L’ORIGEN COOPERATIU DE LA NARRACIÓ DE CONTES
La narració de contes va promoure la cooperació entre caçadors i recol·lectors abans fins i tot del naixement de la religió organitzada, segons revela un nou estudi del University College London (UCL).
La investigació mostra que les narracions van ser essencials en la promoció de valors cooperatius i igualitaris abans de que es desenvolupessin mecanismes comparables en les societats agrícoles més grans. De fet, els narradors de contes eren més populars que els millors recol·lectors, tenien més èxit reproductiu i tenien més facilitat per cooperar amb altres membres del campament.
Els investigadors de l’estudi van demanar a tres ancians que els expliquessin històries que normalment explicaven als seus fills i filles i als demés. Van trobar que les històries sobre entitats naturals humanitzades, com animals o cossos celestes, promovien normes socials i cooperatives per coordinar el comportament grupal.
De fet, una explicava com el sol, home, es barallava amb la lluna, dona, abans de resoldre les seves diferències sobre qui devia il·luminar el cel, fins a acabar compartint el deure, un durant el dia i una altra durant la nit. La història promou la igualtat de gènere i la cooperació entre sexes, un aspecte molt comú entre les societats recol·lectores.
Aquest estudi mostra també que el 70% d’una mostra de 89 històries de set societats diferents de caçadors-recol·lectors feia referència a reforçar i regular el comportament social. “Aquestes històries semblen coordinar el comportament del grup i facilitar la cooperació en proporcionar a les persones informació social sobre les normes, regles i expectatives a una societat determinada”, afirma Daniel Smith del University College London.
Segons aquesta interpretació, la narració d’històries pot haver estat fonamental en l’organització de la conducta social humana mitjançant la promoció de la cooperació, la difusió de les normes de cooperació i la repressió del càstig d’aquells que trencaven les normes. Andrea Migliano, una altra autora del projecte, afirma que “la narració de contes en les societats caçadores-recol·lectores va ser una precursora de formes més elaborades de ficció narrativa, com els grans déus comuns de les poblacions post-agricultores”.