Sota l’imperi del temps, la ficció no ha mort
En temps estranys com aquests, i si només llegim la sinopsi a la contra coberta, pensem en un llibre que et porta cap a un neguit constant durant tres-cents pàgines no seria la recomanació més adient, però us asseguro que mereix molt la pena, que et porta a reflexionar molt i que en cap cas et deixa indiferent.
Com lector voraç que sóc, si alguna cosa he après durant més de 30 anys de lectura ininterrompuda i de diferent mena, és que els llibres que veritablement son bons, son els que et ronden al cap quan els has acabat de llegir, sigui l’endemà o un mes després, però sempre estan allí dins i saps que tornaràs a ell en algun altre moment de la teva vida, per que ja forma part de tu d’alguna manera.
Això m’ha passat amb aquest llibre: “El embalse 13”. L’edició en castellà és de Libros del Asteroide, com sempre “canela fina”, cuidat al detall de cap a peus i amb una traducció meravellosa de la Concha Cardeñoso. La edición en catalán corre a cargo de Angle Editorial.
L’argument és molt senzill i la conclusió o l’explicació molt complexa alhora.
En un poble petit d’Anglaterra, on la vida transcorre a un ritme assossegat i tranquil, desapareix una adolescent d’un dia per l’altre durant les vacances. Com és normal, això con-mou i mobilitza tant a la policia com a gran part de la comunitat durant els primers dies, setmanes, mesos… La desesperança serà tot el que acompanyarà a la família durant tota la novel·la, potser durant tota la vida? Però la vida al mateix temps té el seu ritme i continua endavant, el temps no s’atura inexorablement… És el moment de veure on tots o cadascú, més que mai, o potser com sempre, com ens comportem davant les circumstàncies que ens ofereix la vida.
El llibre respira i ofereix moments de reflexió, on caure en contradiccions és el camí més natural. N’hi ha lloc a moltes preguntes, dubtes, però que no troben resposta dins del llibre sinó fora, una vegada ho has digerit tot i potser al cap d’un temps. Potser aquestes preguntes només me les faig jo, però crec que podria assegurar que dos persones que llegeixin aquest llibre, tindrien per una bona i enriquidora xerrada.
Sabem que és ficció, però com tota bona ficció, és la que intenta treure respostes de preguntes que de no haver llegit, potser no te les hauries fet mai o potser estarien a la superfície indiferent que ens acompanya quan no llegim. Llegir és vida i com deia aquell: “Si no llegeixes, no passa res, però si llegeixes passa molt.”
Aquest llibre el podreu trobar a la nostra pàgina online de Abacus. Ajudem-nos entre tots a créixer i sentir-nos acompanyats. A més a més, el servei és molt ràpid i eficaç. Feliç diada tingueu tos i totes!
Aitor Goikoetxea Azpiroz
Llibreter d’Abacus Lleida