L’autèntica història de l’Església del Mar
Fa 10 anys Ildefonso Falcones publicava L’Església del Mar, una novel·la d’èxit que retia homenatge alhora que revitalitzava l’interès per una de les construccions més fascinants de Catalunya, l’església de Santa Maria del Mar. Malgrat que aquesta novel·la històrica retrata la vida a Barcelona durant el s.XIV i té com a taló de fons la construcció d’aquesta església, els fets que s’hi retraten són majoritàriament ficticis, si bé és cert que podrien haver passat perfectament. Vols conèixer alguns detalls de l’autèntica història que s’amaga darrere l’Església del Mar?
La Basílica de Santa Maria del Mar es troba al barri de la Ribera i primerament es coneixia com a Santa Maria de les Arenes, documentada des del 998 i construïda sobre un temple paleocristià anterior. Santa Maria del Mar és una església d’estil gòtic i els mestres d’obra van ser-ne Berenguer Montagut i Ramon Despuig. Pel que fa a la part exterior, és considerada l’única església gòtica catalana perfectament acabada, tot i que un dels campanars no va ser enllestit fins al segle XIX.
L’any 1005, abans de la construcció de l’església, ja apareix el nom de Santa Maria del Mar en referència al temple anterior aixecat on és ara l’església, i quatre anys més tard alguns documents s’hi refereixen com a Vilanova de la Mar, barri d’extramurs en expansió i habitat fonamentalment per armadors, mercaders i descarregadors del port (bastaixos) de la zona.
La construcció de l’església tal com la coneixem ara va començar el 25 de maig de 1329, i així ho certifiquen les làpides del portal de les Moreres. Crida l’atenció el fet que aleshores ja s’establís que l’obra hauria de pertànyer exclusivament als feligresos, únics responsables materials del temple. Segons sembla, en la construcció hi va participar activament tota la població de la Ribera, ja que van ser ells qui la van sufragar, ja fós econòmicament o amb el seu treball i suor, destacant-ne especialment la intervenció dels bastaixos del moll, qui carregaven i transportaven a l’esquena les enormes pedres destinades a la construcció des de la pedrera de Montjuïc i des de les platges fins a la plaça del Born. L’església homenatja aquests bastaixos representant-los en els capitells i en els repussats de bronze de les portes.
Els murs, les capelles laterals i la façana van ser enllestits pels volts del 1360, tot i que uns anys més tard, a punt d’acabar-se el quart tram de les voltes, la bastida es va incendiar i les pedres van sofrir importants danys. Malgrat aquest imprevist, el 1383 es va col·locar la darrera clau de volta i el 15 d’agost de l’any següent va poder celebrar-s’hi la primera missa. Mig segle després, el terratrèmol de Catalunya de 1428 va provocar l’esfondrament de la rosassa i una trentena de morts per la caiguda de les seves pedres, incidents ocasionals que s’anirien repetint en diferents etapes, com els danys ocasionats tant a l’interior com a les voltes del temple durant el setge de 1714.
Aquesta església va ser la tercera de Barcelona que va assolir el títol de basílica menor, precedida únicament per la Catedral de Barcelona i la Basílica de la Mercè. Més recentment, al llarg del segle passat, l’obra va ser declarada monument històric, i l’any 1967 s’inicia un procés de restauració que culmina amb la construcció d’un nou presbiteri. En els darrers 40 anys també s’han restaurat en diferents fases les cobertes, vitralls i claus de volta malmeses des del 1714.
Com dèiem al principi, la construcció de l’església és l’assumpte principal de la coneguda novel·la d’Ildefonso Falcones, amb més d’1 milió d’exemplars venuts i de la qual ben aviat en podrem llegir la continuació, titulada Els hereus de la Terra, i des d’ara disponible ja en prevenda!