Coneixement compartit

Sobre les adaptacions de clàssics catalans per a infants i joves

Tot i que ha estat un procés lent i ple de dificultats, les adaptacions d’obres d’autors catalans per a infants i joves comencen a ser habituals a les llibreries. Avui ja podem dir que les col·leccions de clàssics han irromput amb força, que s’han consolidat i que auguren un futur prometedor.

Les grans llengües i cultures occidentals tenen col·leccions d’obres adaptades, tant per a infants i joves com per a persones discapacitades o amb dificultats lectores, des de fa més de 100 anys. Només, a tall d’exemple: en castellà, l’editorial Araluce, l’any 1914, va inaugurar la col·lecció «Obras maestras al alcance de los niños», que va arribar a un centenar de títols d’autors d’arreu; del Quixot, fa més de 100 anys que se’n publiquen adaptacions per a infants i joves…; en anglès, l’any 1896, el periodista i editor William Thomas Stead va crear una col·lecció de clàssics juvenils amb una clara voluntat divulgadora, ja que es tractava de llibres de tapa tova i molt econòmics, que va arribar gairebé a tres-cents títols, entre els quals un Quixot, The Wonderful Adventures of Don Quixote, que, curiosament, es va fer servir per a una adaptació al castellà publicada a Figueres l’any 1905.

En català, tot i que el tema està poc estudiat, aquest tipus de col·leccions arriben força més tard. Sí que trobem algunes adaptacions de rondalles i de contes populars, sobretot provinents de Perrault, els germans Grimm, Andersen o Madame d’Aulnoy, aparegudes des de finals del segle XIX en revistes populars, en antologies i fins i tot en una col·lecció de l’editorial Mentora, «Contes d’ahir i d’avui» (1931-1936); però les adaptacions de grans obres clàssiques universals no arribaran fins ben entrat el segle XX i no s’hi inclouran títols d’autors catalans amb normalitat fins al segle XXI.

Shakespeare, Llull i Dostoievski

Abans de la Guerra Civil, trobem una col·lecció de l’editorial Joventut, «Contes universals», de clàssics juvenils traduïts o adaptats per grans autors (Carner, Riba, Manent, etc.), amb magnífiques il·lustracions. A part, val la pena destacar tres títols: l’adaptació per a infants i joves de Macbeth que Cèsar August Jordana va publicar l’any 1929 a l’editorial Proa (recuperada l’any 1987 a la col·lecció «El Fanal de Proa»), a partir de la seva traducció completa publicada l’any 1928 a l’editorial Barcino; l’adaptació anònima d’El Llibre de les bèsties de Ramon Llull, editada pel Grup Escolar Ramon Llull, de Barcelona, l’any 1933, amb il·lustracions d’alumnes de l’escola, i la teatralització de la novel·la Crim i càstig, de Dostoievski, feta per Josep Maria Jordà i Lluís Capdevila, i publicada, l’any 1936, a la col·lecció «Catalunya teatral» de la Llibreria Editorial Millà.

Durant el franquisme, per raons conegudes de tothom, l’edició en català, i sobretot la destinada a infants i joves, és prohibida durant anys. A la dècada de 1960 comença una certa obertura, que algunes editorials aprofiten per publicar les primeres col·leccions de clàssics adaptats. La més important va ser Bruguera, editorial barcelonina que a la dècada de 1960 va publicar la col·lecció «Històries», adaptacions de grans clàssics de la literatura universal, amb resums en còmic: Dickens, Verne, Twain, Scott, Alcott, etc. No n’hi ha cap d’autor català i en aquell moment, lògicament, la col·lecció no podia pas pretendre arribar a l’escola, ja que el català n’era totalment absent.

A partir de l’oficialització de l’ensenyament de la llengua i la literatura catalanes, es produeix un canvi radical i les col·leccions de clàssics adaptats surten com bolets a la tardor, tant en editorials tradicionals com, sobretot, en les noves, que volien aprofitar la conjuntura i fer-se un forat en el món escolar. He pogut localitzar, sense pretendre ser exhaustiu, una trentena d’editorials amb una o més col·leccions de clàssics adaptats. M’agradaria destacar que la majoria d’obres són d’autors estrangers, amb una escadussera presència de clàssics catalans (Tirant lo Blanc i El Llibre de les bèsties són les més adaptades), fins al segle XXI, en què unes quantes editorials fan un canvi i introdueixen clàssics catalans en les col·leccions de clàssics universals.

Aquest endarreriment, que podria semblar menyspreu per la pròpia literatura, algun dia s’haurà d’estudiar a fons. Voldria apuntar com a punt de partida, però, que el professorat de Llengua i Literatura Catalanes majoritàriament era partidari de la lectura d’obres originals amb totes les anotacions, pròlegs, quadres sinòptics i apèndixs necessaris per acostar l’obra al lector, però sempre recomanant-ne l’original, seguint en bona part el mestratge de professors com Joaquim Molas, que tant pes va tenir en els estudis de literatura catalana, en la fixació del cànon i en la proliferació de col·leccions de clàssics catalans anotats.

Al segle XXI es produeix un canvi significatiu i unes quantes col·leccions de clàssics universals comencen a incorporar autors catalans. Les principals són les següents: «Clàssics a mida», de Barcanova; «Clàssics explicats als infants», d’Edebé; «Kalafat», de Castellnou, i «Llibres Clau», d’Edicions Tres i Quatre.

Certament ha costat, però ara ja podem parlar d’una certa normalitat, encara a les beceroles si voleu, pel que fa a la inclusió d’autors catalans en les col·leccions de clàssics universals. Encara hi ha molt camí per recórrer, ja que hi ha moltes col·leccions que no han fet el pas, però tot és començar.

També pot interessar-te:

• Quan podem començar a llegir llibres al nostre nadó?
• La relació de l’infant i l’adult a través dels contes
• Eines per estimular i promoure la lectura en adolescents