Covid i higiene escolar. L’ideal, el major temps possible fora.
Mantenim una conversa amb Elena Villa Bastías, metgessa, cirurgiana general a lHospital de Alta Resolución de Benalmádena, de Màlaga, i mare al Colegio Público N. S. de Gracia, que es va oferir per revisar el protocol COVID de l’escola, fet que va suposar obrir oportunitats a les mesures previstes per l’equip educatiu.
Maribel: Elena, vam decidir fer-te aquesta entrevista perquè percebem que hi ha algunes escoles que estan en estat d’histèria, són al «no es pot», i ens interessa la teva perspectiva. Ens agradaria saber algunes mesures de marc general a l’escola, i després tenim algunes preguntes concretes basades en la nostra experiència a cada centre.
Elena: Tot i que soc cirurgiana, des de fa uns mesos tots els metges ens hem hagut de dedicar a establir protocols COVID als hospitals, així com vosaltres a les escoles. El que passa és que algunes vegades hi ha molta distància entre allò que demanen les autoritats i allò que es pot fer. A més, estem en una situació de canvi constant i amb molta por, perquè d’aquesta malaltia nova encara en sabem poc, no tenim prou seguretat o experiència sobre el que anirà bé. Quan es van obrir les escoles, també els companys mèdics pensaven que podia haver-hi molts rebrots, però la realitat ha estat la contrària, sobretot a les escoles. És diferent a instituts i universitats, per la forma de relacionar-se dels joves, no en el medi educatiu sinó fora. A les escoles, els nens i les nenes estan més conscienciats que els adults i respecten tot el que se’ls demana.
D’altra banda, cada cop es fan millor les coses, per exemple, l’ús de la mascareta: pràcticament tota la població porta una mascareta, encara que de vegades mal col·locada i sigui la mateixa que la del març. Hi ha consciència de no estar toquetejant les coses i els infants saben que s’han de rentar les mans sovint, o fer servir hidrogel. A més, tant els equips dels centres com les famílies estan conscienciats. Davant el més mínim símptoma, els pares i mares ja no porten la criatura a l’escola.
M: Què sabem sobre el virus?
E: El virus és una bestiola que està flotant, per dir-ho així, semblant al del refredat, que entra al nostre cos a través de la gola i, a partir d’aquí, una part passa als pulmons i una altra ens l’empassem.
M: Sobre l’ús dels termòmetres…
E: Pel que fa als termòmetres d’infrarojos, dir que ja no els fem servir, ja que, en realitat, la febre és un dels tants símptomes que pot donar el virus. Prendre la temperatura a les escoles pot ocasionar llargues cues, que al final són contraproduents, ja que és més difícil guardar la distància.
M: Quines recomanacions d’higiene ens dones?
E: Són molt simples, sobretot ventilar les classes o estar a l’aire lliure. A partir d’aquí tot el que afegim està bé, les mascaretes i l’ús d’hidrogel, millor que rentar-se les mans, ja que el lloc on ens rentem les mans pot ser un focus d’infecció, ja que es poden acumular la humitat, els aerosols i els gèrmens. Només s’aconsella rentar-se les mans si estan visiblement tacades. I, sobretot, respectar els grups bombolla que s’han creat a les escoles.
M: Com netejar els objectes?
E: Per a les superfícies, el millor és fer servir lleixiu diluït i, per a objectes porosos tipus roba o llibres, es poden fer servir esprais d’alcohol. Quant a la proporció de lleixiu, recomano utilitzar lleixiu en pastilles, que permet calcular millor els percentatges. No oblidem que el sol és un element de blanqueig –neteja excel·lent–, i deixar els objectes al sol i a l’aire durant unes hores és un mètode molt bo per higienitzar les coses.
M: M’ha sorprès allò que has dit del sol, no sabia que podia desinfectar. Pel que fa al rentat de mans, a la meva escola donem molt de temps per a aquesta activitat, ja que és el moment en què poden gaudir de l’aigua. A més, el meu centre és 0-3 i no hem trobat un hidrogel que ens convenci per utilitzar en aquestes edats perquè els nens i nenes se’l poden ficar a la boca.
E: A 0-3 la situació és diferent. Els infants d’aquesta edat són de molt contacte físic, t’abracen, et fan un petó, i a més ho comparteixen tot, comparteixen joguines i comparteixen llàgrimes, baves… L’avantatge és que els nens i nenes d’aquesta edat és molt difícil que contagien, però no així el mestre, que ha de portar una mascareta d’alta qualitat tipus FPP2. S’ha de tractar tot el grup de nens com si fossin un i protegir el professor amb rentat de mans freqüent i mascareta FPP2, sabent que hi ha poc contagi a aquesta edat.
D’altra banda, si tenim un pati al sol, cal aprofitar per estar-hi tot el temps possible. Recordeu que abans es posaven els llençols al sol, perquè després d’una estona el sol s’ho emporta tot per davant. Això, independentment que al final del dia es faci una neteja més exhaustiva, perquè si no a Infantil no es viu. D’altra banda, esteu comprovant que encara que aquestes criatures comparteixin les coses no tenen més brots que nens i nenes més grans.
Per netejar a Infantil es recomana alcohol en esprai perquè s’evapora en qüestió de segons. I, al final del dia, netejar a fons amb lleixiu diluït.
Elena C.: Jo volia preguntar sobre la ventilació. La meva classe és molt assolellada, tant que els nens em demanen que baixi la persiana, a més al meu centre no em permeten tenir cortines ni res de roba aquest tipus. Així que porto setmanes investigant sobre els productes que estan apareixent al mercat, per saber si són realment fiables o només un altre producte a consumir. Em refereixo a les màquines d’ozó, els filtres hepa, i d’altres.
E: Això és: com tu has dit molt bé, ara toca vendre. La realitat és que amb que corri l’aire és suficient, amb que estigui ventilat, també tenint en compte el nombre d’alumnes i la mida de la classe.
E. C.: Al meu centre ens han reduït el temps de pati.
E: L’ideal és passar el màxim temps possible fora. Les màquines són un pretext per vendre. Ara també parlen de les màquines de carboni; per què vull mesurar CO2 si tinc les finestres obertes? D’altra banda, si t’entra molt de sol a la classe i baixes una mica les persianes tampoc no hi ha perill, també podries fer servir una cortineta lleugera. Si li toca el sol és suficient per desinfectar, i si no, la ruixes amb esprai d’alcohol.
Les màquines d’ozó estan en voga, però no se sap fins a quin punt poden ser perjudicials, el mesurador de carboni no té gaire sentit, i una altra opció és posar plantes a la classe, que durant el dia absorbeixen diòxid de carboni. Si fa molt d’aire es poden tancar una mica les finestres.
E. C.: A la meva classe no puc tenir ni cortines, ni coixins, ni res de paper penjat a les parets…
E: Si us toca un equip directiu més espantat, pel motiu que sigui, serà més difícil. Crèiem que ho sabíem tot, però amb aquesta pandèmia ens adonem que les mesures que usàvem fa mil anys segueixen sent les més efectives: ventilar, reclusió i higiene. Abans es blanquejaven amb calç les parets per higienitzar. És l’única cosa que ens falta per fer. D’altra banda, la realitat és que hi ha poc contagi a les escoles.
Gracia: A la nostra escola tenim un claustre per decidir si comprar els filtres hepa per a totes les classes, perquè hi ha hagut diversos brots i s’ha creat alarma.
E: És un filtre molt potent que no deixa passar pràcticament cap partícula, però per si sol no funciona, necessita una màquina que fiqui l’aire per crear una pressió positiva. Si no teniu màquina de pressió positiva, el filtre no serveix. I tampoc serviria si tindreu les finestres i portes obertes. És més efectiu i barat obrir finestres. Més que haver-hi problemes a les escoles, els problemes els tenim fora. Algunes zones d’Andalusia estan tenint molta incidència i això es reflecteix a les classes. Però no s’estan donant casos que una criatura encomana un altre de la mateixa classe.
E. C.: Què opines de les mascaretes a l’esbarjo en grups de nens de 3, 4 i 5 anys que no es barregen amb un altre grup?
G: No té gaire sentit, perquè aquests nens ho comparteixen tot. Si tens un grup tancat més de dues hores al mateix espai, el virus ja és a l’ambient. Fora d´Espanya es té molt clar el concepte de grup bombolla. Aquests nens i nenes que estan cada dia junts quatre o cinc hores és igual que portin mascareta o no, perquè ho comparteixen tot. En el cas dels nens petitets, amb molta més raó no l’han de portar.
E. C.: Al meu centre no em permeten fer l’esmorzar fora, he de fer-ho dins de classe, i així passa també a primària, on porten mascaretes i després de diverses hores a classe se les treuen per prendre l’esmorzar. Ens sembla incoherent. Però la veritat és que no hi ha hagut contagis.
E: És que la ventilació que heu fet de les classes ha resultat molt efectiva. Ara vénen els mesos d’hivern i pot ser més incòmode segons quina zona.
Carmen: Al meu centre complim bé totes les mesures menys la de distància social, que es va relaxant al llarg de la jornada. Cerquem satisfer també la necessitat d’interacció. Què en penses?
E: La realitat que veiem és que les mesures d’higiene que s’han pres estan funcionant, encara que la distància no sempre es compleixi. D’altra banda, per què volem estar tan sans i morir-nos de la bogeria i de la tristesa per no poder-nos relacionar?
G: En algunes escoles no deixen que es faci servir argila o plastilina.
E: La plastilina és una mica més polèmica, però sent un objecte inert no ha de donar problemes, encara que no sé gaire què dir sobre ella. El fang, un cop utilitzat, es pon al sol i així s’asseca i es desinfecta.
M: Nosaltres, pel que fa a la plastilina, el que hem fet és repartir-la i que cadascú en tingui la seva pròpia. També la posem en quarantena dos o tres dies. Igual que els llibres.
Isa: Reconec que he passat de tenir pànic a estar força més segura, amb poques pors a l’escola. Hem tret les classes al pati perquè el centre ho permet. Cada grup està aïllat dels altres, no es troben ni tan sols al pati que hem dividit perquè cada grup tingui el seu espai. Els nens i nenes van sense mascareta, fins i tot el dinar ho estem fent al pati. Però ja hi ha mestres que estan entrant per dinar… Al principi fèiem quarantena d’objectes, però ja no en fem perquè són grups estables. Pel que fa al menjar, volia comentar que al principi les criatures no col·laboraven a parar taula, però ara sí, i algunes mestres manifesten por que comparteixin utensilis.
E: Jo sóc molt partidària del que esteu fent. Nens i nenes que conviuen cada dia diverses hores en un mateix espai tenen els mateixos microbis. En altres països tenen clar que el grup bombolla va junt, però és normal tenir por davant d’aquest virus desconegut. El més recomanable és mostrar que no passa res, i això és el que treu la por als mestres i les mestres.
I: Pel que fa al sabó, comencem usant sabó líquid, però ara ens preguntem si és millor el sabó en pastilles.
E: És igual, tots dos són sabó. Per als més petits és millor utilitzar sabó quan els veieu les mans molt brutes, però a partir de 6 anys és recomanable fer servir el gel hidroalcohòlic. A la zona de bany pot augmentar la humitat, la foscor i la poca ventilació, és un lloc ideal perquè proliferin els gèrmens.
M: Al meu centre els grups també són estancs, però trobem a faltar relacionar-nos, així que estem ideant veure’ns a l’exterior amb molta distància de seguretat per compartir alguna cosa. També estem utilitzant el pati per menjar. I les sortides al camp.
E. C.: Què podem fer amb els equips directius molt porucs?
E: La primera cosa és tenir en compte la incidència de cada província. En cas de ser baixa, cal repetir i repetir que, si els resultats de la nostra actuació no estan provocant brots, podem baixar el nivell d’alerta, observar el que està passant a la pràctica. Igual que està passant en altres entorns, fins i tot als hospitals, on l’experiència ens està fent modificar els protocols a la baixa. A més, al vostre entorn els nens necessiten normalitat, encara que és veritat que ells tenen molta més capacitat d’adaptació que els adults. Cal anar-los donant allò que vagin necessitant segons la seva edat.
M: Crec que se’ls poden posar d’exemple altres col·legis amb mesures menys severes i que no tenen brots. I també explicar que, si és grup de convivència, no hi ha distància de seguretat. Tingueu en compte que, quan es va dissenyar el protocol, va ser a l’estiu i estàvem molt espantats. Ara es pot anar relaxant, però ens trobem amb reticències d’alguns companys que han trobat una manera de sentir-se segurs, i costa fer-ho enrere.
E: Els protocols es van fer en un moment de molta por i incertesa, però s’han d’anar relaxant d’acord amb els fets actuals.
M: De fet, cal revisar-los. Conec centres d’infantil on als nens i nenes no se’ls permet moure’s del seu lloc, asseguts tot el matí.
E: Hi ha persones que han quedat com en una càpsula del temps de la realitat del març de 2020. La realitat és que ha estat molt dur ia algunes persones els costa trencar endavant.
G: Conec una companya que li fa por tocar les llibretes dels nens…
E: La llibreta no està electrificada, la pot tocar… És tan poca la quantitat de virus que hi pot haver, tan poca la que pots tocar i tan poca la que et pots portar a la boca, que és pràcticament impossible encomanar-se. Si a més ens rentem les mans amb freqüència, podeu tocar les llibretes amb seguretat. Pitjor són les superfícies metàl·liques. A les superfícies poroses el virus s’incrusta, li costa molt desprendre’s i és difícil que t’ho portis a la mà. Però de totes maneres no hi ha prou quantitat de virus. La via principal de transmissió és l’aèria, i a més quan es troba en grans quantitats; perquè algú passi pel teu costat no ho agafaràs.
M: Vam veure a classe un reportatge d’El País sobre com es transmet el virus depenent de la intensitat amb què parlem o cantem.
Mamen: He treballat en biblioteques, i et vull fer una pregunta sobre l’ús que es dona als llibres i el paper per por del contagi.
E: El d’”El nom de la rosa”, potser… Això no és real. No s’ha descrit ni un sol cas de transmissió per tocar un paper, que jo sàpiga. A l’hospital ens hi passem els papers amb normalitat. Però com que hi ha una mica de psicosi, jo plantejaria una mesura intermèdia: posar el llibre en quarantena uns quants dies. El virus necessita un ésser viu per alimentar-se. Si el deixes en un llibre, de què s’alimentarà?
I: Algunes famílies són reticents a l’ús de termòmetres infrarojos.
E: L’ús d’infrarojos no té cap problema, no fa mal, però de totes maneres no cal utilitzar-lo. Us haureu adonat que des que el feu servir no heu detectat cap cas.
M: Recordo que al nostre protocol teníem sala covid, però l’Elena ens va recomanar que l’evitéssim.
E: Em sembla una bogeria. És millor treure el nen al pati amb el mestre. Sobretot pel pànic que pot donar al nen.
M: Què podem fer contra aquesta por que paralitza la vida de l’escola, aquest núvol de tristesa que inunda els centres educatius?
E: Oferir de mica en mica la normalitat que per a la seva edat correspon. Dins dels grups bombolla, deixar que estrenyin llaços. I els adults buscar ajuda psicològica davant de la tristesa que estem acumulant. Els nens i les nenes són més de l’aquí i l’ara, però els adults trobem a faltar la nostra vida de fa alguns mesos.
M: Ara hi ha poca interacció també entre mestres, cadascú està amb el seu grup bombolla, els claustres són on-line… potser això estigui influint en l’ànim.
E: També passa a l’hospital: no ens deixen ajuntar-nos i això provoca tristesa, però per ara hem de seguir el protocol. Reunir-se a una sala gran o al pati no ha d’implicar risc. A les professions vocacionals, necessitem parlar entre nosaltres.
I: A la nostra escola estem començant a tenir tutories amb les famílies al pati i amb mascareta.
M: D’acord, reivindicarem als centres ajuntar-se a l’aire lliure, amb el nostre sol tan bo.
M: Igual que expliquem a les famílies altres aspectes innovadors de la nostra metodologia, podem transmetre seguretat amb les mesures que estem prenent…
E. C.: Potser les famílies són les que comprenen millor els nens i les nenes, comprenen que em facin una abraçada… Estan sent comprensives amb la flexibilització que faig del protocol.
“Article publicat a la Revista In-fàn-cia 187“ (maig de 2021)
