Coneixement compartit

Lucy Barton, lleugera i senzilla

‘Em dic Lucy Barton’ arriba als prestatges de la mà d’Elizabeth Strout, Premi Pulitzer el 2009 per ‘Olive Kitteridge’

Mai cinc dies i cinc nits han estat tan reveladores com les que retrata aquesta novel·la. Valent-se d’un llenguatge directe però ple d’inseguretats, una mare i la seva filla s’embarquen en una història plagada de records i relacions ajornades.

Aquesta és una novel·la inspiradora que captiva des del principi gràcies a la seva sinceritat. Ens atrapa el seu realisme i ens commou veure fins a quin punt és capaç una persona d’adaptar-se als registres més baixos d’aquesta societat. És també interessant llegir com els diversos traumes infantils de la protagonista van sorgint al llarg de la seva vida.

Després de recuperar-se d’una senzilla operació, la Lucy viurà un apropament amb la seva mare després d’anys sense haver-hi tingut relació. En aquest temps Lucy s’ha convertit en una escriptora d’èxit, però l’aparició de la seva mare encendrà records de la seva infància i pors aparcades durant anys.

El marc d’aquesta novel·la, intimista, no contempla grans paisatges ni indrets per descobrir; serà una habitació d’hospital a l’illa de Manhattan on la protagonista ens guiarà pels racons de la seva pròpia vida.

De la seva lectura n’extraiem un relat directe i commovedor que aborda temes difícils i compromesos com el maltractament infantil, la pobresa i les relacions sovint complicades entre pares i fills. No obstant això, davant d’aquests temes tan complexos, la novel·la respon amb una lleugeresa i simplicitat admirables, qualitats que la fan ser el seu punt fort.

Jugant amb el pas del temps i la memòria, l’autora, l’estatunidenca Elizabeth Strout, ha aconseguit crear una història profundament humana i inoblidable que atrapa i es llegeix fàcilment.

Anna Álvarez
Llibretera i Responsable d’importació d’Abacus cooperativa