Dones científiques que cal conèixer
La història està plena de dones que han estat clau en l’avanç de la ciència i en la configuració del món tal com el coneixem. Encara que el seu reconeixement ha estat a l’ombra durant anys i moltes encara siguin anònimes, us destaquem la feina de deu dones científiques que han aconseguit canviar la ciència. El Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència, l’11 de febrer, és un bon motiu per conèixer-les i estudiar-les!
Mary Anning (Regne Unit, 1799-1847)
Va ser una destacada estudiosa de la paleontologia. Va començar a recollir fòssils del període Juràssic a Lyme Regis, on vivia, per vendre’ls com a reclam turístic i ajudar a mantenir la família. La seva fama li prové d’haver trobat el primer esquelet complet d’ictiosaure, troballa que va complementar amb altres dos esquelets de dinosaures excepcionals. No obstant això, va patir la desigualtat de gènere de l’època: la Societat Geològica de Londres mai la va admetre entre els seus membres i va viure el menyspreu de molts paleontòlegs homes, que durant anys es van apropiar dels seus descobriments i estudis.
Ada Lovelace (Regne Unit, 1815-1852)
És la primera programadora en la història dels ordinadors. Matemàtica i física, va col·laborar amb Charles Babbage en el disseny d’una màquina analítica capaç de resoldre equacions diferencials. A les seves notes de treball va incloure el qual ara és considera el primer algorisme que es va intentar dur a terme en una màquina. Filla d’una matemàtica i activista política i del poeta George Byron, gràcies a la seva posició social va arribar a conèixer a científics importants, el que li va permetre desenvolupar-se educativament.
Dolors Aleu i Riera (Espanya, 1857-1913)
Fou una metgessa catalana, la primera dona llicenciada en medicina de l’Estat espanyol i la segona que va assolir el títol de doctor. Publicà la tesi doctoral titulada De la necesidad de encaminar por una nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer (1883). S’especialitzà en ginecologia i medicina infantil. També va ser autora de textos de caràcter divulgatiu, orientats a millorar la qualitat de vida de les dones, especialment en l’àmbit de la maternitat. Advocà perquè s’abandonés la cotilla, que oprimia el tòrax i afinava la cintura de les dones, perquè dificultava la circulació sanguínia i provocava desmais.
Marie Curie (Polònia, 1867-1934)
Física i química polonesa, pionera en el camp de la radioactivitat, va ser la primera dona de la història a guanyar un premi Nobel. Per aconseguir aquest guardó va haver de superar nombrosos obstacles, incloent-hi la dificultat d’accés a la universitat, ja que a Polònia les dones tenien prohibit accedir a l’Ensenyament Superior. Tot i això, anys més tard es va convertir en la primera dona que va arribar a catedràtica a la Universitat de París i una de les úniques a quatre persones guanyadores de dos premis Nobel (un d’ells compartit amb el seu marit, Pierre Curie).
Lise Meitner (Àustria, 1878-1968)
La física responsable de la fusió nuclear i l’única dona que té un element de la taula periòdica en el seu honor: el meitneri. La resta són dones de la mitologia i, ni tan sols el curi fa homenatge a la recentment esmentada Marie Curie: és compartit amb el seu marit Pierre Curie. Lise Meitner, va haver de dur a terme els seus experiments de radioquímica lluny dels focus dels grans investigadors en una època en què les dones no tenien permès trepitjar un laboratori. Les seves investigacions sobre la fusió nuclear van ser crucials per descobrir el meitneri, que va donar inici a l’era atòmica.
Rachel Carson (Estats Units d’Amèrica, 1907-1964)
Al començament de segle XX advertia sobre els efectes nocius dels pesticides en el medi ambient i de la creixent contaminació. El seu llibre «Primavera silenciosa» va aconseguir eradicar el DDT (Diclor Difenil Tricloroetà) i va marcar el naixement de la preocupació pel deteriorament de la planeta a causa de l’acció humana. El seu llibre segueix sent un dels títols de referència de l’ecologisme i la polèmica que va suscitar va fer que els Estats Units creés l’Agència de Protecció del Medi Ambient i incorporés a la seva agenda la política mediambiental.
Rosalind Franklin (Regne Unit, 1920-1958)
Química i cristal·lògrafa anglesa, és la responsable d’importants contribucions a la comprensió de l’estructura de l’ADN (les imatges per difracció de raigs X que van revelar la forma de doble hèlix d’aquesta molècula són de la seva autoria), de l’ARN, els virus, del carbó i del grafit. Els seus treballs sobre el carbó i els virus van ser apreciats en vida, mentre que la seva contribució personal als estudis relacionats amb l’ADN, que va tenir un profund impacte en els avenços científics de la genètica, van ser robats i van permetre a Watson, Crick i Wilkins guanyar el Premi Nobel de Fisiologia i Medicina el 1962.
Gertrude Belle Elion (Estats Units d’Amèrica, 1918-1999)
Fou una farmacòloga, bioquímica i professora universitària nord-americana guardonada amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 1988 que va compartir amb George H. Hitchings i Sir James W. Black. Treballant sola, així com amb Hitchings i Black, Elion va desenvolupar una multitud de nous fàrmacs, com la 6-mercaptopurina (Purinethol), el primer tractament contra la leucèmia o el zidovudina (AZT) per al tractament de la sida. També va descobrir medicaments i tractaments contra la leishmaniosis, la malària, la meningitis, la gota o l’herpes.
Mae Jemison (Estats Units d’Amèrica, 1956)
Metgessa i astronauta, va ser la primera dona afroamericana que va viatjar a l’espai a bord del transbordador espacial Endeavour el 12 de setembre de 1992. Va entrar a la Universitat de Stanford a l’edat de 16 anys, graduant-se amb títols d’enginyera química i estudis afroamericans. Té nou doctorats honoris causa en ciència, enginyeria, lletres, i humanitats. És actualment la cap de la fundació 100 Year Starship i focalitza els seus esforços en la millora de la salut a l’Àfrica i en l’avanç de les tecnologies en països en desenvolupament.
Anna Veiga (Espanya, 1956)
És una biòloga, investigadora i professora universitària especialitzada en reproducció assistida, embriologia clínica, genètica reproductiva i bioètica, així com en l’estudi de les cèl·lules mare i les seves aplicacions clíniques en el tractament de les malalties degeneratives. El 2011 publica el seu llibre El Miracle de la Vida, una vida dedicada a la ciència explicada en primera persona. Una vida que ha dut Anna Veiga de la fecundació in vitro a la investigació en cèl·lules mare en una recerca permanent d’avenços que ens ajuden a viure millor.