Coneixement compartit

Des de quina emoció treballeu? Amor o temor en la relació amb els altres

Heu provat mai d’analitzar situacions que no han estat agradables per a vosaltres? Aquest és un exercici que més impactats deixa als alumnes de l’assignatura d’habilitats socials dels Graus d’Educació Social i Treball Social de la Facultat Pere Tarrés. L’activitat consisteix en fer un anàlisi de diferents situacions en les que els alumnes consideren que no se n’han sortit prou bé. Entre d’altres aspectes, sempre els demanem que reflexionin quina ha estat l’emoció principal que predominava en la seva acció, si l’amor o el temor.

Com us podreu imaginar, l’emoció majoritària en les accions que no ens deixen bon regust és el temor i les emocions secundaries que aquest genera són la ira, la ràbia, la por o l’enuig, entre d’altres. Aquesta és una emoció que ens posiciona en defensa, amb inseguretat, predisposats a atacar a l’altre, i això acaba generant tensions en les relacions, conflictes i malentesos.

Sovint, sense adonar-nos, afrontem moltes situacions des d’aquesta emoció. No és gaire important, si són els nostres pensaments o les experiències anteriors, les que ens porten a posicionar-nos d’aquesta manera. El resultat sempre és que des d’aquesta posició és molt difícil poder ajudar a l’altre i fer que els altres confiïn en nosaltres.

En canvi, quan ens forcem (perquè malauradament no surt de manera natural encara) a actuar des de l’amor (amb empatia, comprensió, bondat…), el resultat és ben diferent. La persona amb la que ens relacionem percep el nostre interès, sent que l’escoltem i la volem comprendre, entén que una diferència en els nostres posicionaments no és sinònim d’atac ni d’ofensa, ans el contrari, és que volem compartir i arribar a un acord. Quan actuem des de l’amor les relacions es fan més fortes, més sinceres i més humanes.

I no es tracta d’un amor cec que no veu defectes, ni millores en l’altre. Es tracta d’un amor que ens apropa a l’altre per corregir el que calgui, per comentar tot el que sigui necessari. Com a educadors cal poder reconèixer i posar en valor aquesta part d’humanitat dels altres i fer-ho, des de la nostra part més humana i comprensiva, té tot el sentit.

Transformar les situacions viscudes des del temor a situacions experimentades des de l’amor ofereix l’oportunitat de veure que a vegades aquestes petites accions són molt poderoses. És un simple gest que obre moltes portes als altres i a un mateix. És la clau mestra que tots els professionals de la relació d’ajuda i de l’educació necessitem.

Com podem actuar des de l’amor?

Per actuar des de l’amor el primer que cal fer és ser conscient des d’on ens posicionem en la majoria de situacions. Qualsevol moment és vàlid per aturar-nos i pensar: Ho estic fent des de l’amor? Per exemple: estem explicant una activitat i un infant que no l’ha escoltat després ens demana que li diguem què ha de fer. Respirem un segon, posem un somriure a la nostra cara i repetim amb el millor to de veu possible? O pel contrari, ens surt un to una mica més alt i responem de mala gana? O en el cas que un company ens comunica que finalment no podrem tenim la reunió el dia acordat i cal buscar un altre forat a l’agenda. Responem pensant en el que l’altre pot necessitar i justifica que demani un canvi? O pensem per dins que és molt difícil agendar reunions i que “ja li val”? I a casa, si algun dels petits li cau un got i es trenca, la nostra resposta és des de la calma i la serenitat intentant no culpabilitzar a l’infant? O posem l’èmfasi en tot allò que ha de vigilar per no ser maldestre?

Totes les situacions (totes, eh!) ens permeten posicionar-nos des d’alguna de les dues emocions. Si som conscients des d’on actuem, podrem decidir que volem canviar-ho. Per fer-ho caldrà aturar-nos dos segons abans de donar una resposta automàtica i extreure el millor de nosaltres. Si al començament, la tendència és partir d’una resposta una mica més agressiva, només cal aturar-la en el moment que ens fem conscients i continuar actuant a partir d’aquell moment des de l’amor. No us vull enganyar, no és senzill al principi perquè es tracta de trencar hàbits, però és possible i el resultat val molt la pena.

Amb els infants, podem treballar-ho jugant. Podem seleccionar diferents situacions quotidianes per a ells i fer com un teatre. Actuem des de les dues opcions i després triem aquella que ens aportaria major felicitat. A poc a poc, podem anar-ho estenent a totes les situacions de l’aula (gestió de conflictes, intervencions a l’aula, etc.).

Lògicament, per ajudar a gestionar aquestes emocions als altres, abans hem de poder saber-ho fer nosaltres. Si ens acostumem a actuar i respondre des de l’amor, serem els millors models per a totes les persones que ens envolten. Els nostres infants veuran alternatives reals per poder canviar i, en general, aconseguirem tenir un millor clima a tot el nostre entorn.

No sé què en pensareu ni si us veieu capaços de fer-ho, però us demanaria que no us ho penseu gaire. Feu la prova (allà on us sentiu més còmodes per començar) i pareu atenció als canvis que es generen en els altres i en vosaltres mateixos. Només així sabreu si estic dient una veritat…