Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any
Òmnium Cultural ha creat el Premi a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any per augmentar el coneixement i prestigi de la literatura catalana dins i fora del propi àmbit cultural i incrementar-ne el nombre de lectors. Dotat amb 20.000 euros directes per a l’autor, el premi vol reconèixer, anualment, la millor novel·la publicada originalment en llengua catalana i donar-la a conèixer entre el públic.
Un comitè de selecció va fer una primera tria entre totes les novel·les publicades. A partir d’aquesta tria, un jurat independent, format per professionals de prestigi dins l’àmbit acadèmic i la crítica literària, escollirà la millor novel·la de l’any. En aquesta primera edició, el comitè de selecció va estar format per Carme Fenoll, bibliotecària; Olga Federico i Mireia Perelló, llibreteres; i Bernat Puigtobella, crític literari.
Els finalistes al premi es van anunciar a la 67a Nit de Santa Llúcia, que va tenir lloc al Poliesportiu Virrei Amat de Barcelona el passat 15 de desembre de 2017. Aquests van ser “Els estranys” de Raül Garrigassait, “Robinson” de Vicenç Pagès Jordà i “Els fills de Llacuna Park”, de Maria Guasch. L’obra guanyadora es donarà a conèixer el 27 de febrer. Mentrestant, pots descobrir les tres novel·les finalistes a qualsevol de les botigues Abacus o a la botiga online. Qui guanyarà?
Robinson
Un dia d’estiu, un home de mitjana edat s’introdueix a la casa dels veïns, que se n’han anat de vacances, i s’hi instal·la d’una manera molt peculiar. L’home és solter, té el pare en una residència i treballa de carter; a mesura que l’acompanyem en el seu periple d’intrús, anem descobrint les raons d’un comportament insòlit que el portarà a topar amb els veïns i amb la justícia. I, també, amb una advocada d’ofici. Robinson, un relat iniciàtic que és alhora una història d’amor i de follia i una reflexió sobre la soledat, sobre la comunicació i sobre la imaginació com a refugi, ens enfronta a l’evidència que Vicenç Pagès Jordà ha atès un grau insòlit de maduresa lietrària. Perquè només des de la plena maduresa creativa es pot escriure una novel·la breu tan sorprenent, intensa i colpidora com aquesta.
Els estranys
L’any 1837, en plena guerra carlina, en un moment en què xoquen amb violència el passat i el futur, un jove prussià travessa els Pirineus per lluitar a favor de l’Ordre, però un malentès el deixa encallat en una ciutat ruïnosa i desconcertant. Amb el pas dels dies la seva estupefacció no fa més que créixer, fins que se li converteix en una companyia persistent, en l’única manera que li queda de mirar-se el món. L’amistat, la família, la religió, la política: en aquest lloc tot s’acaba capgirant, o transfigurant, o destarotant.
Els estranys és una novel·la que es mou entre l’humor i la tragèdia, plena de música, de personatges excèntrics i d’escenes d’una plasticitat extraordinària. Amb un estil que toca tots els registres, alternant el present i el passat, el llibre ens fa viatjar al centre de l’estranyesa que cadascú de nosaltres porta dins.
Els estranys ha estat guardonat amb el XVIII Premi Llibreter 2017.
Els fills de Llacuna Park
La Clara té trenta-dos anys, viu amb el seu germà, la seva cunyada i el seu nebot al Guinardó i no fa gaire que ha començat a treballar de professora a la presó. La feina li semblaria un refugi contra el món si no fos perquè una interna se la mira com si es coneguessin, i aquesta mirada, silenciosa i distant, s’infiltra en el dia a dia de la Clara. Darrere d’aquesta mirada vénen altres coses. Ve, per exemple, el Gabriel i, amb ell, tot de desitjos i frustracions adolescents. Seguint el seu rastre, la Clara agafa una nit el tren de rodalies que la retorna a Canyars, la ciutat dels setze, dels disset anys. ¿Què hi ha, allà, que la pugui atrapar? Amb Els fills de Llacuna Park, Maria Guasch consolida la seva veu literària, una de les més estimulants i inspiradores de les joves generacions.