75 anys d’El Petit Príncep
Sense dubte, El petit príncep és l’obra més coneguda de Saint-Exupéry. Un conte poètic i filosòfic sota l’aparença d’un conte per a nens. Una història que narra la relació entre un nen i un aviador i que, a través dels seus diàlegs, fan replantejar la vida a l’adult. El llenguatge, senzill i desposseït, destinat a ser comprès pels nens i les nenes, és en realitat, per al narrador, el vehicle privilegiat d’una concepció simbòlica de la vida.
De fet, les lectures que es poden fer d’El petit príncep són múltiples, però en totes elles hi ha una cosa que ha fet que el llibre s’hagi convertit en universal, comprensible i útil en cultures molt diferents i distants. Aquesta universalitat radica en el fet de que el relat, sota l’aparent senzillesa d’un conte, parla d’una experiència que comporta la reflexió profunda sobre el sentit de la vida.
És així com l’aviador i el petit príncep de l’asteroide B612 descobreixen una nova manera de veure les coses que els permet establir un ordre de prioritats diferent i detectar què és allò essencial per a viure i morir amb sentit: tenir cura (de la rosa particular de cadascú), acostar-se (a les guineus que ens envolten i que demanen ésser domesticades), empatitzar (amb aquells diferents a mi), ser custodi (de la natura que ens envolta), confiar (que enmig de tot desert hi ha sempre un pou on beure aigua), acceptar (la picadura de la serp i la finitud de la materialitat)…
La seva aconfessionalitat, a mes, ha permès, paradoxalment, que es converteixi en un llibre impregnat d’una profunda espiritualitat, comprensible des de diferents tradicions religioses i filosòfiques; i la tendresa i la innocència del nen són presentades com a eix d’una saviesa cercada a tot el món i en tot moment per dones i homes.
A més, al seu estil intergeneracional i als temes universals de la infància, les edats o l’univers, Saint-Exupéry va saber afegir un llenguatge paral·lel aliè a qualsevol frontera: la il·lustració. I és que les aquarel·les que formen part del text participen de la puresa del llenguatge de l’obra tot fent que la nuesa i la profunditat esdevinguin qualitats mestres.
A Léon Werth
Demano perdó als nens per haver dedicat aquest llibre a una persona gran. Tinc una bona excusa: aquesta persona gran és el millor amic que tinc al món. Tinc una altra excusa: aquesta persona gran ho pot entendre tot, fins i tot els llibres per a nens. Tinc una tercera excusa: aquesta persona gran viu a França, on passa gana i fred. I és clar, necessita molt que la consolin. Si amb totes aquestes excuses no n’hi ha prou, vull dedicar aquest llibre al nen que va ser aquest persona gran. Totes les persones grans han començat essent nens. (Peró n’hi ha poques que se’n recordin) Doncs, corregeixo la dedicatòria:
A Léon Wert, quan era petit.
Antoine de Saint-Exupéry va escriure aquesta dedicatòria al seu amic Léon Werth (novel·lista, assagista, crític d’art i periodista). Aquesta dedicatòria, inclosa a l’inici del llibre, està considerada com una de les millors dedicatòries escrites de la història. I tu, te’n recordes de quan eres petit?
Algunes curiositats
- El 6 d’abril de 1943, fa 75 anys, Le petit prince, d’Antoine de Saint-Exupéry (1900-1944), va ser publicat a la ciutat de Nova York. La primera edició va veure la llum, al mateix temps, en francès i en anglès, traduïda per Katherine Woods.
- S’han venut més de 150 milions d’exemplars en més de 300 llengües i dialectes, tot convertint-se en el llibre més traduït de la història, després de la Bíblia, i en el tercer llibre més venut del món, també després de la Bíblia i d’El Capital de Karl Marx.
- L’any 1959 es va publicar per primer cop en català. El petit príncep va ser traduït per Joan Xancó i publicat per l’Editorial Estela. Fins avui han estat moltes les adaptacions, les gravacions sonores i les noves traduccions, tant al català i el castellà, com al valencià, al gallec, a l’eusquera o a l’aranès.
- El llibre ha tingut múltiples adaptacions al cinema, a l’animació i a la televisió. Ha tingut seqüeles de dibuixos animats, i les versions i homenatges (animació tradicional, 3D, stop-motion…) són infinites.
- Va existir un bitllet de banc francès amb valor de 50 francs amb la imatge de Saint-Exupéry i d’El Petit Príncep.
- L’any 2013 es va obrir a França un parc temàtic basat en El Petit Príncep. Es troba a la localitat francesa de Mulhouse, prop de la frontera amb Alemanya. Conté 31 zones de jocs i atraccions basades en els personatges i la temàtica del llibre. En altres coses s’hi poden trobar guineus i ovelles vives, planetes, globus aerostàtics, un tobogan amb forma de serp…
- L’investigador japonès Yoshitsugu Kunugiyama va suggerir, al 2001, que la il·lustració de la portada original va ser elaborada per Saint-Exupéry amb na configuració astronòmica deliberada. A la imatge, l’autor va elaborar un triangle isòsceles als planetes Saturn i Júpiter, i l’estrella Aldebaran. Aquesta formació estel·lar va tenir lloc a principis dels anys 40 i es va repetir l’any 2000. Kunugiyama creu que Saint-Exupéry va dibuixar aquesta disposició conscientment per commemorar el centenari del seu naixement, ja que el pilot francès era un expert en navegació i matemàtiques.
- Un asteroide descobert l’any 1993 va ser nombrat 46610 Bésixdouze que, traduït al català, seria B-sis-dotze, en honor a l’asteroide B-612, on vivia el petit príncep.
- Antointe de Saint-Exupéry, a més de dedicar-se a la literatura, també va ser pilot d’avions, com mostren la resta de les seves novel·les, dedicades al món de l’aviació. Moltes de les seves experiències com a aviador durant un viatge al desert del Sàhara van servir com a inspiració per a El Petit Príncep. L’autor va morir l’any 1944, quan va el seu avió va ser enfonsat sobre el Mediterrani, una mort que va ser un misteri durant moltes dècades.
