De Patria a Tierra, novel·les que et connecten amb el teu jo més interior
Què podem dir de Patria de Fernando Aramburu que no s’hagi dit ja? Tot un fenomen literari que fa gairebé quatre anys que ens acompanyà, com molt probablement ens acompanya encara la ferida del terrorisme d’ETA al País Basc. Una lectura valenta que ens acosta a la dificultat d’oblidar però que no deixa enrere la necessitat del perdó.
Antonio Iturbe ens presenta a La bibliotecària d’Auschwitz, una d’aquestes històries reals i que ens reconcilia amb les persones, perquè succeeix a un dels moments horribles de la nostra història, i dir Auschwitz, ho diu tot. Antonio Iturbe ens explica com un grup de presoners van tenir el coratge de reunir una petita biblioteca clandestina (formada per vuit llibres) i van aconseguir que la vida tingues sentit per molts nens.
Bernardo Atxaga, Premio Nacional de las Letras Españolas 2019, situa inicialment aquesta novel·la –Casas y tumbas– a les acaballes del franquisme i continua als durs anys vuitanta i les greus vagues industrials que ens portarien a una de les crisis més dures conegudes per molts dels lectors d’Atxaga. Però el temps avança, i Atxaga, com sempre, ens continua parlant des dels seus gran temes, com l’amistat, l’amor a la natura i la proximitat de la mort. I tot sempre molt connectat al territori.
Cristina López Barrio ens ofereix a Rómpete, corazón, una història negra on la desaparició d’una nena en circumstàncies similars a les d’una altra fa dotze anys, i que arrenca amb un ritme vertiginós la recerca, perquè (i no és un spoiler) si el primer cas no es va resoldre, per què ara sembla que tot es pot tornar a repetir de la mateixa manera?
Dos joves de catorze anys, vacances de Setmana Santa i el descobriment de la complexitat de la vida i la dificultat de prendre decisions, que finalment et marcaran la vida. David Trueba aborda a El río baja sucio els problemes de la nostra societat actual i com pot derivar a una frustració generalitzada que ens porta cap a la decepció individual i col·lectiva.
Poc us podem dir de l’última novel·la d’Eloy Moreno, per voluntat expressa de l’autor només tenim un parell de pistes: la lectura de Tierra ens canviarà la forma de veure el món als seus lectors i el temor de la societat a la veritat. Amb aquestes dues premisses, no vols llegir-la?
Juanjo Villalobos
Category Manager de Llibreria de Ficció d’Abacus cooperativa