Com afrontar el dol amb infants i joves en temps de COVID?
Durant els darrers mesos, els nostres infants han hagut d’aprendre a viure amb un món ben diferent al que hi havia abans del març de 2020. Comerços més buits, distància de seguretat, no poder veure ni abraçar als avis, tiets, cosins… En alguns casos, però, aquesta distància no podrà mai tornar a ser la que era donat que, pel camí, hem perdut familiars i amics. La vida i la mort han estat més presents que mai al llarg d’aquesta pandèmia i molts nens i nenes l’han viscuda de ben a prop. I ens toca respirar ben profund i començar el camí de superar el dol. Com encarem certes preguntes i angoixes dels nostres fills davant d’un tema tan delicat? En molts casos, no ens hem pogut acomiadar de la persona, què hi podem fer?
El dol per la mort és una experiència dolorosa que sovint evitem als nens. Als adults ens costa tractar-lo i no sempre sabem acompanyar als infants i joves en el seu procés de dol. Les nostres vivències respecte de la mort i la por al patiment dels infants i joves poden dificultar afrontar la mort com un esdeveniment vital natural, i especialment en el context actual de la pandèmia per la Covid-19.
De fet, els adults que acompanyen els infants i joves en el procés de dol també el poden estar passant en primera persona. És normal sentir-se desbordat o incapaç d’ajudar algú des del propi dolor. En aquest cas, no s’ha de dubtar a demanar un cop de mà a persones properes o comptar amb l’ajuda externa d’un professional. La manera com els adults reaccionem i gestionem el dol és clau per ajudar als infants i joves a superar la pèrdua.
Tot seguit, us volem compartir alguns consells per poder afrontar de la manera més natural possible una situació tan delicada.
Qui?
És important que qui parli amb l’infant sigui una persona de referència (mare, pare,…), si pot ser amb la parella, millor.
On?
S’ha de buscar un lloc tranquil i sense possibilitat d’interrupcions per poder parlar-hi amb calma (si hi ha més d’un infant, les pautes són les mateixes però adaptades a l’edat).
Quan?
S’ha de triar un moment en què l’infant estigui còmode, receptiu i amb les necessitats bàsiques cobertes (menjar, beure, dormir).
Quant?
S’ha d’estar en disposició de passar una bona estona parlant i sobretot s’ha d’estar preparat/da per fer-ho d’un fet tan dolorós com perdre aquella persona que tant estimaven. Si durant el procés afloren les emocions, és bo donar-se permís per mostrar els sentiments propis.
Com?
Podem començar dient que hem de comunicar una notícia molt trista. És important deixar temps perquè vagin assimilant el que els comuniquem. Intentarem que els infants també puguin preguntar i deixarem espais de silenci. Quan surti com, per què i quan, podem parlar de la Covid-19, o Coronavirus, i tot i que potser moltes coses ja les sàpiguen a aquestes alçades, no està de més explicar-los que és un virus molt contagiós que fa que es compliquin les malalties que ja es pateixen anteriorment i que afecta sobretot les persones més vulnerables, com la gent molt gran, i les que ja tenen alguns problemes de salut.
Podem afegir també que quan s’està malalt de Coronavirus s’ha d’aïllar la persona malalta perquè no es contagiï més gent, perquè és un virus que es passa entre les persones molt fàcilment (per això l’any passat vam estar tancats a casa), i, tot i que els professionals de la salut fan servir totes les eines que poden per ajudar els malalts, hi ha gent que està més dèbil, es posen molt malalts, no són capaços de superar la malaltia i es moren. Si ens pregunten si nosaltres (o els infants) també podem emmalaltir, els podem dir que encara que agafessim la malaltia, durant un dies ens trobaríem malament i potser hauríem d’estar al llit, però que ens posarem bé. S’ha d’explicar que perdre un ésser estimat és dolorós, que és normal plorar i també no fer-ho, que cadascú ho passarà com podrà i que és important parlar-ne i fer-se costat en els moments més dolorosos. Cal que sàpiga que serem allà sempre que ens necessiti i li farem costat. És important que de mica en mica, amb certa flexibilitat al principi, segueixin les rutines habituals i no s’aïllin.
Reaccions
És normal sentir tristesa, ràbia, frustració, por…, i s’ha d’estar preparat/da per a diferents tipus de reaccions, com ara indiferència, plors, crits, negació o altres. Tothom és diferent i ho viurà d’una manera única. Cal respectar i acompanyar aquestes reaccions, sempre que no es faci mal a ell/a mateix/a o a terceres persones.
Cal recordar que en infants de poca edat (usualment de menys de 5 anys), el concepte de mort encara no s’entén com un fet irreversible, per tant, poden fer preguntes poc esperades, és normal. Cal que contestem amb naturalitat i els diguem que “no ho sabem”, si realment no tenim resposta. No passa res, no saber una alguna cosa en concret, és normal; de fet, ens fa més humans. De la mateixa manera, els infants tenen un dol molt natural del que van entrant i sortint. Per tant, s’entén com a reacció normal que un infant plori per la pèrdua de l’ésser estimat i tot seguit, amb un interval molt breu de temps, passi a jugar de manera alegre.
Comiat
Si no es pot anar a veure a les persones que moren, ni anar al seu enterrament perquè també hi ha perill de contagi, la solució que ens queda és acomiadar-nos des de les nostres llars. Com ho podem fer? Portant alguna cosa al tanatori perquè estigui a prop de la persona finada (millor si la idea surt d’ells mateixos). Podem fer un dibuix, escriure una carta, un poema, una cançó… També es podrà fer un homenatge més endavant per acomiadar-se de la persona estimada amb la resta de la família. A casa, per exemple, podem encendre una espelma i pensar en la persona estimada i/o posar-hi una fotografia i fer com un petit altar amb flors o dibuixos. Aquest altar ens servirà per substituir la cerimònia d’enterrament. Pot durar uns quinze dies que pot ser suficient per no quedar-se bloquejat en aquesta fase del procés del dol.
Els llibres, en aquests casos, poden ser un bon recurs per poder explicar la mort, el comiat i el dol. Sabem que és un tema difícil, i per aquest motiu, us volem compartir també un llistat de llibres que us podran donar suport per poder parlar amb els nens i nenes. Hi ha moltes perspectives dins dels contes, el símil de la natura és un dels més habituals quan es parla genèricament de la mort. En d’altres, trobareu que es parla de casos concrets: pare, mare, germans, avis i àvies, amics, etc.
Com a llibreters, el nostre consell és que deixeu que els nens i nenes llegeixin la història sols o acompanyats, i que facin preguntes. Que parlin, que treguin tots els neguits que puguin tenir, Aquest moment amb ells serà molt important i l’ajuda d’una història ens pot servir de guia. Malauradament, no podem aturar quelcom tan gran com és la mort. Forma part de nosaltres i hem d’aprendre a entendre-la.
Fonts:
- DipSalut. Organisme de salut pública de la Diputació de Girona.
- Axios.cat. Suport psicològic a l’administració. Unitat de crisis i emergències.
Dolors Cabrera
Llibretera d’Abacus Girona