21 de març, Dia Mundial de la Poesia
Segons la UNESCO, la poesia és una manifestació de la diversitat en el diàleg, de la lliure circulació de les idees per mitjà de la paraula, de la creativitat i de la innovació. La poesia contribueix a la diversitat creativa en qüestionar de manera sempre renovada la manera com fem servir les paraules i les coses, i les nostres maneres de percebre i interpretar la realitat. Gràcies a les seves associacions i metàfores i a la seva gramàtica singular, el llenguatge poètic constitueix, doncs, una altra faceta possible del diàleg entre les cultures.
La decisió de proclamar el 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia va ser aprovada per la UNESCO durant el seu 30è període de sessions, que es va celebrar a París el 1999. D’acord amb aquesta decisió, el principal objectiu d’aquesta acció és donar suport a la diversitat lingüística a través de l’expressió poètica i donar l’oportunitat a les llengües amenaçades de ser un vehicle de comunicació artística en les seves comunitats respectives.
D’altra banda, aquest dia té com a propòsit promoure l’ensenyament de la poesia; fomentar la tradició oral dels recitals de poètics; donar suport a les petites editorials; crear una imatge atractiva de la poesia en els mitjans de comunicació perquè no es consideri una forma antiquada d’art, sinó una via d’expressió que permet a les comunitats transmetre els seus valors i furs més interns i reafirmar-se en la seva identitat; i restablir el diàleg entre la poesia i les altres manifestacions artístiques, com el teatre, la dansa, la música i la pintura.
És així com la Institució de les Lletres Catalanes -amb la col·laboració de diverses entitats públiques i privades- celebra una gran festa de la paraula i les lletres i fomenta tot un seguit d’iniciatives, presencials i/o a través de la xarxa, arreu dels territoris de parla catalana. Es fa la tria d’un autor/a a qui se li encarrega un poema que és traduït a nombroses llengües, mostrant la riquesa mundial de la poesia en un joc de tornaveu poètic de gran extensió territorial (amb celebracions d’Alacant a L’Alguer i des de la Franja a Puigcerdà).
Enguany l’autora és Felícia Fuster i Viladecans (Barcelona, 1921-París, 2012), escriptora, pintora i traductora. Tot i haver donat a conèixer la seva obra en plena maduresa, amb poc temps va obtenir la complicitat dels poetes i la crítica. Instal·lada a París des dels anys cinquanta, es va caracteritzar per una forta personalitat de “dona faber”, en paraules seves, i per l’afany de llibertat que va desplegar en tots els àmbits de la seva vida. És des d’aquest principi de llibertat que va desenvolupar tant la seva obra plàstica, influïda primer per l’informalisme i l’expressionisme abstracte nord-americà per desembocar després en les innovadores Abstraccions líriques i Plurivisions, com poètica, que va transcórrer de l’avantguardisme europeu a l’assumpció de la tradició d’Orient, en concret, la poesia japonesa moderna. El conjunt de la seva producció poètica engloba set poemaris, aplegats, juntament amb les seves traduccions del japonès, a Obra poètica 1984-2001 (2010). També va escriure el text en prosa “A dins a fora” (dins Barceldones, 1989) i la novel·la inèdita Aquells fanals, i va traduir del francès Obra negra de Marguerite Yourcenar (1984) i, al japonès, Poesia catalana contemporània (1988), amb Naoyuki Sawada. El 1987 va obtenir el Premi Vicent Andrés Estellés. La seva obra ha estat traduïda a llengües com l’anglès i el francès.
