Qui està més enganxat al mòbil, el meu fill o jo?
Com a mares i pares, trobar estones per reflexionar sobre l’educació que reben els nostres fills i filles, quines accions fem dia rere dia i quines són les conseqüències que poden tenir aquestes accions són elements clau per aconseguir el nostre objectiu d’educar. Ser conscient d’allò que es vol transmetre i d’allò que es vol evitar pot ajudar a marcar límits, posar normes i arribar a acords conjuntament amb els infants i joves.
Educar no és fàcil i tampoc existeixen manuals específics que expliquin com s’ha de fer. Si a aquest fet li sumem que totes les famílies i tots els infants i joves són diferents tampoc podem establir unes pautes de treball sobre com evitar l’addicció al dispositiu mòbil, però si analitzem el que fan o deixen de fer els fills i filles, com fan sentir les persones que els envolten i quina és la resposta que obtenen a allò que fan, podem arribar a extreure’n conclusions.
Caldria començar fent una observació ben acurada sobre què és el que fa que el jove es passi tantes hores fent ús del seu mòbil. Els motius poden ser molts i diversos:
- Segueix persones que pengen imatges i vídeos a Instagram i vol estar al dia.
- Li agrada jugar i els jocs són tan atractius i emocionants que costa de deixar-los a mitja partida.
- Li agrada estar al dia sobre les novetats en cinema i mira mini trailers de pel·lícules.
- Li agrada seguir persones a xarxes socials com Youtube o TikTok que fan quelcom que comparteix amb elles.
- Mira sèries de plataformes digitals.
Actualment, cal estar al corrent de tot el que passa a les xarxes socials i sembla que, si no estàs al dia, no t’assabentes de res i vas venut.
Un altre aspecte a observar és si l’infant o jove ha canviat la seva actitud respecte a les persones que l’envolten o si l’execució de les seves responsabilitats quotidianes s’ha vist modificada. Per exemple: deixa de banda les tasques compartides o remuga més a l’hora de dur-les a terme, ja no té tan present la importància de fer els deures de l’escola o l’institut i els fa a darrera hora a correcuita perquè s’ha despistat o quan se li demana alguna cosa cal repetir-la moltes vegades perquè queda abduït pel joc (o el dispositiu mòbil) i la desconnexió és total.
Davant d’aquest canvi d’actitud moltes famílies se senten desbordades, estan preocupades i cansades de repetir les coses constantment i pensen que, d’un moment a l’altre, se’ls acabarà la paciència. És probable que el jove i els pares visquin en mons paral·lels i, per això, les famílies senten que viuen desconnectades de la vida dels seus fills, ja no comparteixen allò que els agrada i no s’assabenten de res.
Cal trobar el moment per parlar-ne i no acabar desesperats. Ser pare o mare vol dir compartir sentiments perquè, com a referents, sabem que el procés de l’educació demana temps, comprensió, respecte i empatia, entre d’altres. Ser referent implica: responsabilitat, capacitat d’adaptació, treballar conjuntament amb la resta d’agents educatius i, sobretot, ser coherent perquè el procés educatiu tingui sentit.
Un cop analitzats els canvis d’actitud del jove, els diferents sentiments que experimenten les famílies i què implica el procés educatiu cal mirar quines accions i actituds desenvolupen els pares i mares quan fan ús del dispositiu mòbil, ja que sovint, els infants i joves s’emmirallen amb els pares i mares i reprodueixen allò que veuen.
Si abans hem conegut què pot seduir els més joves de la casa, ara observem què fan alguns adults quan tenen un dispositiu mòbil entre les mans:
- Allarguen el moment de fer una tasca compartida o la deixen de fer perquè el joc que tenen en actiu els produeix un desgast físic i psicològic.
- Deixen d’escoltar de manera activa, sense mirar als ulls a les persones que els parlen, responent amb un “sí, sí ara va” perquè estan treballant contestant un WhatsApp o correus electrònics.
- S’aïllen de la resta de la família passant estones més llargues a l’habitació, a l’estudi o al lavabo, provocant cues en hores punta.
- Obliguen a adaptar les activitats familiars als horaris que han de destinar al dispositiu mòbil perquè ho exigeix l’activitat que estiguin duent a terme: WhatsApps amb els amics, jocs…
- Es posen nerviosos perquè la tensió del joc esgota la pròpia paciència i fan sentir malament a les persones de l’entorn.
- Es passen per alt normes sobre l’ús del mòbil que, anteriorment, havien consensuat amb la resta de la família, com per exemple: “Evitarem fer ús del mòbil mentre compartim un àpat i només l’agafarem en cas d’extrema urgència perquè són més importats les persones que tinc al davant”.
- Consulten el mòbil perquè és tan relaxant per desconnectar de la feina que acaben dormint menys hores de les necessàries i deixen de banda hàbits que fins aquell moment havien treballat amb la resta de la família.
- Necessiten posar el mòbil a sobre de la taula quan es fa un sopar especial a un restaurant perquè els és molest a la butxaca i necessiten estar atents per si reben una trucada.
- A l’hora de planificar sortides de cap de setmana o vacances, necessiten anar a llocs on hi hagi cobertura, limitant-ne el ventall a triar.
- Necessiten la immediatesa a l’hora de participar a les xarxes i, per això, compartir imatges dels fills i vivències personals no pot esperar.
Si alguns adults es comporten d’aquesta manera amb un dispositiu mòbil entre les mans, cal que fem una reflexió i no ens sorprenguem per allò que fan els joves amb el telèfon. Preguntem-nos:
- Què puc fer, en el meu dia a dia, per convidar al meu fill o filla a deixar el mòbil una estona i a descansar d’aquest dispositiu?
- Si no m’agrada l’actitud del meu fill o filla quan està fent ús del dispositiu, pot ser que a ell o ella no li agradi com responc jo quan estic amb el mòbil?
Educar és un procés llarg en què cal parlar i actuar. Les experiències que ens ofereix la vida són úniques i, sovint, estar connectat a un dispositiu mòbil és el motiu pel qual ens perdem allò que està passant en el nostre entorn més proper. Els infants i joves creixen molt ràpid i el temps no té retorn i, per aquest motiu, cal que deixem descansar el dispositiu mòbil de tant en tant i gaudim de les estones amb la família perquè tenen un valor immesurable.
També pot interessar-te…
- Com combatre l’ús excessiu del mòbil en menors?
- Deixant rastre a internet: alumnes i empremta digital
- 5 aplicacions educatives gratis per a infants i adolescents
- Què és el ciberbullying i com evitar-ho?
Docent de cursos de lleure de la Fundació Pere Tarrés
