Coneixement compartit

Un homenatge a la música popular del segle XX

El desenvolupament tecnològic que va permetre enregistrar i transmetre el so és l’origen d’una de les grans indústries de la segona meitat del segle XX: la indústria discogràfica. Als anys cinquanta i seixanta es va viure l’esclat d’una nova cultura juvenil en la qual la música hi ocupava una posició principal. La generalització dels discos i dels aparells per reproduir-los i, sobretot, de la ràdio com a mitjà difusor, va inundar, primer Estats Units, i després la resta del món, de melodies i cançons. En concret, van difondre nous estils, com el rock i el pop, les arrels de les quals es troben en la música afroamericana.

Cançons escrites i interpretades per joves per a joves. Aquesta va ser la clau de l’èxit aclaparador d’aquesta nova música popular arreu del món. Gent molt llunyana geogràficament, podia tenir les mateixes cançons favorites, i sentir els mateixos sentiments i les mateixes emocions.

A Una cançó, de l’autor i il·lustrador brasiler Gulherme Karsten, un pare explica al seu fill què és el que fan sentir diferents cançons. Al llarg de l’obra, Karsten fa referència a alguns grans moments de la història del pop-rock, plasmant-los en il·lustracions. Així, hi trobem:

• La cançó “Space Oddity”, de David Bowie, gravada el 1969, just l’any de l’arribada de l’Apollo 11 a la Lluna. El tema explica la història d’un astronauta fictici, Major Tom, en el moment del llançament de la seva nau. David Bowie, en recuperaria el personatge protagonista les cançons a “Ashes to Ashes”, “Hallo Spaceboy”.

• Una referència a Elvis Presley: en una il·lustració s’hi veu un cantant amb el clàssic vestit llampant que el Rei de Rock emprava durant la seva darrera època, la dels concerts a Las Vegas. Dotat d’una veu prodigiosa, Elvis Presley va assentar les bases de la interpretació del rock and roll, cosa que va influir enormement en els cantants i grups posteriors. Amb el temps, va esdevenir un extraordinari crooner.

• Un homenatge al tema “Garota de Impanema””, de Tomb Jobim i Vinicios de Moraes, potser el referent màxim de la música brasilera contemporània. Aquesta cançó de bossa nova, escrita el 1962, va ser gravada en disc el març de 1963. Des d’aleshores, el tema ha estat versionada per molts artistes en diferents idiomes.

• Un record per a John Lenon, Yoko Ono i The Beatles. El quartet de Liverpool va enregistrar el seu primer disc el 1962, i ho va revolucionar tot: la música, però també el fenomen dels fans. Durant la seva vida com a grup, The Beatles va evolucionar musicalment i van assentar les bases dels diversos estils en què, posteriorment, es diversificaria el pop-rock.

El llibre ens parla de les sensacions i sentiments que desperten les cançons: alegria, imaginació, eufòria, sentir ganes de ballar o saltar, melangia… Però també ens poden fer venir records i, en molts casos, ser autèntiques declaracions d’amor. És evident, doncs, que música i emocions estan fortament lligades, de manera que les cançons són un element fonamental en l’educació emocional.

Com hem comentat més amunt, el llibre se centra en la relació entre un pare i un fill a través de la música. Les noves tecnologies (reproductors mp3, mòbils…) permeten gaudir de les cançons a qualsevol lloc: en aquest cas al metro. Allí, l’adult comparteix amb l’infant la música que ha marcat la seva vida, mentre li explica tot el que significa per a ell. Això ens obre un altre vessant: les cançons com a transmissores de valors entre generacions, cosa que les fa un element més en l’educació dels més joves.

En definitiva, Una cançó és molt més que un llibre il·lustrat, és un sentit homenatge a la música popular, des de mitjans del segle passat fins a l’actualitat.