest article, més que explicar temàtiques i currículums, se centra en els fonaments i els factors més importants de la creació i de la recepció de la fotografia i el cinema.

Cap ésser habita en la realitat en sentit estricte, sinó en un món conegut a partir de les informacions captades pels sentits i, en la majoria dels animals, processades pel cervell. La percepció del món exterior depèn dels sentits i de la manera com el cervell integra els esdeveniments sensorials i motrius.

Alguns científics usen el terme realitat biològica per referir-se a la representació particular del món exterior que construeixen els éssers vius. La realitat biològica és el món en el qual els éssers habiten. La qualitat que tingui condiciona la supervivència de l’individu, de les col·lectivitats i de l’espècie. El cas dels éssers humans té una singularitat: aquesta realitat és construïda pel cervell amb la informació aportada pels sentits i pel llenguatge. Si acceptem aquesta teoria, l’hem de tenir en compte a l’hora d’estudiar la cultura audiovisual per la influència sensorial i simbòlica que té.

Els oficis de la recepció

Comencem a construir el nostre bagatge cultural a partir de les recepcions. Els coneixements, les creences, les ideologies, les fílies i les fòbies neixen d’allò que rebem de l’entorn. Si entenem que l’autonomia de pensament, la creació de coneixements ben formats i la solvència expressiva són virtuts emancipadores que permeten l’exercici de la llibertat, convé aprendre de manera precoç els oficis de la recepció.

És molt important saber ser un bon espectador d’imatges, especialment des de mitjans del segle XIX, que neix la fotografia. Al segle XXI és absolutament imprescindible. Altrament, l’exercici de la recepció creativa ofereix la possibilitat de convertir-se en un artesà o en un artista. De la mateixa manera que un bon lector pot esdevenir un bon escriptor, un bon espectador pot esdevenir un bon fotògraf o un bon creador visual.

Aquest punt de partida condiciona l’enfocament dels estudis de cultura audiovisual. Fa necessari conjugar l’anàlisi dels factors; l’estudi d’algunes obres; la reflexió sobre la seva gènesi, el seu impacte i les seves influències, i, naturalment, la creació de productes propis.

La responsabilitat de l’espectador

En els diferents àmbits expressius que abraça la cultura audiovisual és especialment important tenir en compte la responsabilitat de l’espectador, perquè, des del seu naixement al segle XIX es va poder constatar la capacitat de manipulació de les imatges obtingudes mitjançant artilugis tècnics. Una descripció literària exigeix la traducció de signes lingüístics en imatges. Una fotografia, no. El grau d’atenció que requereix mirar una obra cinematogràfica és molt menor que el que es necessita per llegir una novel·la, per exemple.

Però la manipulació també parasita gèneres com ara els videojocs, les sèries o els videoclips, que tenen una audiència que es compta per milions. La preservació de la llibertat individual, que només es pot fonamentar en l’autonomia de pensament, exigeix conèixer els engranatges del llenguatge visual. Però no es tracta només de fer front a les agressions manipuladores, l’ofici d’espectador ofereix la possibilitat d’utilitzar els coneixements per atrevir-se a crear productes nous.

La fotografia, signe primordial

Avui dia ja podem afirmar que la fotografia és la base de la comunicació visual. A part de les informacions sobre els aparells i les tècniques de captura i manipulació de les imatges, és necessari estudiar la història de la fotografia i, especialment, la situació actual. La història permetrà conèixer mirades extraordinàriament diverses i farà evident que la fotografia és producte de la subjectivitat humana.

Molt més avui, per la formidable revolució que s’ha produït, primer, amb la imatge digital i, després, amb la conversió dels aparells telefònics en càmeres fotogràfiques. La realitat d’avui acaba sent la realitat de les imatges, amb una influència determinant, encara poc coneguda, en la realitat biològica.

L’evolució del cinema

Per a l’estudi de la tradició cinematogràfica és recomanable veure i analitzar dues sèries de Mark Cousins, la monumental The Story a film, An Odyssey (2011) i la imprescindible Women Make Film (2018). Permeten conèixer l’evolució del cinema i la diversitat d’expressions en marcs culturals diferents. Les obres cinematogràfiques usen els instruments que han caracteritzat i donat forma a les narracions humanes, per això convé repassar els factors del fenomen, quasi inexplicable, que consisteix a explicar-nos històries que mai no han succeït (i que també s’activen en les obres documentals).

Els mestres de la llum

Cadascuna d’aquestes possibilitats es multiplica quan es coneixen les obres que s’hi inscriuen, que conviden a inspirar-s’hi o a buscar una concreció nova. Ara bé, no s’ha d’oblidar que el discurs narratiu del cinema és visual. Per això és imprescindible l’estudi de les aportacions dels grans directors de fotografia: Gregg Toland (Ciutadà Kane, d’Orson Welles); Stanley Cortez (La nit del caçador, de Charles Laughton); Vittorio Storaro (EL conformista, i L’últim emperador de Bernardo Bertolucci i Apocalypse now de Francis Ford Coppola); Conrad Hall (In Col Blood, de Richard Brooks); Michael Chapman (Taxi Driver, de Martin Scorsese); John A. Alonzo (Chinatown, de Roman Polanski); Gordon Willis, (la trilogia d’El padrí, de Francis Ford Coppola); Néstor Almendros (Days of Heaven, de Terrence Malick); José Luís Alcaine (El Sur, de Víctor Erice) o Sławomir Idziak (La Double vie de Veronique, de Krzysztof Kieślowski). Tots amb un pensament visual diferent, són mestres de la llum que han aconseguit imatges pregnants que formen part de l’experiència vital dels espectadors.

En el món actual, en què vivim envoltats de pantalles, l’educació audiovisual és una de les bases de la supervivència de l’ésser humà lliure.