Som dones
Una mica d’història… D’on venim?
El Dia Internacional de la Dona és una data que se celebra a molts països del món. Un dia en què s’uneixen les dones de tots els continents, sovint separades per fronteres nacionals i diferències ètniques, lingüístiques, culturals, econòmiques i polítiques. Una tradició de no menys de noranta anys de lluita en pro de la igualtat, la justícia, la pau i el desenvolupament.
Aquesta celebració refereix a les dones normals i corrents com a artífexs de la història i té les seves arrels en la lluita plurisecular de la dona per participar en la societat en peu d’igualtat amb l’home. A l’antiga Grècia, Lisístrata va començar una vaga sexual contra els homes per posar fi a la guerra; a la Revolució Francesa, les parisenques que demanaven «llibertat, igualtat i fraternitat» van marxar cap a Versalles per exigir el sufragi femení.
No obstant, però, la idea d’un dia internacional de la dona va sorgir al final del segle XIX, que va ser, al món industrialitzat, un període d’expansió i turbulència, creixement fulgurant de la població i ideologies radicals. Tradicionalment s’han destacat diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes de 1857, l’incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company de Nova York, una indústria tèxtil on treballaven cinc-centes persones, en la seva gran majoria dones immigrants joves. En aquest darrer incident van morir 142 obreres que l’any anterior havien mantingut una important vaga per demanar millors condicions laborals.
Tanmateix, no va ser fins el 1910 que la Internacional Socialista, reunida a Copenhaguen, va proclamar el Dia de la Dona, de caràcter internacional com a homenatge al moviment en favor dels drets de la dona i per ajudar a aconseguir el sufragi femení universal. La proposta, liderada per Clara Zetkin, va ser aprovada unànimement per la conferència de més de 100 dones procedents de 17 països, entre elles les tres primeres dones escollides per al parlament finès. No es va establir, però, una data fixa per a la celebració.
El 1911, i com a conseqüència de la decisió adoptada a Copenhaguen l’any anterior, el Dia Internacional de la Dona es va celebrar per primera vegada el 19 de març a Alemanya, Àustria, Dinamarca i Suïssa, amb mítings als quals van assistir més d’1 milió de dones i d’homes. A més del dret de vot i d’ocupar càrrecs públics, van exigir el dret al treball, a la formació professional i a la no discriminació laboral.
Dos anys després les dones russes van celebrar el seu primer Dia Internacional de la Dona l’últim diumenge de febrer, en el marc dels moviments en pro de la pau que van sorgir en vigílies de la primera guerra mundial. A la resta d’Europa, les dones van celebrar mítings entorn al 8 de març de l’any següent, 1914, per protestar per la guerra o per solidaritzar-se amb les altres dones.
Les dones russes van tornar a ser protagonistes el 1917 i van escollir de nou l’últim diumenge de febrer per declarar-se en vaga en demanda de “pa i pau”, com a reacció davant els 2 milions de soldats russos morts a la guerra. Els dirigents polítics van criticar l’oportunitat de la vaga, però les dones la van fer de totes maneres. La resta és història: quatre dies després el Tsar es va veure obligat a abdicar i el govern provisional va concedir a les dones el dret de vot. Aquest històric diumenge va ser el 23 de febrer, segons el calendari julià utilitzat llavors a Rússia, o el 8 de març, segons el calendari gregorià utilitzat en altres països.
L’actualitat de la dona a Catalunya i a l’Estat espanyol
Des d’aleshores, les dones han anat guanyant més drets i tot i que la societat ha avançat i jurídicament no hi hagi cap diferència (a l’Estat espanyol), el poder segueix concentrat en mans dels homes. Ells són encara els que mouen els fils en molts casos, per això és tan important que s’obri la porta a les dones als llocs de feina de responsabilitat i que hi hagi uns horaris racionals que permetin la conciliació a tots dos. De vegades, però, elles es poden sentir com intruses i per això no s’atreveixen a avançar. Però només tenint més dones a totes les instàncies podrà atraure a més dones, en teixir-se relacions d’influència i oferir un model a les més joves.
Sigui com sigui, els patrons es repeteixen i les dones encara dediquen més temps a les feines domèstiques i a la cura de la família que les seves parelles masculines o que els seus germans. De fet, les dones que treballen fora de casa dediquen 3 hores i 46 minuts diaris a les activitats de la llar i de la família, mentre que els homes hi dediquen 2 hores i 21 minuts, segons l’Institut Nacional d’Estadística.
Però si hi ha una lacra que amenaça les dones és la violència domèstica que cada any terroritza milers de llars. Les campanyes institucionals per conscienciar i animar les víctimes a denunciar han estat constants i la seva eradicació hauria de ser una realitat. Així, el 2004 es va aprovar la Llei de Protecció integral, que va establir una jurisdicció especial per a la violència exercida per parelles o ex-parelles i que contempla mesures assistencials i de prevenció, amb atenció a les polítiques educatives que insten a la igualtat i al respecte dels drets de la dona.
Davant d’aquesta situació, el dijous 8 de març de 2018 tindrà lloc a l’Estat espanyol la primera vaga feminista de la història, per obtenir polítiques orientades al bé comú, a la vida plena, al benestar i a la sostenibilitat. Un sistema de protecció social i igualitari i amb equitat en condicions de vida per a les dones.
Som dones, som Abacus
A Abacus cooperativa gestionem amb valors d’equitat. Així, les dones Abacus, que suposen el 70% del total de la plantilla, ocupen indiferentment qualsevol lloc de treball en igualtat de condicions que els homes. D’aquesta manera, per exemple, tant unes com els altres es poden acollir al pla de conciliació que permeti compaginar la cura de la família o la vida personal amb la trajectòria professional. De la mateixa manera, tant els homes com les dones tenen representació a tots els òrgans directius i de participació a la cooperativa. Perquè a Abacus som equitat. Som igualtat. Som dones. I juntes fem comunitat.