La solitud és l’única manera de trobar-se amb un mateix
Si l’any 2018 Eva Baltasar ens va mostrar a través de la seva novel·la el significat de “Permagel”, la capa de sòl, roca o terra que roman permanentment congelada , aquest 2020 ens trobem amb el terme “Boulder”, de l’anglès: roca gran, arrodonida que és suavitzada per l’acció del temps i de l’aigua.
En aquesta novel.la, la roca la representa la seva protagonista, una dona que treballa com a cuinera en un vaixell mercant i que gaudeix d’una solitud buscada, tan sols trencada pels amors que va trobant als diferents ports.
Però, com dèiem a la definició de “Boulder”, el temps i l’aigua alteren la forma d’aquesta roca i aquest simbolisme es mostra a la novel.la amb l’aparició de la Samsa, una geòloga (casualitat? Evidentment, no) que reté la protagonista a la seva illa i anirà erosionant i transformant la seva vida.
A Boulder, literalment cavalquem damunt les pàgines, escrites amb un llenguatge poètic i contundent que ens obre la porta a temes tan potents com la solitud volguda, la relació de parella i la maternitat. Una maternitat explicada des del punt de vista de la parella no gestant, que es converteix en espectadora i es limita a acompanyar, intentant assimilar els canvis que comporta a tots els nivells la nova situació.
Una visió que traspassa els tabús i que ens fa reflexionar sobre si realment fem allò que volem amb les nostres vides, o deixem que el temps i l’aigua ens vagin transformant, com ho fan en una roca.
La protagonista podria viure perfectament en aquest estat de confinament en què ens trobem immersos, fins i tot diriem que en gaudiria. A les primeres pàgines hi llegim com descriu la felicitat: “Llevar-se xiulant, no molestar ningú, no donar explicacions i caure al llit de matinada, amb el cos estabornit pel cansament i el cap desparat de tota la pols i la fel”.
Com ja va passar amb Permagel, aquesta novel·la no deixa indiferent al lector. Us proposo que us endinseu dins les seves pàgines i decidiu en quin costat us trobeu: el de la roca o el dels factors que l’alteren.
Sens dubte, aquest serà un Sant Jordi molt diferent però la nostra voluntat és estar al vostre costat i fer-vos arribar les nostres recomanacions a fi que pugueu gaudir de la festa del llibre al màxim. Els llibres ens fan viatjar i us volem acompanyar en aquest viatge. Continuem treballant des de casa per que la cultura segueixi ben viva!
Dolors Cabrera
Llibretera d’Abacus Girona