Com han de ser els entorns educatius a la nova era post-covid?
A la segona meitat de març, aproximadament 1.400 milions d’escolars de tot el món van haver de deixar l’escola per confinar-se a casa seva com a conseqüència de la pandèmia global de la Covid-19. Tot d’una, es va crear una situació en què tota la comunitat educativa, sobre la marxa i sobre un escenari no previst ni definit, va haver d’improvisar un sistema educatiu diferent. Un sistema educatiu que ara també s’ha d’enfrontar al repte d’un nou curs on les mesures de seguretat i d’higiene han de conviure amb el dia a dia de l’activitat educativa.
En aquest context, investigadors i investigadores de l’Smart Classroom Project* de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) han dissenyat un decàleg pedagògic que respecta aquestes condicions per a la prevenció de l’expansió i els rebrots del coronavirus. «Està pensat per iniciar una reflexió sobre com entenem l’espai d’aprenentatge dels centres educatius en qualsevol nivell, des d’infantil fins a la universitat, i com l’adaptarem en aquesta situació excepcional i esperem que transitòria», explica a la web de la UOC Guillermo Bautista, membre del projecte i professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació.
Més espais i contacte visual
En aquesta línia, al mateix article els autors plantegen alleugerir l’espai eliminant mobiliari i utilitzant espais que abans no es destinaven a llocs d’aprenentatge (passadissos, sales de tutoria, porxos o patis). A l’hora d’organitzar la disposició de les taules, és preferible que sigui de forma circular o semicircular en grups petits o grans, per afavorir el contacte visual entre tot l’alumnat i també amb el professorat, tenint en compte l’ús de mascaretes a partir d’una edat determinada.
«La mascareta provoca perdre una part important de la comunicació interpersonal, de l’expressió i la comunicació no verbal, per això és important fer servir les mans per gesticular i fomentar l’expressió de sentiments i emocions amb el llenguatge verbal», descriu Bautista. En aquest sentit, els investigadors proposen potenciar al màxim la connexió visual, deixant les portes obertes i eliminant les barreres físiques.
Dins de l’aula, el decàleg planteja que es potenciï el treball autònom dels estudiants, fomentant les preguntes i la reflexió, sempre mantenint les distàncies. Els docents poden dividir la classe en diferents grups i resoldre dubtes amb cada un d’ells de manera independent.
Per evitar aglomeracions, els horaris s’haurien de flexibilitzar, tant l’entrada com la sortida, i també els moments de descans. «Des dels més petits fins als més grans, la clau és, a poc a poc, anar creant una cultura d’ús de l’espai que sigui adequada a les necessitats actuals», subratlla l’investigador. En aquest nou escenari resulta imprescindible potenciar la comoditat i el moviment controlat de l’alumnat.
Ensenyament presencial i en línia
Pel que fa a les eines educatives, a l’esmentat article s’explica que en el decàleg es proposa potenciar dispositius tecnològics com tauletes o escriptoris portàtils, que permeten a l’estudiant fer les seves tasques des de qualsevol lloc. Els autors del decàleg aposten per un aprenentatge combinat, amb ensenyament presencial i en línia, incorporant l’ús de les tecnologies digitals com una pràctica educativa quotidiana. «L’ideal és equilibrar molt bé la feina que es fa en línia per no sobrecarregar ni el professorat ni l’alumnat, i també que els moments presencials potenciïn la comunicació i el diàleg, així com tot allò que és més difícil fer de manera autònoma a casa», assenyala Bautista.
Això implica que els nens i nenes tinguin accés digital tant a les aules com a casa seva, cosa que no sempre és possible. «Se n’ha d’ocupar l’Administració, perquè encara que el professorat i els centres estiguin preparats per això, aquestes propostes no serviran de res si els estudiants no tenen accés a aquests dispositius», recalca el docent.
En aquest context, Miguel Barrero, director de Fundació Santillana, en declaracions al portal Magisterio, veu necessari també «millorar la competència digital dels alumnes i abandonar el mite que tenen una capacitació meravellosa per pertànyer a una determinada generació». «No tenen problemes d’acostament ni d’utilització de les tecnologies, però cal preguntar-se si han estat prou competents per aprofitar-les», adverteix.
En una altra línia, els investigadors de l’Smart Classroom Project també aposten per aprofitar aquesta nova situació per fomentar l’autoregulació dels estudiants, és a dir, que els docents ajudin, moderin i supervisin, però que siguin els alumnes els qui aprenguin de manera autònoma i desenvolupin la competència d’autoregular-se. Això vol dir que es responsabilitzin d’una bona part del procés educatiu.
Un nou aprenentatge, més enllà de la pandèmia
Encara que les mesures sorgeixin en el context de la pandèmia actual, segons informació del citat article, els autors proposen que serveixin també per a quan acabi la crisi sanitària. «Aquesta necessitat de repensar l’espai pot ser una bona oportunitat per repensar com es planteja per a l’aprenentatge, de manera que aquesta reflexió serveixi no solament per donar resposta al moment d’emergència actual», destaca Bautista.
De fet, la pandèmia ha d’entrar en l’educació de les aules de totes les etapes educatives, d’una manera o altra, ja que està constantment present en el nostre dia a dia. Segons declaracions de Jordi Mir, professor d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra, a El País, «A cada curs es pot fer amb una complexitat diferent, posant l’atenció en unes realitats o altres. Si no ho fem, no estarem garantint un objectiu fonamental de l’educació: formar perquè tinguem els coneixements i les eines per pensar amb el nostre propi cap tot allò que ens està passant. Avui la pandèmia i la crisi ecològica que hi està associada formen part dels reptes que no podem evitar».
Per altra banda, amb el nou escenari cobra especial importància la manera d’oferir els coneixements: ara s’ha de fer transmetent emocions més enllà del propi contingut. Si el professor emet emocions positives, la recepció de la informació canviarà. En la línia del que comentàvem anteriorment en referència a la connexió visual, un somriure genera processos biològics i sensacions de recompensa en el cervell que produeixen confiança en el receptor i se sap que aprenem de qui confiem, i ens retroalimenta per seguir fent-ho. Segons experts del Re.School Forum, que va reunir al mes de juny a directors de col·legis o professors de primària i secundària de 43 països, el docent té ara la responsabilitat d’ajudar a crear persones transformadores, és a dir, aquelles que davant el canvi no reaccionen amb por sinó amb confiança.
Escoles de proximitat, ciutats sostenibles
Més enllà que la situació de la pandèmia ens faci tenir una reflexió crítica sobre la salubritat dels edificis públics i els centres educatius, l’arquitecte Fermín Vázquez, en declaracions al portal Architectural Digest, comenta que «cal començar a replantejar-nos una ciutat diferent, amb un entorn més amable i sostenible, i pensada per a ser viscuda amb seguretat, des del concepte de proximitat». En aquest sentit fa referència a totes les idees que tracten de projectar «ciutats amb la mateixa densitat que la que tenim però organitzades en petits nuclis locals, de manera que tot el que necessitis fer estigui en un radi proper, inclosa l’escola a la qual els nens podrien anar caminant». D’aquesta manera, es reduirien els desplaçaments massius a les ciutats, els moviments pendulars de la població, el trànsit, principalment, i el carrer, el barri, seria per a les persones, amb un impacte positiu en el medi ambient i en la qualitat de vida de les persones.
En aquesta ciutat de futur que imagina Vázquez, «els centres educatius haurien també obrir-se a la població, de manera que aquests espais puguin ser utilitzats per a activitats dels veïns, aprofitant així els edificis que ja tenim per crear zones d’ús públic a les ciutats», afegeix. «L’epidèmia no ens ha de fer anar per enrere pel que fa a la densitat de població a les ciutats, no ens ha de fer perdre el focus en com garantir qualitat de vida en un entorn dens. Tot allò al que ja hi aspiràvem, també en termes de sostenibilitat, ha de seguir sent el focus. Crear entramats urbans més segurs i confortables», conclou.
* Smart Classroom Project és un dels finalistes de l’SpinUOC 2020, programa anual d’emprenedoria impulsat per la plataforma Hubbik de la UOC, que celebrarà la seva final el pròxim 1 d’octubre. Juntament amb Guillermo Bautista, formen part de l’equip del projecte Anna Escofet i Marta López, professores de la Universitat de Barcelona, i María Casanovas, professora i assessora tècnica en ensenyament i disseny d’espais d’aprenentatge.