gtag('config', 'AW-1000876650');
Botigues

Què podem fer si al nostre fill o filla no li agrada llegir?

Em costa llegir: llegim plegats? Jo agafaré el llibre més tard…

Què podem fer si al nostre fill o filla no li agrada llegir?Els articles sobre lectura, la seva importància i sobre com aconseguir que llegeixi(n) (des del jo fins a l’ells) sempre són imprescindibles. La societat ens demana constantment calma i llegir és una bona manera de frenar, de desconnectar, d’evadir-se, de visitar llocs on no hi hem estat mai, d’estar amb gent que no coneixem, de sentir en primera persona coses que no hem viscut ni viurem i, fins i tot, de connectar més amb nosaltres mateixos, escoltant-nos, sentint-nos, emocionant-nos.

Però, què és llegir? Segons Montserrat Fons “llegir és un procés actiu, qui llegeix ha de construir el significat del text interactuant-hi (…) que implica els coneixements previs del lector”. Per tant, el fet de llegir té molt a veure amb l’experiència lectora que cadascú hagi tingut: què hem llegit, com, quan, amb qui… No és fàcil, doncs, encertar quan regalem un llibre a algú: caldrà conèixer la persona, saber què li agrada, què ha llegit, què li pot emocionar… haurem de pensar i repensar si aquell títol és l’adequat.

I si no li agrada llegir, què podem fer? Una única cosa: un bon acompanyament. Ja s’ha dit moltes vegades que no hi ha fórmules màgiques ni efectives al 100% per a aconseguir fer bons lectors, però n’hi ha d’altres que sí que ens ajudaran. Són les fórmules afectives.

Què podem fer si al nostre fill o filla no li agrada llegir?Joan Portell diu que “cal establir un vincle entre nosaltres i el text. Llegim amb ells (…) la lectura compartida es pot convertir en una de les coles més fortes que mai s’hagin inventat. L’afecte que s’estableix entre mediador-llibre-lector és d’una gran potència. Només cal que ens preguntem quin va ser el nostre primer moment lector que recordem, i és probable que el relacionem amb una persona més que no pas amb un llibre.”

Llegir un text plegats, de manera conjunta i en veu alta, possibilita llegir un text que possiblement costaria llegir de manera autònoma. La lectura en veu alta és també lectura, ja que qui escolta activa moltes estratègies de comprensió, fa inferències, genera hipòtesis, millora l’atenció, la comprensió oral, etc. Seria erroni dir que això no és llegir. M’atreviria a dir que l’única cosa que no fa qui escolta és descodificar. I possiblement ni això, perquè de ben segur tindrà el llibre al davant, llegirà les il·lustracions (sí, les il·lustracions també es llegeixen!), recapitularà en la història passant pàgines endavant i endarrere…

Aquest acompanyament pel magnífic món de la lectura ha de ser des de l’afecte i amb el propòsit d’acabar agafant un llibre per si sol. Primer un llibre, després un altre i d’aquesta manera, a poc a poc, anirà llegint de manera autònoma. I, si us plau, un cop adquirit l’hàbit no deixem mai de llegir en veu alta, de compartir lectures, de viatjar junts. O no ens agrada que ens llegeixin en veu alta?

Què podem fer si al nostre fill o filla no li agrada llegir?Tot i que una flor no fa estiu, vull enviar un missatge de tranquil·litat: tot arriba. A mi de petit no m’agradava llegir. L’avi Quico em regalava llibres i més llibres sense èxit (no eren adequats al meu bagatge lector). Recordo que la meva mestra, la Mariona, em va recomanar, amb 11 anys, “El talp Eudald i els caps de Carbassa” de Maite Carranza. Aquell va ser el primer llibre que vaig llegir tot sol d’inici a final, un llibre de 61 pàgines per a primers lectors. Poc després vaig agafar “La història interminable” de la biblioteca de l’escola per llegir-lo durant l’estiu. Evidentment, tenint en compte la meva experiència lectora, aquell llibre tenia molts números de quedar-se al prestatge si l’havia de llegir sol, però vaig tenir la sort de poder compartir-lo amb l’Hugo, un familiar apassionat per la lectura. Em llegia en veu alta moltes i llargues estones, jo alguna que altra estona més curta. Encara avui tinc molt bon record d’aquell estiu inoblidable.

El procés d’adquisició de l’hàbit lector és llarg i lent. La porta d’entrada a la lectura és diferent i única per a cadascú. Nosaltres (familiars, amics, docents, llibreters, dinamitzadors, bibliotecaris, en definitiva, persones mediadores de lectura) només podem acompanyar.

A vegades la porta serà oberta i només caldrà convidar-lo a travessar el llindar, d’altres caldrà fer-ho plegats, agafats de la mà. A vegades la porta serà tancada i caldrà girar el pom i empènyer fort, o potser caldrà trobar la clau que encaixi per a poder obrir-la. Si hi ha una porta, hi ha un lloc nou a l’altra banda per explorar, per visitar i, sobretot, per poder quedar-s’hi.

Pot interessar-te…

Dani Espresate
Mestre de primària i coordinador de TransVersar la poesia, de l’Associació de Mestres Rosa Sensat

Rosa Sensat

Fonts:

  • Fons, M. (1999) Llegir i escriure per viure. Barcelona: La Galera.
  • Portell J. (2017) Llegim? Com fer lectors entusiastes. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

On trobar bibliografia de Literatura Infantil i Juvenil?


Llibres infantils per Sant JordiÀlbums il·lustrats


5 (100%) 4 vot(s)

Deixa un comentari