Coneixement compartit

Prevenció dels problemes emocionals als adolescents

La pèrdua d’espais de socialització que ha portat la pandèmia acaba per afectar la salut mental dels adolescents, i els grups de reflexió que es poden generar a l’escola poden ser un factor protector. Per al filòsof Josep Maria Esquirol allò que és essencial i que tots compartim de la condició humana és la situació d’intempèrie. Potser no ens n’adonem del tot, però si aprofundim en la nostra essència com a éssers humans individuals, diu Esquirol, ens sentim vulnerables, al descobert. El que ens permet pal·liar la intempèrie és l’emparament de l’altre, la proximitat dels altres éssers humans: el vincle i la relació amb els altres ens protegeixen.

Si hi ha una etapa de la vida en què aquesta condició humana d’intempèrie s’imposa és l’adolescència. L’adolescent se sent així en deixar enrere la infantesa, un espai conegut i en què se sent protegit, per avançar cap a l’autonomia. S’hi afegeix també el fet de tenir al davant un futur incert i no tan llunyà i el fet de trobar-se en un cos que canvia ràpidament i que potser no s’ajusta als seus desigs.

En un estudi fet a Catalunya entre els mesos de maig i juny del 2020 amb 1.629 nens i adolescents d’entre 4 i 18 anys, es va observar que el risc de tenir un problema de salut mental, especialment ansietat i depressió, augmentava fins al 34,7%. En aquell moment les nenes i els nens d’entre 4 i 9 anys presentaven el doble de risc que els adolescents de patir ansietat, depressió, hiperactivitat i problemes de conducta. La situació ha canviat en els últims mesos del 2020 i en el que portem del 2021, ja que ara són els adolescents els que tenen més risc de tenir ansietat i depressió. Especialment preocupant és l’increment dels trastorns alimentaris i les temptatives de suïcidi, que estan col·lapsant els serveis de salut mental.

Les causes d’aquest augment són complexes: d’una banda, l’esgotament de les famílies, confrontades a problemes econòmics o laborals, dols, malalties, incertesa, etc., i de l’altra, el fet que els adolescents han perdut els espais de socialització i contacte amb els companys. Es van deixar de fer les activitats extraescolars i es van tancar els camps d’esport i gimnasos; es van limitar les reunions, i es va decretar el distanciament social. La interacció, la relació amb els amics i companys, és essencial en el procés de desenvolupament de l’adolescent i en el seu progrés cap a l’autonomia. Aquestes pèrdues han aprofundit l’aïllament i la sensació de pèrdua de control sobre la seva vida. La prevenció dels problemes de salut mental passa per recuperar aquests espais de relació.

L’adolescent encara necessita els seus pares; ha de prendre distància respecte d’ells i apropar-se als iguals per progressar cap a l’autonomia, però com que aquesta distància no és fàcil d’aplicar ara pel confinament, s’acaba imposant un cert aïllament amb l’habitació tancada. Aquest isolament s’aguditza quan l’adolescent cau en un estat depressiu; llavors hi ha un altre aïllament que opera des de dins i que pot tenir conseqüències greus. A més, cal tenir en compte que el sentiment de pèrdua de control sobre la seva vida i la incertesa davant del futur, potenciats per la pandèmia, condueix molt sovint a mirar de recuperar el control sobre la seva vida a través del control del menjar i del cos.

La comunicació en línia pal·lia part d’aquesta pèrdua de contacte social, ja que els adolescents poden mantenir la relació amb amics i coneguts. Però, malgrat tot, el contacte a través de les xarxes socials i els videojocs no és el mateix que la relació directa entre els adolescents i en cap cas no la substitueix. Un adolescent ho va dir així: «Quan fa molt temps que parles per videoconferència ja no et recordes dels teus amics i companys».

La comunicació a les xarxes presenta alguns problemes que no afavoreixen la reflexió i l’intercanvi d’idees. Els debats a les xarxes són més emocionals que racionals i s’utilitzen més per expressar el punt de vista propi que per escoltar i tractar d’entendre el punt de vista de l’altre. Els sociòlegs afirmen que els insults i les desqualificacions, tan freqüents en algunes xarxes socials, tenen la finalitat comunicativa d’excloure l’altre, digui el que digui.

En aquest sentit, l’escola té un paper fonamental en la prevenció dels problemes de salut mental en aquesta edat. En primer lloc, com a punt de trobada i socialització en un moment en què això és tan necessari; en segon lloc, per la possibilitat de crear espais de reflexió que ajuden a pal·liar moltes de les ansietats i preocupacions dels adolescents. És necessari reconèixer l’esforç que fan els adolescents per adaptar-se a la situació de distància social, per treballar les pèrdues viscudes durant el confinament i el postconfinament, els dols familiars, i també la pèrdua d’espais de joc i conversa, activitats esportives, extraescolars, etc. Aquests espais de reflexió haurien de servir també per gestionar l’estrès que genera la gran quantitat de notícies publicades pels mitjans de comunicació i combatre les notícies falses.

Un altre factor de protecció que afavoreix la resiliència dels adolescents és la construcció en grup d’un discurs sobre el que està passant. I és important que es faci en grup perquè és el vincle amb els altres éssers humans el millor factor de protecció davant la intempèrie.