Coneixement compartit

Educació ambiental als centres educatius. Reptes i propostes.

D’on venim?

L’educació ambiental que ens precedeix i que vam conèixer quan vam començar a endinsar-nos en aquest camp tenia dues vessants molt clares. Per una banda, una vessant naturalista dedicada a donar a conèixer els diferents hàbitats que ens envolten, les seves característiques principals i els éssers vius que hi habiten. Es basava, principalment, en realitzar excursions per observar la natura, identificar espècies i conèixer els impactes de la pressió humana sobre els entorns naturals. L’objectiu d’aquesta branca de l’educació ambiental, actualment encara necessària, és apropar la natura als infants que viuen en entorns més urbans, aprendre a estimar-la, valorar la seva existència i, d’aquesta manera, fomentar la seva conservació.

Per altra banda, una educació ambiental a l’aula, sovint en format de taller dinamitzat per una entitat externa a l’escola. Les activitats estaven enfocades des de la perspectiva del consumidor final (consum responsable), tractant temes tan habituals com la gestió dels residus (les conegudes 3R i el reciclatge) o l’estalvi d’aigua i energia a les llars. El discurs d’aquesta educació ambiental està enfocat a l’impacte en el planeta que s’associa a les activitats humanes, sense una reflexió sobre els impactes socials que deriven d’aquestes: desigualtats, empobriment de comunitats, expropiació de terres, malalties derivades de la contaminació, migracions climàtiques… Per altra banda, el discurs no està acompanyat d’un qüestionament del sistema que genera i perpetua tots aquests impactes, sinó que es basa en la responsabilitat individual de consumir d’una manera adequada (sense qüestionar el sistema econòmic que ens aboca al consumisme), de separar els residus al contenidor que toca (sense identificar els impactes del reciclatge ni analitzar les cadenes de producció i els residus que se’n deriven) o d’estalviar energia a les llars (sense parlar de la gran despesa energètica de macroprojectes).

Què s’està fent ara?

Segurament el context que ha posat l’emergència climàtica als mitjans i a l’agenda política i la feina feta fins ara, han fet que sí que es vagi incorporant una mirada més complexa a les escoles i instituts. També veiem, més pràctiques de reducció de consum i de residus, especialment. També ha augmentat la demanda de tallers i activitats externes però cal que no siguin puntuals i excepcionals per transversalitzar-ho i anar més enllà, incorporant els impactes i aspectes socials.

A més de donar a conèixer el funcionament de la biosfera, les problemàtiques ambientals i la importància del manteniment de la biodiversitat, des de l’educació ambiental s’està incorporant una visió crítica que qüestiona la ciència i la tecnologia, perquè estiguin al servei de les persones i el seu benestar, per garantir la supervivència i fer front als reptes globals que tenim al davant d’una manera justa. Cal superar la visió tecnooptimista, i la confiança plena en que la tecnologia i l’enginyeria (amb grans projectes com els que proposa la geoenginyeria) ens salvaran i solucionaran les problemàtiques ambientals actuals, perquè el planeta té límits físics i per tant els recursos i materials s’esgotaran.

Cal destacar el paper de les xarxes d’escoles per la sostenibilitat, algunes locals i altres de territoris més amplis, que fan que aquelles docents motivades i encarregades d’engegar projectes no se sentin soles als claustres. També son claus els tècnics i tècniques d’intitucions municipals que aporten i faciliten acompanyament, recursos i espais de trobada entre centres i entre docents. Un altre agent clau estan sent les AFA’s, que estan engegant comissions i empenyent els centres a dur a terme accions i iniciatives de sostenibilitat.

Cap a on hem d’anar?

És important transversalitzar l’educació ambiental als centres i això vol dir abordar els temes ambientals des de diferents àrees, fer projectes conjunts, implicar la comunitat educativa i l’entorn social.

La competència ecosocial, que s’ha proposat incloure a la nova llei educativa per part d’algunes organitzacions ecologistes i educatives, com Fuhem, s’assoleix mitjançant l’aprenentatge d’una sèrie de conceptes (conèixer), habilitats (fer) i actituds i aptituds (valors). Part d’aquests aprenentatges s’orienten directament cap a reptes globals davant dels que ens trobem, altres es desprenen de les característiques pròpies de la convivència i la vida en comunitat, hi ha un tercer grup que capacita l’alumnat com a agent de transformació social en els contextos socioambientals on ens trobem i que molt probablement es desplegaran en el futur.

Incloent la competència ecosocial o no, és ja imprescindible que incloem i abordem ja des de l’educació formal alguns aspectes i conceptes claus com l’ecodependència (el reconeixement de la dependència dels recursos que ens proporciona el planeta per sostenir les nostres vides) i per tant, la necessitat de tenir cura del planeta però des d’una perspectiva de Justícia Global. Hem de parlar de la crisi civilitzatòria en la que estarem (o estem ja) immerses com a societats i evidenciar les desigualtats que el sistema explotador del planeta genera. Cal fer-ho empoderant infants i joves a ser agents de canvi social i amb una cultura democràtica profunda per encarar la transició ecosocial que el context present i futur requereixen.

El Canvi Climàtic és una realitat i com a societat caldrà adaptar-nos-hi. Calen canvis en les societats, l’economia i la política, i això implica innevitablement l’educació. És important ser conscients que el creixement sense límits de producció i de consum en un planeta que sí que té límits, és impossible. Tenim clara la demanda que ens cal reduir urgentment les emissions de gasos d’efecte hivernacle, limitar la petjada ecològica i afrontar els canvis de forma justa i democràtica.

El gran repte que tenim és construir entre totes una cultura de la Terra, una cultura que es basi en la cooperació i l’amor a la vida, i és per això que caldrà treballar dia a dia per a que l’educació ambiental esdevingui espai de reflexió i també d’acció, és a dir motor de canvi i transformació.

Alguns principis que ens marquen el camí i que us convidem a recórrer són:

1. VIURE DE RECURSOS ACTUALS. El model econòmic que tenim segueix una dinàmica expansiva que creix a costa d’extreure i explotar els recursos naturals, i consumir més energia, que depèn dels combustibles fòssils. Tant la vida quotidiana com l’economia pot funcionar amb fonts d’energia renovables i hem de vetllar per a que així sigui.
2. TANCAR CICLES DELS MATERIALS. Qualsevol material utilitzat ha de tenir un ús posterior. L’objectiu és que cada cosa pugui donar el màxim de voltes possible fins que deixi de ser completament utilitzable. I aquesta proposta és fàcilment aplicable a les aules i als centres.
3. CONSTRUIR EQUITAT SOCIAL I COMUNITAT. El Canvi Climàtic multiplica les desigualtats socials perquè l’augment de les temperatures i de les catàstrofes meteorològiques afecten més a les poblacions empobrides, amb la pèrdua de collites, l’augment de malalties o la destrossa de territoris i llars. Calen mesures justes per afrontar els reptes col·lectivament i cal abordar-ho urgentment a les aules.
4. MANTENIR LA BIODIVERSITAT. La biodiversitat és una xarxa de relacions entre els éssers vius i és una estratègia de seguretat i supervivència de la vida. N’és un exemple clar la recent pandèmia: quan hi ha desforestació i es perd biodiversitat, la transmissió de virus que procedeixen dels animals salvatges als éssers humans és molt més freqüent.
5. REDUIR L’ÚS DE MATERIALS I RECURSOS. El consum desmesurat d’algunes societats és incompatible amb els límits materials del planeta. Cal garantir que totes les comunitats i persones tinguin accés a tot allò que es necessita per viure en un món just. I això ho podem posar en pràctica amb mesures de reducció de consum als centres educatius sent exemple per alumnat i famílies.
6. POSAR LA VIDA AL CENTRE. Que vol dir organitzar-nos prioritzant la cura de la vida i aquelles activitats que n’asseguren la seva reproducció, posant en valor aquestes tasques a nivell educatiu davant valors com l’individualisme, la competitivitat, l’acumulació o l’extractivisme.
7. RECUPERAR SABERS. Recuperar i posar en pràctica coneixements tradicionals de les persones grans, de les dones i de comunitats de territoris perifèrics, culturalment no hegemònics. Posant en valor i aprenent d’aquestes pràctiques i experiències.
8. CREATIVITAT! Utilitzar la imaginació perquè, davant els reptes col·lectius globals, tots els futurs son possibles. Per contrarestar les idees catastrofistes ens cal ser creatius i creatives, per construir un present i un futur just i sostenible, cal imaginar futurs desitjables i començar a crear-los, des de tot arreu, especialment des de les escoles.