L’HORA DE TORNAR A L’ESCOLA
LA TORNADA A L’ESCOLA ÉS SEMPRE UN MOMENT EMOCIONANT PER ALS NENS. TORNAR A VEURE ALS AMICS DESPRÉS DE LES VACANCES I PODER EXPLICAR-LOS LES MIL AVENTURES VISCUDES. PER ALS PARES, LA COSA ÉS BEN DIFERENT. LLIBRES DE TEXT, LLIBRETES, MOTXILLA, LA BATA PER ALS MÉS PETITS… UN MOMENT VISCUT AMB DIFERENTS INTENSITATS, PERÒ AMB INTENSITAT AL CAP I A LA FI.
Escriu i fotografia Conchi Roque
L’altra gran involucrada, i part fonamental, és clar, és la mateixa escola. Cada any és nou també pels mestres: nous alumnes, noves inquietuds i, en definitiva, nous reptes. La tasca de les escoles és bàsica per la formació dels més petits, i en una societat que evoluciona amb un ritme de vertigen, no és gens fàcil. La Maria Jesús Comellas, mestra, doctora en psicologia i assessora de famílies i escoles, creu que els mestres d’avui en dia “estan preparats en relació a les didàctiques i a adaptar-se fàcilment als canvis”, però al mateix temps els hi manca preparació “en relació al coneixement psicològic i evolutiu de l’alumnat, fet que dificulta que hi hagi una mirada més aprofundida sobre les necessitats de la canalla i una manera més apropiada de compartir amb les famílies el procés de desenvolupament”.
Segons Comellas, l’escola, encara que evoluciona, ha de fer-ho molt més, no es pot entendre avui de la mateixa manera que s’entenia fa 60 anys, “un lloc on cal anar, on cal adaptar-se i on es reben una sèrie de coneixements. L’escola ha de ser un lloc de descoberta, de convivència i, sobretot, maneres de fer, de pensar, d’argumentar, de contrastar i on, evidentment, s’aprenen continguts i informacions”.
Facilitar la feina dels mestres en aquest camí i dotar-los de bones eines per l’ensenyament és un dels objectius d’Abacus, que té molt present la feina que es du a terme a les escoles, així com als pares, una peça clau en la formació dels més petits.
El material pedagògic i els recursos didàctics serveixen per a orientar als alumnes, exercitar les seves habilitats, motivar-los i formar-los. Faciliten l’ensenyament i l’aprenentatge, així com l’adquisició de conceptes, habilitats, aptituds i destresa per part dels alumnes. La selecció d’aquests materials és bàsica, i la seva tria s’ha d’ajustar a les característiques dels mateixos alumnes, tant pel que fa a les aptituds (musicals, artístiques…) com a necessitats específiques, com pot ser el cas dels nens esquerrans o aquells que necessiten una reeducació logopèdica.
La Natalia del Pino i el Xavier Vicente, responsables de papereria d’Abacus, destaquen el paper de la cooperativa en aquest sentit: “A l’hora de seleccionar articles de determinades games de producte tenim especial cura en aquells que permeten cobrir el ventall de necessitats dels nostres socis i clients. En aquesta línia, des d’Abacus oferim productes adients per a educació especial (causa-efecte, texturats…), articles especials per a esquerrans (tisores, correctors, regles, afila llapis…) o articles ergonòmics per a iniciació a l’escriptura (llapis, bolis, plomes, ròl·lers…)”.
S’han de tenir molt en compte aquests valors afegits dels materials i recursos pedagògics. Per als nens esquerrans, per exemple, treballar amb eines dissenyades per destres pot ser una causa de frustració, per això és tan important que puguin tenir recursos adaptats per a ells, com poden ser tisores, regles, llibretes o fins i tot el ratolí per l’ordinador. Tot farà que la seva experiència sigui més profitosa. D’una altra manera es pot produir un trencament entre les seves aptituds i el moment de posar-les en marxa. I no hem d’oblidar la importància d’ajudar als nens i nenes a desenvolupar aquestes aptituds.
Segons afirma la Maria Jesús Comellas, aquesta és una altra de les assignatures pendents per l’escola que, actualment, “desenvolupa poques aptituds perquè es dedica més a omplir de dades. El coneixement està molt fragmentat i sembla que no hi hagi vinculació ni influències d’unes informacions amb altres. Per exemple, la musica té ritme i es pot valorar matemàticament igual que l’art. Es podrien crear ponts de relació que afavorissin comprendre com el coneixement té diferents visions i aspectes que permeten entendre la seva globalitat”.
En definitiva, del que es tracta és d’incentivar als més petits. I la millor manera de fer-ho, segons Comellas, és valorant-los. “La canalla és creativa, receptiva i no té motlles, per això pot tenir moltes iniciatives abans que els limitem”. I, en això, una vegada més, l’escola hi conta molt. No en va són anys fonamentals en els quals s’estan fixant les bases del pensament i l’expressió lliure dels nens. “Cal que l’escola sigui un món de debat, de riquesa, de compartir idees i informacions. Cal afavorir que tot l’alumnat entengui com és el món a partir de la petita mostra que és una escola”.