Consells sobre el joc

Jugar amb l’aigua és molt divertit. Experimentar amb ella, sentir-la, observar-la és una de les activitats més plaents que podem compartir amb els infants. Una font, mai millor dit, de contacte i somriures.
Aconseguiu pots, esponges, joguines…; afegiu ganes de passar-ho bé. No oblideu algunes cançons o contes i, amb un xic d’imaginació… a l’aigua hi falta gent!
Hi ha molts tipus de joguines. I no tan sols les que comprem a les botigues! I és que els infants són capaços de convertir qualsevol objecte en un divertit company de jocs.
Què cal demanar-li a una joguina? Bàsicament que sigui divertida i agradi a l’infant, que respecti la seva edat i el seu desenvolupament i que sigui segura. I, molt important, què vagi acompanyada d’un adult disposat a jugar! No oblideu: cap joguina, per si sola, substitueix el plaer del joc compartit amb els que estimem.
El joc desperta la curiositat, la capacitat de riure, d’imaginar, de gestionar els nostres recursos i les nostres pors. Dit d’una altra manera, el joc educa, més enllà de que algunes joguines siguin especialment adequades per a ensenyar aprenentatges concrets, com ara comptar, llegir…
Amb un parxís, amb una nina, una pilota, una bicicleta o una disfressa, i gairebé sense adonar-nos, estem posant en marxa recursos que seran absolutament imprescindibles en la nostra vida.
Què fan els infants? Allò que veuen fer als grans! Amb el joc tenim un gran aliat per transmetre valors i pautes de comportament. Una senzilla partida de dòmino ens ensenya a esperar el torn, a acceptar els resultats de l’atzar, i a crear defenses a la frustració, si no aconseguim guanyar la partida.
Juguem amb els nostres petits i assagem l’aprenentatge de normes i hàbits. Divertim-nos plegats, coneixem-nos, millorem les relacions, comuniquem-nos. Sens dubte, enfortirem els nostres vincles!

El joc a casa ha guanyat la partida al joc al carrer. En aquest nou escenari, més a prop dels adults, podem treballar hàbits i actituds positives, especialment pel que fa a la cura i l’ús dels jocs i joguines. I també el respecte pels espais compartits.
Si tenim en compte la importància del joc a la vida dels infants entendrem que necessitin “ocupar” una bona part de la casa amb els seus jocs i no només “l’habitació de jugar”. Deixem que els infants juguin per la casa, a la seva habitació o en espais comuns. Només cal establir les normes de temps, de recollida i de respecte per l’entorn i la convivència de la resta de la família. Acollir la vitalitat del joc infantil a casa significa també ensenyar-los el valor del respecte per la convivència.
És important jugar una estoneta cada dia.Podem aprofitar qualsevol moment: mentre anem a l’escola, tot sortejant les rajoles del carrer o comptant cotxes. Podem jugar a les endevinalles mentre fem el sopar. Organitzar una partida ràpida i intensa després de sopar i abans d’anar a dormir…
No cal molta estona, però el que segur que cal és posar-nos amb ganes i il·lusió. Els nostres fills ho necessiten, però nosaltres també!
Val que jo era… Qui no hem començat un joc amb aquesta frase? Qui no ha jugat a ser una altra persona? I és a través d’imaginar-nos personatges i històries, què hem après a expressar-nos, desinhibir-nos, a posar-nos en el lloc d’un altre…
D’això se’n diu joc simbòlic i és un moment molt especial per compartir amb els sentiments i desitjos. És un tipus de joc que ens demana als adults deixar-los espai per a l’expressió i perquè es perdin una estona on la seva imaginació els porti… Animem-nos a remoure plegats l’armari buscant peces de roba que ens converteixin en temibles pirates?
Moltes joguines i jocs generen complements que de vegades no cal comprar. Així doncs si juguem amb la casa de nines i les nines, potser el mobiliari pot ser construït amb materials reciclats.
Aprofitem per ensenyar a la mainada a crear complements de joc amb materials aprofitats, amb objectes que a casa ja no es fan servir o amb peces intercanviades. Els ajudarem a desenvolupar la seva imaginació i a valorar les coses d’una manera diferent.
Sovint, l’hora del banys és per als més petits una estona de joc. Arrugar-se a la banyera envoltat de vaixells, ànecs, submarinistes o peixos és una experiència relaxant i divertida.
Aprofitem aquesta estona per inventar-nos històries, per xerrar, per acariciar, per jugar amb els nostres fills. És un moment íntim en què els vincles emocionals es poden enfortir.

M’ajudes a fer un pastís? Quantes vegades hem començat així a fer coses a la cuina amb la mainada! La cuina amaga un munt de possibilitats per jugar amb les nostres fills i ens regala textures, gustos i sensacions per a tots els sentits.
Juguem a ser cuiners amb la mainada, apartem els estris perillosos i gaudim d’una estona divertida preparant bons àpats que després compartirem amb els altres. No només es divertiran d’allò més sinó que se sentiran grans i importants per haver tingut aquesta experiència.
Tots sabem que fer exercici és necessari per la salut: ens alegra i ens estimula; ens fa alliberar tensions i ens familiaritza amb la cultura de l’esforç i la superació.
Una manera ben divertida pels infants de fer exercici i evitar les conductes sedentàries, és jugar a l’aire lliure als parcs o a les places amb els jocs d’avui, d’abans i de sempre.
Molts infants es posen a la pell de personatges reals i fantàstics quan juguen “a ser com…”. En aquest moment, imaginació i fantasia es posen en marxa.
Donem als infants recursos per desenvolupar el joc simbòlic. Busquem disfresses, construïm cabanes amb llençols vells o fem espases amb tubs de cartró. Fem-nos còmplices per estimular la seva creativitat i imaginació.
De vegades és difícil trobar jocs dissenyats per atendre nens amb necessitats especials. Però podem treure’n possibilitats de joc de les joguines comercials habituals.
En aquests casos, convé centrar la cerca en tot allò que l’infant pot fer. Hem de triar sempre en funció de les possibilitats d’acció del nen o la nena i no dels seus límits. D’aquesta manera el joc suposarà repte i diversió.
Els infants senten la seva llar com un món que els pertany. Per això els agrada convidar amics i amigues per jugar i ensenyar-los el lloc on viuen.
Facilitem-los les trobades amb els amics i fomentem el joc a casa amb els companys. Coneixerem els amics dels nostres fills i podrem enfortir llaços de relació.

La sala de l’hospital és per alguns infants un lloc habitual. Sovint l’equip mèdic i el personal hospitalari creen un ambient especialment afectuós que facilita l’estada. Però a les hospitalitzacions més llargues, és molt important que creem situacions i moments per jugar.
Aprofitem les visites de la família perquè portin contes nous o joguines que es puguin jugar en aquest entorn. Demanem-los també que ens regalin temps de joc amb l’infant malalt i que reparteixin aquests moments en totes les hores possibles de visita. Aquestes estones seran unes de les millors medecines
Avui dia, la diversitat és un fet quotidià. A les escoles, al carrer i al nostre voltant, convivim amb persones de diferents cultures i diferents tradicions.
Els jocs del món ofereixen un acostament lúdic i integrador a aquestes cultures. Juguem a l’awalé, el carrom o el go. Seran una eina fantàstica de conèixer i valorar la cultura d’altres pobles.
Una de les coses que més preocupa els pares és la seguretat dels fills. Arreu veiem situacions de risc, fins i tot en els moments de joc.
Facilitem-los joguines segures, joguines que compleixin els requisits i les normatives de seguretat. Vetllem alhora perquè en facin un bon ús.
El joc a l’aire lliure és un plaer a qualsevol època de l’any. Faci fred o faci calor, passar una estona al parc és un moment de diversió i llibertat per als infants.
Intentem que anar al parc en família es converteixi en un bon costum. Enriquir el joc amb espais diversos, fer amics fora de l’escola, aprendre a respectar els demés… són alguns dels avantatges que trauran d’aquestes estones.
Per a molts infants, els viatges en cotxe es converteixen en estones llargues i pesades. Els fan estar-se quiets en un espai reduït i amb poca mobilitat.
Facilitem-los el viatge! Divertim-nos comptant cotxes d’un mateix color o jugant amb les lletres i xifres de les matrícules. Portem també ninos petits o consoles portàtils. I aprofitem per cantar plegats les cançons que els agraden. Segur que el viatge es farà més curt!

Els infants aprenen moltes coses pel tacte. Especialment en els primers anys, les seves mans els transmeten textures, formes, sensacions, volums…
Fomentem el joc amb les mans! Acompanyem-los a manipular les joguines i a percebre diferents textures amb objectes diversos. Que explorin i descobreixin a través del tacte el món que ens envolta.
Avis i néts passen plegats estones d’una alta intensitat afectiva. El joc els facilita moments de joia, entesa i complicitat.
Proposem als nostres fills de fer una tria de joguines i material de joc per deixar a casa dels avis. Així, quan hi vagin, tindran més opcions per enriquir aquest temps en comú.
De vegades és difícil trobar jocs dissenyats per atendre nens amb necessitats especials. Però podem treure’n possibilitats de joc de les joguines comercials habituals.
En aquests casos, convé centrar la cerca en tot allò que l’infant pot fer. Hem de triar sempre en funció de les possibilitats d’acció del nen o la nena i no dels seus límits. D’aquesta manera el joc suposarà repte i diversió.
Compartir joc i diversió entre pares i fills ens ajuda a rebaixar les tensions familiars que el dia a dia ocasiona. Les rialles, l’esforç i la concentració de jugar plegats afavoreix l’aflorament d’emocions positives.
Jugar a les nines, passejar amb bicicleta o construir un puzle proporciona moments d’alta complicitat. Però sobretot, jugar amb un infant és una fantàstica manera de dir-li quant gaudim de la seva companyia i quant ens interessa el seu món i les seves aficions.

Valoreu aquesta publicació