Coneixement compartit

La importància dels mars i oceans

Els mars i els oceans cobreixen més de dues terceres parts de la superfície del Planeta. Per aquest motiu és que la Terra és coneguda com el Planeta Blau. En les seves aigües trobem moltes formes de vida, des plàncton i plantes marines fins a les enormes balenes. D’altra banda, els oceans tenen un paper fonamental en el cicle de l’aigua, en la composició química de l’atmosfera i en la moderació del clima.

Des de fa segles, els humans hem explotat els recursos que ens ofereix el mar i l’hem fet servir com a mitjà transport de mercaderies i de persones… i fins i tot com a abocador de residus. Els residus abocats al mar són perillosos per a la fauna i també per a la nostra espècie. Les anelles de plàstic que uneixen les llaunes de refresc arriben a enredar i asfixiar als animals. Les bosses de plàstic són empassades per tortugues i alguns peixos per confusió, creient que són meduses, i arribant així a ser mortals. Les ampolles de plàstic al mar acaben formant autèntiques illes d’escombraries.

Les ampolles de plàstic al mar contaminen

El plàstic és un dels materials més contaminants per l’oceà. Es tracta d’un material que pot trigar fins a 1.000 anys a biodegradar. Per primera vegada, un estudi de la prestigiosa revista Science quantifica el plàstic que arriba als oceans: més de 8 milions de tones d’ampolles de plàstic al mar cada any i s’estima que l’any 2050 hi haurà al mar més plàstics que peixos. Podem imaginar el que signifiquen 8 milions de tones d’ampolles de plàstic al mar cada any? Aquest mateix estudi constata que més del 80% dels residus plàstics que arriben al mar procedeixen d’uns pocs països, amb la Xina en primer lloc i Estats Units també entre els primers.

Ara bé, la veritat és que els científics encara no saben del cert on són la gran majoria de residus de plàstic que es diu que arriben a l’oceà. Una gran part estaria enfonsada al fons del mar. Una altra part dels plàstics es trobaria flotant al mar, atrapats en remolins i girs oceànics. Alhora, els corrents marins que transporten els plàstics, el vent, la radiació solar i l’acció de l’onatge fan que les ampolles de plàstic al mar i altres residus d’aquest material s’esquerdin i es trenquin en fragments cada vegada menors, produint el que s’anomenen microplàstics. La quantitat de microplàstics a l’oceà és summament difícil de quantificar. Són diminuts, molt difícils d’eliminar i passen a formar part de les xarxes tròfiques marines quan són ingerits pels peixos. A més d’incidir directament en la mortalitat d’animals marins, també poden tenir efectes nocius en els humans que els consumim.

El sisè continent, la illa tòxica

De les cinc plaques gegantines de residus plàstics atrapats pels vòrtexs oceànics, els corrents marins han solidificat pràcticament la de la zona Est del remolí del Pacífic Nord. Coneguda per alguns com “el sisè continent”, aquesta illa d’ampolles de plàstic al mar ocupa una superfície d’uns 1.400.000 km2, gairebé tres vegades la superfície d’Espanya. Aquestes 5 illes o plaques són però només la punta de l’iceberg d’un problema mediambiental, ja que el 70% dels residus acaben al fons del mar com micropartícules i entren en les cadenes alimentàries marines.

S’ha estimat que el 80% de les escombraries prové de zones terrestres i el 20% de vaixells de l’oceà. Com la “Illa Tòxica” es troba surant en aigües internacionals ningú assumeix l’autoria dels abocaments i no hi ha govern que es faci responsable.

Els peixos, addictes al plàstic

Se sap de fa temps que els peixos s’empassen grans quantitats de microplàstics, però el que no se sabia és que els peixos els devoren amb plaer. Davant d’un petit tros de plàstic, les larves dels peixos abans opten per aquest que pel plàncton, el seu aliment natural. Les larves paguen les conseqüències d’optar pels plàstics, creixen més lentament es mouen més a poc a poc, i per tant són més vulnerables davant dels depredadors.

Un món sense plàstic, és possible?

A poc a poc som més conscients de la importància que té reutilitzar les bosses i els envasos de plàstic, així com reduir el seu consum, però també ens podem preguntar si en el dia d’avui hem fet servir pasta de dents, cremes exfoliants, cosmètics, desodorant, xampú o gel de bany… Sent així, haurem consumit grans quantitats de microplàstics. Alguns els assimilarem i altres desapareixeran pel desguàs fins arribar al mar i ser ingerits pels peixos, peixos que de nou poden acabar en els nostres plats. No només els peixos són víctimes d’aquests residus. Alguns estudis apunten que un 90% dels ocells contenen també plàstics a l’estómac.

En l’actualitat, en cosmètica usen microplàstics tant les marques habituals en un supermercat com les de perfumeries o parafarmàcies. En alguns productes s’etiqueten com microperles, encara que en la llista d’ingredients apareixen generalment com “polietilè” o “polipropilè”. Algunes marques han anunciat que deixaran d’usar-los en un futur proper, d’altres, com les de cosmètica ecològica, usen un segell de color verd per indicar que es tracta d’un producte sense plàstics.

Segurament és difícil imaginar en ple segle XXI un món sense plàstic. El plàstic inunda les nostres vides i ha revolucionat la manera de menjar, beure, emmagatzemar… I, encara que poc a poc el reciclatge està més present en els nostres hàbits, aquests residus s’han convertit en un veritable mal de cap. Uns residus que es multipliquen eternament i que duraran un mil·lenni, es converteixen en un gran llast per a les generacions futures. Potser no siguin necessaris més invents sinó recuperar materials que ja feien servir els nostres avis.

La solució a aquest problema és a les nostres mans. Són moltes les campanyes que s’han fet per conscienciar la població, però és evident que encara queda molta feina per fer. Fomentar el reciclatge, gestionar de manera racional aquests residus i fomentar un consum de productes respectuosos amb el medi ambient són algunes de les coses que podem fer per millorar aquesta alarmant situació.

Aquàrium de Barcelona