Coneixement compartit

Plantem cada dia les llavors de l’educació. Acompanyament i valors

Educar és estimar, cuidar amb tendresa i dedicació una llavor, amb la il·lusió que un dia donarà els seus fruits.

Quan era una nena, a casa em deien que per plantar una llavor i veure-la créixer bonica i esvelta cal preparar bé la terra on la dipositarem, treballant-la i adobant-la. Un cop la terra està preparada i els factors ambientals acompanyen, arriba el moment de plantar la llavor. La llavor esdevindrà planta i cal que aquesta planta creixi, faci arrels i sigui forta. Ha de ser capaç de fer-ho tota sola, però necessita que algú l’adreci si es torça i que l’alimenti quan ho necessiti, tot ajudant-la en aquest procés de creixement. Finalment, aquesta planta, passats uns anys, esdevindrà un arbre bonic i formós carregat de fruits i d’energia positiva que li han anat aportant els diferents factors que l’han acompanyat durant aquest temps.

Amb el vi passa una cosa semblant. Depèn d’on hagin crescut els ceps, un vi pot ser aspre, dolç, amarg o fins i tot tenir un toc salí. I ens semblarà més o menys agradable, voluptuós o lleuger perquè les condicions de la terra on ha crescut, els factors ambientals que l’han acompanyat en el seu procés de creixement i les aromes de les plantes que l’han acompanyat han estat aquelles i no unes altres.

Si llegim la història del bambú, com explica Maria Teresa Abellán, trobarem un símil entre aquesta espècie i els humans. Per plantar una llavor de bambú cal amor per tal que creixi amb constància, paciència i perseverança, i cal també no perdre l’esperança ni desanimar-se perquè el seu creixement és lent i els seus brots no són visibles fins que no han passat 7 anys. Amb les persones passa quelcom de semblant.

Quan els pares i mares volem crear una família i tenir descendència ho fem amb un objectiu: veure’ls créixer i acompanyar-los i acompanyar-les perquè els nostres fills i filles tinguin la seva pròpia personalitat i sàpiguen prendre les seves pròpies decisions. Els acompanyem educant-los amb amor perquè sabem que aquesta és la base i els fonaments del que estem construint, i ho fem amb una actitud oberta i receptiva perquè aquest és el reflex dels valors que els volem transmetre, tenint cura de les paraules i de les accions del nostre dia a dia. Treballem en equip i ens complementem amb els diferents agents educatius, que ens ajuden a educar els nostres fills i filles, sense contradir-nos i construint conjuntament, perquè volem que el missatge que arribi sigui clar i no presenti confusió. Fem de models perquè sabem que podem ser un referent i ens mostrem flexibles davant de les situacions que apareixen en el dia a dia, perquè sabem que en un futur els infants i joves hauran de saber adaptar-se a les noves situacions i experiències que la vida els oferirà. Tenir un fill o una filla i veure’l créixer vol dir créixer al seu costat, madurar, equivocar-se sense adonar-se’n, però corregint amb arguments i accions, perquè som persones humanes i la perfecció no existeix.

Quins valors podem transmetre i a través de quines accions podem fer aquest acompanyament dels nostres fills i filles, dia rere dia?

• Constància: repetint les coses les vegades que calgui, encara que ens sembli que ho hem dit moltes vegades.
• Paciència: bevent molts gots d’aigua i comptant fins a mil abans de respondre, mesurant les paraules que utilitzem a l’hora de comunicar-nos amb ells i elles.
• Amor: expressant què sentim i com ens agradaria estar perquè som PERSONES amb sentiments.
• Esforç: treballant una mica cada dia, perquè educar és un procés, i sovint la feina que hi ha al darrera d’aquest concepte sembla invisible però apareix amb el pas del temps.
• Perseverança insistint encara que pugui arribar a semblar que som uns pesats i unes pesades… Cal seguir, no plegar veles, insistir i confiar en nosaltres.
• Valentia: fent front a situacions desconegudes o conegudes que ens fan respecte de treballar parlant-ne i posant límits.
• Vincle significatiu: creant allò essencial per a què hi hagi aprenentatge real amb unes bones reflexions, si cal.
• Coherència: actuant i fent allò que diem per no donar peu a la confusió, acompanyant les paraules amb fets.
• Respecte: dialogant de manera fluïda i adaptant aquest diàleg a l’edat dels infants i joves, i fent-ho en tots els àmbits on ens movem.
• Consciència: coneixent-nos a nosaltres mateixos i mateixes i tenint clar què volem transmetre i com ho volem fer.

Només amb plantar una llavor no n’hi ha prou. Cal regar-la, podar-li les fulles fetes malbé que interfereixen en el seu creixement, adobar la terra per a que agafi força, adreçar-la cap al sol si veiem que es torça, però sobretot, cal confiar en ella i deixar-la créixer, permetent-li seguir el seu camí perquè és el camí que ella ha triat i això fa que sigui única.

Fonts:

• https://criatures.ara.cat/escola/recepta-per-ser-referents-educatius-infants_0_2252774709.html
• https://blocs.xtec.cat/eduquemjunts/2012/12/08/metafora-del-bambu/