Coneixement compartit

Globalització contra especialització? Les disciplines per entendre el món

Ensenyar, l’apassionant risc d’ensenyar —en paraules de Gert J. J. Biesta—, no és una qüestió simple. Sobretot si el que busquem és que els infants i els joves aprenguin. Ensenyar no és un desentendre’s de l’impacte que té l’ensenyament amb tots i cadascun dels nostres alumnes. Ensenyar comporta la responsabilitat d’aconseguir que tothom aprengui i, atesa la fragilitat consubstancial de la nostra funció, arriscar-se a explorar camins diversos. Més enllà de la transmissió de continguts, cal aconseguir que tot l’alumnat sigui el protagonista conscient del seu aprenentatge, que aprengui que l’error és el camí del coneixement, que trobi el seu itinerari personalitzat en un context comú i social de cultura i valors, que el pugui desenvolupar i practicar en temps diferents i interrelacionats i, finalment, que ho faci en un espai ple de sentit, en una interrelació constant entre allò que volen saber i allò que els docents saben que han d’aprendre.

Els mestres vivim en un continu replantejament de com fer millor aquesta feina polièdrica. És en la direcció de trobar sentit als aprenentatges que fan i de vincular allò que viuen, saben i es pregunten, amb allò que viu, sap i es pregunta la humanitat, on situem la globalització de les activitats escolars.

Bàsicament, aprendre és entendre com funciona el món i nosaltres. I per això necessitarem coneixements, estratègies i recursos diferents. Globalitzar xoca amb la fragmentació del currículum i del temps escolar en porcions desconnectades. També amb el corporativisme, que tendeix a pensar que la nostra especialitat és la més important. Però per globalitzar necessitem també les disciplines i no és gens positiu que enfrontem els dos conceptes.

Necessitat i oportunitat

La situació viscuda des del mes de març del 2020 posa sobre la taula uns fets que afecten tota la humanitat. Preguntar-se què ens ha passat i per què és una necessitat i una gran oportunitat. Necessitat perquè cal reprendre el fil que va quedar interromput el 14 de març, i l’escola ho ha de fer donant importància al que ens ha afectat com a col·lectivitat, globalment, encara que de manera desigual. Precisament per reforçar i reemprendre el retorn en les millors condicions, cal ser conscient d’aquesta repercussió i de com ens afecta a tots i totes.

També una oportunitat. Si fem preguntes per entendre què ens ha passat no podrem respondre només des de la salut, i haurem d’utilitzar totes les disciplines per intentar explicar-ne les causes i les conseqüències. Les matemàtiques per saber la incidència real, l’evolució temporal, la distribució geogràfica… Les ciències socials per entendre com una pandèmia que afecta a tothom, no afecta a tothom de la mateixa manera… Les ciències de la salut pel funcionament de la malaltia, del nostre cos i la seva interrelació… L’ètica per conversar sobre les conseqüències de les decisions que prenem, sobre la realitat de la mort, de la soledat… I si anem més enllà, ens podrem endinsar en la relació amb la crisi ambiental, la destrucció de la biodiversitat o els hàbits alimentaris de la població.

Comprendre el món

La globalització és una necessitat aplicable a qualsevol escola que es plantegi que el currículum ha de ser un intent d’explicar, entendre i comprendre el món que ens envolta. Les disciplines haurien de tenir un valor instrumental: oferir eines i recursos per posar-los al servei d’aquesta interpretació i aprenentatge del món. En el fons no hi ha d’haver contradicció entre ensenyament disciplinari i ensenyament globalitzat perquè no són dos conceptes oposats, sinó complementaris. La insistència en el segon és conseqüència de l’excessiva compartimentació disciplinària que ha patit el currículum i que l’ha despullat de sentit per a tothom, per als qui ensenyen i per als qui aprenen.

Qualsevol aprenentatge concret és global i, si aquest aprenentatge aconsegueix transformar el pensament i millorar els coneixements de l’alumnat, sigui quina sigui la pregunta, haurem de fer un esforç considerable si volem separar el que hem après en porcions disciplinàries. Globalitzar és relacionar, i sempre he intuït que les relacions són un dels pilars de qualsevol aprenentatge. Relacionem fets, aparentment molt diferents, i això ens fa possible trobar el sentit, les causes i les conseqüències, les possibles respostes a les preguntes que ens formulem, individualment i col·lectivament.

En resum, hi pot haver aprenentatge des de les disciplines, però ha de ser bàsicament instrumental, al servei de la globalització dels aprenentatges, que és el que dona sentit i funcionalitat a l’activitat escolar en les etapes obligatòries. Temps hi haurà per aprofundir en estudis més disciplinaris, encara que tindran sentit novament si som capaços de relacionar-los amb altres camps del coneixement.