Dones que van fer història fent-se passar per homes
Si no pots amb el teu enemic, vesteix-te com ell. I així ho van fer per poder desenvolupar la seva vocació, complir el seu somni, lluitar per una causa o realitzar-se amb una feina que els havien prohibit exercir. Cèlebres metges, músics de jazz, esportistes, mestres, soldats, independentistes, escriptors, advocats o fins i tot faraons de l’Antic Egipte van ser dones que, per lluitar contra les prohibicions masclistes de l’època, es van enfundar en robes o uniformes masculins. Les vols conèixer?
Hatshepsut (1498 – 1483 aC)
Les creences religioses de l’Antic Egipci dictaven que el paper de rei no podia ser exercit per una dona, una cosa que a Hatshepsut no va semblar preocupar-li massa. No obstant això, per combatre aquest sacrilegi i ratificar la seva autoritat, la reina va optar per disfressar d’home i empolainar amb els atributs dels faraons homes: el tocat, la faldilla shenti i la falsa barba, sense trets femenins; a més d’adoptar els epítets reals de Rei de l’Alt i el Baix Egipte i Senyor de les Dues Terres. Poc després de la seva mort, es va iniciar una croada per eliminar tot el que tingués a veure amb Hatshepsut: els seus monuments i estàtues van ser atacades i destrossades. Els seus títols i iconografia, desfigurats. Actualment, la primera faraona dona de la història és consagrada en una de les dues sales de Mòmies Reials del Museu Egipci del Caire, amb plaques en àrab i en anglès que la proclamen com Hatshepsut, “La Reina Home d’Egipte”.
Margaret Ann Bulkley (James Barry, 1795 – 1865)
Margaret Ann Bulkley, coneguda com James Barry, es va fer passar per home per aconseguir anar a la universitat a estudiar medicina. Margaret somiava ser cirurgiana, cosa que era impensable l’any 1800, pel que va decidir viure tota la seva vida com un home fins al moment de la seva mort. Ningú al seu voltant sospitava que pogués ser una dona. Aquesta dada no es va saber fins que va morir l’any 1865: van ser els encarregats de preparar el cadàver els que van notificar sorpresos el sexe real de Margaret. La seva labor en la medicina va ser encomiable. Va aconseguir ser cirurgiana militar de l’exèrcit britànic durant la Batalla de Waterloo, i més tard va ser nomenada inspector mèdic de la Colònia Britànica. Va ser en aquest lloc on va realitzar una de les primeres cesàries, en una època on aquesta pràctica no se’n realitzaven. Després dels seus avenços en el camp de la medicina, la van nomenar Oficial Mèdic de Primera, però va haver de retirar-se en contraure la Febre Groga.
Amantine Aurore Lucile Dupin (George Sand, 1804 – 1876)
Amantine Aurore Lucile Dupin va néixer a París l’1 de juliol de 1804. Pertanyent a una família aristocràtica, es va casar amb el baró Casimir Dudevant i van tenir dos fills, però als 9 anys de relació es van divorciar. Va ser llavors quan Aurore va començar a escriure novel·les sota el pseudònim de George Sand i a vestir amb robes masculines. Aquestes vestimentes li van permetre accedir a cercles de persones als que, sent una dona de la seva classe social, no hi hauria tingut accés. Envoltada de personatges cèlebres de l’època com Victor Hugo, Eugène Delacroix, Chopin o Jules Verne, Aurore va esdevenir una escriptora de renom i va aconseguir un gran èxit gràcies a la multitud de novel·les que va escriure i a la qualitat d’aquestes. A més a més, va lluitar pels drets de les dones i per les seves idees polítiques, va mantenir amistat amb Flaubert i Théophile Gautier i va freqüentar els germans Goncourt.
Les germanes Brontë (Currer, Ellis i Acton Bell, 1816/1820 – 1848/1855)
Charlotte, Emily i Anne eren filles del reverend Patrick Brontë, un irlandès d’origen camperol i, com a tals, només podien aspirar a ser bones esposes i mares o bé dedicar-se a l’ensenyament. Però per casar-se calia posseir un dot acceptable, o bellesa, o al menys un caràcter submís. I les germanes Brontë no complien cap d’aquests requisits. Va ser enmig d’una situació econòmica crítica que van decidir provar sort com a autores, ja que portaven temps escrivint. Què podia sortir malament? Ho van haver de fer, però, sota els pseudònims masculins de Currer, Ellis i Acton Bell, ja que una dona que s’atrevis a publicar era vista amb una enorme desconfiança i afectava a la seva reputació. El poemari va obtenir bones crítiques, però va vendre un únic exemplar, fet pel qual van provar sort amb les novel·les. Avui dia, les germanes Brontë ostenten l’autoria d’algunes de les millors novel·les europees del segle XIX, com Cims borrascosos, Jane Eyre o La llogatera de Wildfell Hall.
Concepción Arenal (1820 – 1893)
Va ser nena òrfena des dels nou anys, quan el seu pare, un militar vilipendiat per la seva ideologia liberal, va morir després de caure malalt diverses vegades a la presó. Va ser autodidacta i amb 21 anys va haver de disfressar-se d’home per poder ingressar com a oient a la Facultat de Dret de la Universitat Central de Madrid: es va tallar els cabells, es va posar levita, capa i barret de copa. Malgrat tot, l’engany del transvestisme no va durar gaire, perquè el rector de la universitat la va enxampar i la va reptar a cursar un examen. Una prova que va superar amb una nota tan brillant que els responsables de la universitat no van tenir més remei que deixar-la assistir a les classes, però amb moltes limitacions: tutelada i apartada, tenia prohibit xerrar amb els altres alumnes i mai no es va poder matricular ni va rebre cap títol. El missatge li va quedar clar: per existir socialment calia ser home. Per això va seguir disfressant-se de cavaller per acudir a tertúlies polítiques i literàries.
Sarah Malinda Pritchard Blalock (Samuel Blalock, 1839 – 1901)
Des de la seva adolescència ja va mostrar el seu caràcter revolucionari casant-se amb Keith Blalock, membre d’una família rival a la seva. I més enllà, es va fer passar per home per acompanyar el seu marit a la guerra civil nord-americana, ja que ella volia lluitar i no desitjava separar-se del seu estimat. A Keith, aquest acte el va agafar per sorpresa, ja que Malinda es va allistar en secret, es va tallar els cabells i es va vestir amb peces masculines sense revelar aquests actes a ningú. Van decidir que ella s’allistaria amb el nom de Samuel Blalock, tot fent-se passar per un germà menor del seu espòs. Malinda va ser una gran soldat, tant que, quan van saber que era realment un dona, no s’ho podien creure. Aquest descobriment ho va fer un cirurgià que va haver de tractar-la en rebre un tret a l’espatlla. Quan va acabar la guerra, Malinda i Keith van formar una família i van viure la resta de les seves vides com a grangers fins que ella va morir en 1901 de causes naturals.
Elisa Sánchez Loriga (Mario Sánchez, 1862 – 1940)
Elisa Sánchez Loriga, mestra de professió, va haver de fer-se passar per home per poder casar-se per l’església, el 1901, amb la seva parella, Marcela Gracia Ibeas, tot creant un personatge masculí per a l’ocasió: Mario Sánchez, un fill de pares protestants anglesos que volia convertir-se a el catolicisme. D’aquesta manera ningú sospitaria del seu casament amb Marcela. Després de les noces, però, diverses persones van començar a adonar-se que Mario era en realitat una dona, un fet que va tenir una repercussió enorme fins i tot per part de la premsa internacional. La persecució dels mitjans i de l’Església, qui va anul·lar la seva unió, va fer que el matrimoni hagués de fugir a l’Argentina i deixar Espanya. Encara a el dia d’avui, però, aquesta història segueix servint d’inspiració pel triomf de l’amor enfront de la identitat sexual, ja que es tracta del primer intent de matrimoni de dues persones del mateix sexe a Espanya del que es té constància registral i l’únic al món realitzat per l’Església catòlica.
Caterina Albert i Paradís (Víctor Català, 1869 – 1966)
Caterina Albert i Paradís és un referent de la literatura modernista catalana que publicava amb el pseudònim Víctor Català. Va començar a signar les obres com a home després de guanyar els Jocs Florals d’Olot del 1898. Quan es va saber que la peça guanyadora, La infanticida, l’havia escrit una dona, hi va haver un gran rebombori i la van censurar. De fet, és una obra de teatre que no es va representar fins després de la mort de l’escriptora. Caterina Albert va ser una autora innovadora, en gran part pels temes que tractava: la discriminació de la dona, el desig femení, la crítica del matrimoni…, i ja va tenir èxit i reconeixement en la seva època. Solitud es considera la seva gran obra, traduïda a diverses llengües i adaptada al cinema. Tot i que se sabia que Víctor Català en realitat era una dona, l’escriptora va decidir continuar fent servir el pseudònim per separar la vida privada de la professional, tot esdevenint una icona per a moltes dones del segle XIX.
Dorothy Lucille Tipton (Billy Tipton, 1914 – 1989)
Nascuda a Oklahoma l’any 1914, el desig des de petita de la Dorothy era ser música de jazz, de manera que amb 19 anys va abandonar tot i va esdevenir Billy Tipton. El que volia era aconseguir èxits en aquest terreny, i en la seva època, al jazz només triomfaven els homes. Billy va aconseguir ser un artista de renom, i va treballar amb molts músics famosos al llarg de la seva vida, fins i tot va formar la seva pròpia banda de jazz amb altres dos artistes. Va tocar fins que l’artritis li va fer retirar-se dels escenaris. Fins al moment de la seva mort no es va conèixer el seu veritable sexe, fins i tot la seva dona i els seus tres fills adoptius desconeixien aquest secret. El motiu pel qual la seva dona (i altres dones que van passar per la seva vida) desconeixia el seu gènere, es devia al fet que Billy els va explicar que havia tingut un accident de cotxe en la seva joventut que, a més de deixar-li diverses costelles trencades, li va deformar els genitals, i per això no volia mantenir relacions sexuals o que li veiessin nu. També utilitzava embenats per ocultar els seus pits.
Rena “Rusty” Kanokogi (1935 – 2009)
Rena “Rusty” Kanokogi va ser una renombrada judoka nord-americana. Des de molt jove entrenava amb peses i realitzava boxa, però va ser l’any 1955 quan va començar a interessar-se pel judo, gràcies a un amic que el practicava. Va intentar apuntar-se a diverses competicions, però en totes va ser rebutjada per ser dona, ja que les judokes en aquests anys no podien competir. Va ser així com l’any 1959, i fent-se passar per home, va aconseguir competir i guanyar el campionat de judo de YMCA a Utica, Nova York. Malauradament, li van retirar la medalla quan es van assabentar que era una dona. L’any 1962 es va mudar a Kodokan (Tòquio) per seguir amb la seva carrera de judoka. Fins la seva mort, Kanokogi va lluitar contra el masclisme en l’esport amb la mateixa ferocitat amb què s’enfrontava als seus oponents i entrenava a les seves joves deixebles, i va aconseguir col·locar la dona judoka al panteó olímpic a partir de l’entrada de la modalitat femenina d’aquest esport als Jocs Olímpics de Seül 1988.