Emotour 2019: La caravana que ens educa en emocions
El darrer dimecres 23 de gener va començar al CaixaForum de Barcelona L’emotour, el II Cicle de conferències d’educació emocional per a mestres,que té com a objectiu, com les mateixes organitzadores defineixen, fer arribar l’educació emocional a tots els racons de Catalunya (i algun d’Andorra).
L’acollida del cicle ha estat tot un èxit, amb 1500 mestres inscrits i uns quants a la llista d’espera. I és que està clar que la gestió emocional crea expectatives en l’àmbit educatiu perquè, tal i com deia la directora de La granja escola, Cristina Jiménez, quan érem petits no ens van ensenyar a entendre les emocions i cal fer-ho perquè aquestes mouen el món i l’educació. Per ella, sense emocions no hi ha aprenentatge i per això ens va presentar un interessant pla formatiu sistèmic per com treballar les emocions segons els cicles educatius. El que també ens va deixar clar és que els nens i nenes que passen per la Granja marxen tenint clar la importància de saber gestionar les seves emocions. L’Anna de 12 anys, per exemple, tenia clar que l’autoestima és com una ampolla que sempre cal mantenir plena. Perquè els educadors i educadores, pares i mares, no cal que aspirin a tenir el millor infant del món sinó a tenir el millor infant pel món. Aquesta és una frase que recordarem.
Laia Casas, mestra experta en neurociència ens va fer un repàs dels pilars relacionats amb la salut cerebral: amb un somriure mantingut i sincer, ens va dir que cal fomentar actituds positives i vitals davant la vida i a l’aula perquè el nostre cervell capti el nostre estat d’ànim i ens ajudi a gestionar de manera positiva les emocions. A més estrès, menys cervell. L’estrès en impedeix pensar bé, solucionar bé. També ens apel·lava a deixar badar, perquè tant a l’aula com a la vida cal fer descansos: badar és imprescindible per poder reconnectar amb les nostres neurones. La Laia Casas ens va atorgar un descans cerebral a tots els assistents (no en va els estudis diuen que un adult té una capacitat d’atenció de no més de 18 minuts) i ens va fer jugar a pedra, paper, tisora. Tot un luxe poder tornar a la infància.
La pedagoga Eva Bach i la mestra Montserrat Jimenez ens van fer buscar en els nostres records aquell/a mestre/a que recordàvem com a influencer. Aquell educador que per les seves habilitats més personals i no tan acadèmiques ens el fan recordar com algú important en la nostra etapa escolar. Elles diuen que per educar als joves d’avui, calen adults d’avui i per això l’educador ha de saber educar en emocions. Aquest aprenentatge comença per un mateix, per tenir present les relacions que es creen a les aules, la ‘petjada’ que es deixarà i tenir una actitud empàtica i respectuosa envers els joves alumnes. Emocions ni poc ni molt, elles aquí recuperen el terme suficient.
Va cloure la jornada en Jordi Amenós, terapeuta i formador en creativitat. Amb una sola diapositiva en la pantalla ens va evocar a tots als assistents a passar a través del llindar de les idees i de la creativitat per poder trobar els tresors de la vida. Amenós ens va citar poemes i ens va explicar anècdotes que apel·len a anar més enllà en la cerca del nostre món interior. Ens va proposar que siguem rebels a l’aula en un sistema educatiu que per ell és una tortura on els alumnes passen tota la seva etapa escolar asseguts i avaluats. Per ell, cal fer com Gianni Rodari, que davant d’un alumne que escrivís ‘relles’ (enlloc de ‘reyes’) lluny d’increpar-li, creava amb ell un diàleg evocador perquè ell mateix creés un ‘relles’ com una figura fantàstica, vermella, que sostenia la lluna i es quedés per sempre més que els ‘reyes’ amb y són aquells que porten al cap una corona.
Per acabar la sessió, sona la música dels Txarango, “La lluna a l’aigua”, per mantenir aquella sensació de bon rotllo, d’haver estar dues hores passant-ho bé, aprenent, i sent més conscient de la importància de parar atenció a les nostres emocions.