ELS SECRETS DE LA NOVEL·LA NEGRA
L’augment de novel·la negra al nostre país es nota cada any més. La crisi econòmica i política que arrosseguem a la darrera dècada té, en aquest gènere, un bon canal de difusió.
I és que, si bé la literatura negra ha estat considerada durant molt de temps un gènere menor, ara és, cada cop més, l’encarregada de denunciar els atropellaments i abusos del poder i de tots els adlàters que viuen entorn seu.
D’aquesta manera, ens trobem amb obres que són una barreja de periodisme, bestseller i novel·la negra. Del periodisme tenen aquest llenguatge col·loquial i universal amb la facilitat d’arribar a tothom a través dels detalls realistes i els personatges i esdeveniments extraordinaris. Del bestseller adopten l’acció i les històries d’amor. Però també el realisme social, ja que expliquen conflictes essencials de l’actualitat que altres gèneres no són capaços d’explicar. Per últim, beuen de la novel·la negra el crim i la seva investigació.
Amb aquest còctel és com atrauen als diferents públics: joves, adults, homes, dones, literats i no tan literats… Un còctel que dóna com a resultat novel·les entretingudes que es llegeixen d’una tirada i que els lectors anhelen saber com acaben.
La novel·la negra i el periodisme d’investigació
Com dèiem, les novel·les negres adopten una part essencial del periodisme. Així, fins i tot hi ha periodistes que s’han passat a aquest gènere perquè el periodisme no els permet explicar allò que saben. És el cas, per exemple, de Leonardo Padura o Don Winslow. Autors com ells estan emparats per la frase “qualsevol similitud amb la realitat és pura coincidència” i ho fan servir com un gest de complicitat, ja que el que volen dir és “qualsevol similitud amb la realitat és real”.
Apliquen, així, les regles bàsiques del reporterisme: van al lloc dels fets, parlen amb la gent, es documenten. Gràcies a això, poden atorgar a les seves narracions una gran dosi de versemblança, tot aprofitant per dir coses que no poden dir a les notícies i als reportatges: els banquers són dolents, els polítics són corruptes i els serveis secrets practiquen tortures o inventen atemptats. Una forma de connectar amb un públic que, més que evadir-se de la realitat, busca cada cop més explicacions sobre aquesta.
“La novel·la negra diu al lector que té el privilegi de ser testimoni dels fets. I a més, parlen de temes que realment interessen a la gent i que actuen com a exorcisme. És a dir, intenten espantar la por i la injustícia presents a l’actualitat”
Novel·la negra o novel·la policíaca?
El crim, el mal, el misteri, la violència, la investigació, són ingredients essencials de la novel·la negra. Una etiqueta de concreció complexa on tenen cabuda tant l’enigma policíac com el relat criminal al més pur estil americà.
Però està clar que novel·la negra i novel·la policíaca no és el mateix. I és que, a diferència de la novel·la policíaca, que planteja un joc enigmàtic, la novel·la negra diu al lector que té el privilegi de ser testimoni dels fets. I a més, parlen de temes que realment interessen a la gent i que actuen com a exorcisme. És a dir, intenten espantar la por i la injustícia presents a l’actualitat.
Tot entrant en detall, però, podem dir que la novel·la policíaca necessita un crim l’autor del qual és desconegut i un detectiu que descobreix el culpable. El pare d’aquesta literatura és Edgar Allan Poe, que improvisa i inverteix de forma creativa la forma d’explicar la història. Primer ens presenta el crim i després ens explica, retrospectivament, com es va cometre l’assassinat i quins mòbils hi havia. Una altra característica de la novel·la policial és que generalment ens presenta personatges força estàtics de caràcter i poc matisats: bons contra dolents, detectiu o policia contra assassí o assassina…
La novel·la negra, però, atorga una mirada més profunda al món de la criminalitat i la delinqüència. I si bé també hi ha un crim a investigar i un policia o detectiu que descobreix al culpable, va un pas més enllà tot afegint una contextualització humana i social al crim, així com uns personatges realistes, amb matisos, dubtes i contradiccions. I tot amb una estructura narrativa impecable.
“La forma de dir-li així, novel·la negra, sorgeix a França l’any 1945 per designar una sèrie de títols que va publicar l’editorial Gallimard sota el nom “Serie Noir” i les portades de la qual eren de pasta negra”
Els ingredients de l’èxit d’una novel·la negra
La forma de dir-li així, novel·la negra, sorgeix a França l’any 1945 per designar una sèrie de títols que va publicar l’editorial Gallimard sota el nom “Serie Noir” i les portades de la qual eren de pasta negra. Així és com va quedar encunyat definitivament el terme, tot estenent-se ràpidament per Anglaterra, els Estats Units i la resta del món.
Quines són, però, les condicions essencials o les característiques fonamentals que ha de tenir tota novel·la negra per ser considerada com a tal? Podem prendre com a base el decàleg de Raimond Chandler, creador del mític i entranyable Philip Marlowe, per resumir en aquests punts els ingredients bàsics que ha d’incloure tota novel·la negra i que, alhora com a lectors i lectores, puguem ser capaços d’identificar la seva qualitat.
- La situació inicial i el desenllaç han de ser versemblants. No tot s’hi val quan parlem d’investigació criminal. La novel·la negra sempre està basada en els més baixos instints de l’ésser humà i sempre hi ha un mòbil per a la mort. És a dir, el desenllaç i la causa del crim han de ser possibles davant dels ulls del lector.
- La indagació és clau. Els mètodes del crim i la investigació no han d’incloure errors tècnics. Estem parlant d’obres de ficció que han d’elevar la credibilitat de les investigacions criminals al realisme i la professionalitat absolutes.
- Ambients i personatges realistes. Continuem amb la versemblança com a epicentre de les trames argumentals, ara a través de personatges reals que desenvolupen la seva vida diària en un món real. I és que els assassinats acostumen a estar motivats per odi, sexe, passió, diners, poder… Aspectes molt relacionats amb la vida de tothom.
Arribats a aquest punt en què ja tenim un coneixement profund sobre tot allò que envolta la novel·la negra, només queda deixar-se seduir pels seus autors i autores i les trames de les seves històries. A Abacus cooperativa ens apassiona aquest gènere i tant a les nostres botigues com a la botiga online sempre trobaràs la millor selecció de literatura negra… tot esperant a que et converteixis en la seva víctima o botxí!
He trobat molt suggerent aquest article. De tal manera que m’ha motivat a escriure un comentari en profunditat sobre la novel·la negra ET DIRAN QUE ÉS L’ATZAR, de la Núria Queraltó (Pagès Editors) Em podríeu indicar un lloc adequat on publicar-lo? Sóc llicenciat en Ciències de la Informació.
Observació: El meu cognom correcte és Català (no Catatà). Gràcies.