Aprendre a través del joc
El Programa de Preescolar presenta el joc com a modalitat d’aprenentatge real: “El joc promou la riquesa de les experiències dels nens en totes les classes d’escola bressol i alimenta totes les àrees l’aprenentatge.” Si bé els acadèmics d’avui en dia estan d’acord que “jugar per aprendre” és important, aquest no sempre ha estat el cas. Com és el joc una eina d’aprenentatge efectiva a l’escola? Com pot proporcionar suport pedagògic per al mestre?
“Joc” es refereix a la idea d’una activitat que pot ser exercida o conduïda sense restriccions, almenys amb cert grau de llibertat si es defineix el marc general de l’activitat. El joc és essencial per al desenvolupament físic, social i psíquic de l’infant. És una activitat natural, espontània i motivadora, que es basa en la seva curiositat i li permet desenvolupar diferents habilitats a través de l’acció.
El joc permet als infants “actuar sobre la realitat i exercir conductes motrius”. A través del joc, l’infant desenvolupa les seves habilitats sensorials, afectives i motrius. Les seves habilitats perceptives són estimulades i les situacions de joc ajuden a construir punts de referència per a la seguretat emocional. A través de jocs de manipulació i construcció, el nen o nena exercita les seves habilitats motrius fines, refina els seus gestos i la seva coordinació. La pràctica de l’activitat física el convida a explorar les seves possibilitats en l’espai i desenvolupar les seves capacitats motores i sensorials, alhora que li ofereix una millor concentració després de l’esforç.
El joc també és un temps i espai d’exploració en què els nens poden desenvolupar la seva creativitat, aprendre diversos rols socials i experimentar amb les regles. Amb els jocs simbòlics, els nens exploren universos que estimulen la seva imaginació. Aprenen a imitar, a “fingir”, a comprendre les intencions dels altres i a interactuar amb ells (per exemple, jugant amb el comerciant, el metge, el pare i la mare, etc.). A través de la pràctica de jocs col·lectius i jocs de taula, experimenten regles i comportaments de “convivència”: cooperació (ser socis), competència (ser adversaris), reciprocitat (esperar el seu torn), negociació… Per casualitat, sovint present en els jocs de taula, ajuda als nens a aprendre a manejar la seva frustració de perdre, cometre errors o no tenir una oportunitat! Els infants també desenvolupen habilitats relacionades amb les estratègies que desenvolupen per jugar i guanyar: planificació i anticipació, necessitat d’adaptar-se al joc de l’altre…
El joc promou el descobriment i la comprensió de nocions en diferents camps. Per exemple, per aprendre vocabulari, colors, formes, adquirir nocions d’ubicació espacial (frontal / posterior, superior / inferior, superior / inferior), percepció de l’espai amb jocs de taula, etc. . A causa de que motiva l’estudiant, el joc estimula la seva concentració, la seva atenció i la seva habilitat per memoritzar. En aquest context, el joc també promou els intercanvis, l’expressió i el llenguatge en totes les situacions de joc entre diversos. S’anima els nens a parlar, a explicar el que fan, a justificar les seves eleccions, a discutir… És un excel·lent suport per al llenguatge i la comunicació amb els altres, a l’escola ia la llar, amb els pares.
Des del punt de vista del docent, el joc permet diferenciar les activitats proposades als alumnes i així adaptar l’aprenentatge a les necessitats de cada un. D’acord amb les necessitats identificades, el professor pot orientar cap a un joc en particular. Com a observador i tenint cura de guiar només quan sigui necessari, el mestre pot acompanyar els seus alumnes i “arribar a conèixer-los millor”: Identifica els èxits i les dificultats de cada un, pot sol·licitar el discurs perquè els nens expliquin el seu enfocament i la seva estratègia, ho fa explícit si cal, compara les formes de fer, ajuda a formular…
