Com fer treballs cooperatius en línia?
El confinament del curs passat, l’actual situació de pandèmia i les inseguretats sobre què es podrà fer durant aquest curs escolar no faciliten la realització d’experiències d’aprenentatge servei i servei comunitari. Però, per una altra banda, és precisament en un moment de crisi i de dificultats que la participació solidària dels nois i noies és més formativa. Actuar de veritat com a ciutadans, adonar-se que la seva acció té conseqüències positives per la comunitat, pot ser una vivència que els marqui per sempre. Fer aprenentatge servei enguany potser serà una mica més complicat, però també és cert que avui és més necessari que mai no deixar-se vèncer per la covid-19 i convertir la pandèmia en una oportunitat educativa, una oportunitat indesitjable, però educativa.
L’any passat vàrem començar a descobrir que a distància es poden fer serveis a la comunitat de gran qualitat; a vegades simplement a distància i altres vegades usant els mitjans que ens ofereix internet per acostar-nos els uns als altres. De les dues maneres es poden fer bones experiències d’aprenentatge servei.
Alguns centres varen usar la ràdio escolar per emetre programes preparats per l’alumnat amb l’objectiu d’informar, distreure i reflexionar durant el confinament. Un centre d’infantil va enviar pedres decorades als sanitaris i grups de secundària varen fabricar bosses de roba per substituir les de plàstic i les van regalar junt amb una explicació completa de per què ho feien. En certs casos s’intentà impulsar amb dificultats parelles lingüístiques, mentories o programes de reforç de la lectura. També en alguna biblioteca es va promoure la lectura en línia de texts a persones grans aïllades o a d’altres que els podia beneficiar. En col·laboració amb ONG’s es poden realitzar campanyes a través de les xarxes a favor d’una idea o en denuncia alguna situació insostenible. En un sentit semblant, el Banc de Sang pot transformar el seu programa clàssic de promoció de la donació i impulsar campanyes a través de les xarxes. Força projectes de ciència ciutadana poden realitzar-se observant l’entorn proper de l’alumnat o muntant dispositius de recerca sense cap perill per la salut. També pot ser un bon moment per promoure accions contra el bulling i l’assetjament a través de les xarxes. Els nois i noies que han acompanyat a persones grans en la realització d’activitats físiques, exercicis de memòria o d’ajuda en l’ús de les noves tecnologies poden transformar la seva activitat presencial en una activitat virtual. No serà el mateix, però serà molt més que no res. En fi, segur que hi ha altres experiències que no coneixem i moltíssimes de noves que encara estan per imaginar.
El curs passat, però, algunes experiències van plantejar uns problemes que les van fer impossibles. Aquelles activitats d’aprenentatge servei en les que es treballa en parelles –una persona ajuda a l’altra–, semblava impossible mantenir-les. Com fer reforç de la lectura, com realitzar activitats intergeneracionals, com organitzar mentories i així amb totes les activitats que requereixen una relació cara a cara. Aconseguir tirar-les endavant requereix superar diferents problemes que el curs passat no sempre es van solucionar.
El primer problema, malgrat tot, fàcil de resoldre: com posar en contacte les parelles si no es podien trobar? El que no es pot fer de manera presencial es pot realitzar de manera virtual. Segur que no és el mateix, però com ja hem dit pitjor seria no fer res. Avui hem adquirit prou destresa per usar qualsevol plataforma de reunions virtuals que permeten realitzar l’activitat amb prou qualitat. Però queda un segon bloc de dificultats en aparença més complicades de resoldre:
- Com s’ho han de fer els responsables de l’activitat per a fer treballar alhora de manera virtual a moltes parelles?
- Com connectar les parelles si per motius legals els responsables no poden demanar als menors que intercanviïn dades de contacte personals amb iguals?
- En cas que aquestes dificultats es poguessin superar, i per tal de complir amb les disposicions legals, com han de supervisar els responsables la tasca que realitzen les parelles durant tot el temps que dura la sessió?
Aquest segon bloc de dificultats ens va semblar que tancava l’opció d’usar les plataformes de reunions virtuals, però en realitat el pessimisme era degut al nostre inicial desconeixement de les possibilitats que ofereixen.
La solució als problemes que acabem d’esmentar és ben senzilla. Partim de la idea de realitzar l’activitat a través d’una plataforma que permet amb suficient efectivitat el contacte i el treball de la parella (ho hem experimentat amb Zoom, que ofereix aquesta funció i les que a continuació explicarem). Pel que fa a la multiplicitat i simultaneïtat de les parelles és un tema resolt perquè la plataforma permet a l’administrador obrir un bon nombre de reunions independents a l’interior de la reunió principal i assignar-hi participants a cada una d’elles. A més tampoc cal intercanviar telèfons perquè l’administrador obre un espai i envia l’adreça electrònica a tots els participants. Únicament hi ha una adreça que crea i regula l’educador. Finalment, durant el temps de treball, l’educador que està al càrrec de l’activitat, pot visitar les parelles sempre que ho decideixi i també pot entrar a l’espai virtual on està reunida cada parella quan li fan una pregunta o requereixen la seva atenció. Per tant, les sessions de treball per parelles sempre es fan amb la supervisió i ajuda del responsable de l’activitat. D’aquesta manera és solucionen els problemes pràctics i legals que hem esmentat i poden fer-se activitats d’aprenentatge servei basades en el treball per parelles.
En realitat és una solució obvia i fàcil de realitzar que el desconeixement de les possibilitats que se’ns oferien ens va impedir aplicar abans. L’expliquem per si us pot ser d’utilitat i disculpeu els que ja la coneixeu o encara heu trobat millors opcions. A continuació us compartim unes indicacions sobre com usar la plataforma.
Clica per consultar les indicacions per a la creació de sales i subsales a Zoom.
Josep M. Puig Rovira, membre del Centre Promotor d’ApS