Deixant rastre a internet: alumnes i empremta digital
En un món capitalista com el que ens ha tocat viure, no importen les persones, sinó que el que importen són els diners. Que la gent consumeixi i gasti molt: en fast food, en roba, en moda, en mòbils, tablets, ordinadors… Que pensin poc i que gastin, que gastin! Sobretot en productes que s’obsoleixin ràpid. Fer diners a qualsevol preu: a costa de la salut mental i física de les persones, a costa de la seva cultura, de la seva educació, de la seva dignitat…
Per sort tenim l’Escola: un temple del coneixement, dels aprenentatges, de la curiositat, la cultura i el benestar. On no importen els diners, sinó que el que realment hi és valuós són les persones.
Avui en dia als mestres els toca, a banda del currículum, fer educació per a la salut, educació per a un consum responsable, educació per a uns bons hàbits alimentaris, esportius, ambientals; educació emocional, educació per a una ciutadania cívica i responsable…
S’hi afegeix ara una nova educació, de la qual em sembla que no se n’ha parlat prou: l’educació per al bon ús de les xarxes socials i d’internet. Els que em coneixen saben bé com em capfica aquest tema: la repercussió que pot tenir en un futur l’empremta digital que estan deixant els nostres infants (i els nostres adults) a internet amb l’ús que en fan en l’actualitat; la identitat que s’estan creant a les xarxes i la reputació que s’estan guanyant…
Com els pot afectar el dia de demà tota aquesta imatge virtual i en quins àmbits de la seva vida? Hi ha empreses que ja han vist en la recopilació i venda d’informació confidencial un gran negoci: vendre dades personals d’usuaris a grans marques, empreses i, fins i tot, a partits polítics en plena campanya electoral, és una nova i exitosa font d’ingressos.
I què me’n dieu dels advocats? Em consta que ja s’estan fregant les mans perquè, a llarg termini, els fills i filles dels pares que exposen des de la primera ecografia fins a cada detall de la seva vida més íntima, potser el dia de demà els demandaran i reclamaran indemnitzacions en concepte de danys morals per haver violat la seva intimitat. I què passa amb la informació sobre els alumnes que es penja o comparteix en blogs, webs, drives i altres? A les escoles i fora de les escoles. Què passa si tota aquesta informació cau en mans equivocades avui, demà o demà passat?
No sé si quan algú, gran o petit, progenitor o fill, mestre o alumne, comparteix una foto o qualsevol informació a les xarxes socials o a internet, ho fa essent coneixedor de les possibles repercussions que pot tenir un fet tan aparentment intranscendent com prémer el botó “compartir”. Tenim tota la informació que necessitem? O senzillament ens estem deixant arrossegar i seduir pels avantatges, facilitats i oportunitats de la xarxa?
Què és l’empremta digital?
L’empremta digital és el rastre que deixa tota l’activitat que tenim a Internet. Tots els moviments que duem a terme quan naveguem deixen petjada: les cookies de les pàgines web, la geolocalitació del mòbil, els “m’agrada” a Instagram, els comentaris a Facebook…
És impossible no deixar rastre a internet en l’era digital, i aquest rastre es pot generar de forma voluntària –quan nosaltres mateixos compartim fotos a les xarxes socials, escrivim comentaris, fem “m’agrada”- o de forma involuntària –quan alguna altra persona ens etiqueta en una foto, penja un vídeo on hi sortim, comparteix alguna informació que parli de nosaltres-.
A diferència del món real, al món digital tota la informació que es difon es fa accessible a totes les persones d’arreu del planeta i pot quedar-s’hi per sempre. Un cop a Internet, les fotos, els comentaris, les informacions personals, deixen de ser nostres i passen a ser del món; i hi pot accedir tothom sense que nosaltres puguem controlar-ho del tot. Tot aquest rastre anirà generant el que s’anomena la nostra identitat digital.
Identitat digital i reputació online
La identitat digital es constitueix a partir dels usos que fem d’Internet i de les xarxes socials, on hi anem narrant els nostres gustos, les nostres idees, les nostres opinions, els llocs on viatgem, les coses que fem… Els amics que tenim, els comentaris que compartim, les fotos que pengem, tot ens defineix com a persones al món digital. És a dir: que si algú ens busca pel nom i cognom a internet, a primer cop d’ull ja es podrà imaginar més o menys qui som i com som.
I la manera com les persones interpretin tota aquesta informació anirà conformant la nostra reputació online. Aquesta reputació, aquesta imatge que tenen els altres de nosaltres, pot ser bona o pot ser no tan bona.
Hi ha empreses que es dediquen a rastrejar internet buscant empremtes digitals de persones. I què en fan? Doncs com ja hem dit, en fan negoci: venen les dades a empreses de publicitat, empreses de recursos humans, etc, etc, etc. Tot el que els nostres alumnes comparteixin avui a les xarxes socials o a internet, quedarà per sempre i podrà ser utilitzat en un futur a favor o en contra seu.
Per exemple, a l’hora d’anar a buscar feina, a l’hora de llogar un pis, a l’hora de conèixer gent nova… Potser ara aquestes coses no semblen prou importants, però la identitat digital dels nostres alumnes, en un futur, els podrà obrir moltes portes o, pel contrari, pot fer que algunes se’ls tanquin sense haver tingut l’oportunitat de demostrar qui són realment.
Jo, als més petits els recomano:
- Que siguin molt conscients del valor que pot tenir cada publicació que fan a internet i que s’ho rumiïn dues vegades abans de prémer el botó “compartir”.
- Que configurin la privacitat de les xarxes socials per tal de que les seves publicacions només les puguin veure els seus amics de veritat. No sabem què podria passar si segons quina foto o quina informació caigués en mans equivocades.
- Que no agreguin a les seves xarxes socials persones que no coneixen; no se sap mai qui es pot amagar darrera un perfil fals.
- Que recordin que, encara que algunes publicacions duren només 24 hores, amb una captura de pantalla, algunes imatges o publicacions poden quedar per sempre a la memòria del telèfon d’algun desconegut o conegut que les pot reenviar a tantes persones com vulgui i fer-ne un mal ús.
- Que si algú penja una foto o una informació sense el seu seu permís, si ho consideren oportú, demanin que ho retirin, tant els seus amics a les xarxes socials com altres pàgines web.
- Que no deixin els seus comptes de correu o xarxes socials oberts en ordinadors o tauletes que no siguin les seves personals.
- Que si dubten de si penjar una publicació o no, que no la comparteixin. És millor prevenir que curar.
- Que coneguin la legislació vigent en relació a l’ús d’internet i que siguin coneixedors de quins són els seus drets a la xarxa.
Internet i les xarxes socials tenen un gran potencial i molts avantatges. Ara bé, educar a la societat perquè en sàpiga fer un bon ús és de vital importància per preservar la seva identitat, la seva imatge, la seva reputació i la seva dignitat. I aquesta educació, ara per ara, em sembla que només la pot garantir l’escola.
