Grans descobriments
Guillaume Perrault signa “El carter de l’Espai”, un còmic ple d’humor i d’una senzillesa enlluernadora.
Sovint, quan parlem de còmics infantils, apel·lem al que han estat referències heretades dels nostres pares i, fins i tot, dels nostres avis. L´imaginari popular que va del paper als èxits televisius dels darrers anys, la zona de confort -merescuda, d´altra banda-, que ocupen Tintín, Astèrix, Cavall Fort, Yakari, Bola de drac, etc.
Aquests títols han construït l´estètica del concepte, són un fons de biblioteca imprescindible, però malgrat la seva efectivitat, l´actualitat obliga a més, a anar una mica més enllà. La literatura infantil i juvenil creix a bon ritme, cada vegada són més les editorials que decideixen crear el seu segell infantil, apostar per una il·lustració de qualitat que no es limiti a complementar el text sinó que, apoderant-se i sabent-se atractiva, es faci necessària, obligatòria, per a la pròpia narració. En el mercat editorial, fins als darrers quatre o cinc anys, hem patit un buit evident i palpable en el camp del còmic infantil. Els infants i joves d´avui reclamen un producte més arriscat, espontani, menys dogmàtic i conservador, que els interpel·li d´una manera més directa, parlant-los en un codi similar al seu, amb referents reconeixibles, i és aquest, sota el meu parer, el motiu principal que explica l´èxit de publicacions com les que ha fet Mamut Còmics conjuntament amb Bang editorial -amb seu a Barcelona- «històries d´autors d´avui pensades per a nens d´aquesta generació». Còmics que s´adrecen a nens i nenes de tres a nou anys, que desperten la imaginació dels més menuts, plens d´humor i ironia i que, a més, resulten una eina d´allò més eficaç i pràctica, fidelitzant-los mentre, discretament, se´ls dóna un cop de mà amb l´agilitat, la creativitat, i la confiança amb la lectura.
Bang edicions va obrir una veda al nostre país, això és innegable i cal agrair-ho, però des de llavors no han deixat de publicar-se projectes interessants. Un dels darrers, sota el segell de l´Editorial Joventut, -que darrerament no ha deixat de treure al mercat projectes d´un perfil similar, molt interessants, com ara Narval, unicorn marí de Ben Clanton o Björn, 6 històries d’un ós de Delphine Perret- ha estat El carter de l´espai, de Guillaume Perrault.
Aquest còmic, que va ser guardonat amb el premi Pépite France Télévisions, 2016 i finalista del premi Bédélys jeunesse, 2017, ens presenta en Bob, un d´aquells protagonistes entranyables i difícils d´oblidar, apassionat de la seva feina, còmoda, fàcil i sense embolics. Per a ell, el correu és sagrat! A bord de la seva nau espacial, reparteix cartes i paquets a un munt de gent arreu de la galàxia. Almenys, a la part de la galàxia que ell coneix. Però aquest matí, a l´oficina de correus, en passa alguna… Un nou itinerari trenca els esquemes del nostre carter. A en Bob li costa gestionar tantes sorpreses i entrebancs, se sent insegur fora de la seva rutina habitual, però aprendrà, a poc a poc, que hi ha vegades que cal donar a la vida l´oportunitat de sorprendre’ns, de mostrar-nos camins alternatius que, qui sap, poden portar-nos a fer grans descobriments que ens canviaran, de ben segur, per sempre més.
Ple d´una senzillesa enlluernadora, de tons suaus i línies netes, clares, plenes d´humor. Recomanat per a primers lectors, a partir de 8 anys. Disponible, com tots els que anomenem, en català i castellà. Troba’l a la nostra botiga online!
Torna en Massagran, el gran clàssic de la literatura juvenil catalana, en una edició restaurada de les seves aventures extraordinàries, escrites el 1910 per Josep M. Folch i Torres com una sàtira de les novel·les d’aventures, que han perdurat fins avui sense perdre gràcia i originalitat. En Massagran és l’antiheroi català per excel·lència, políticament poc correcte però ple de bones intencions. Un tros de pa! Troba’l a la nostra botiga online!
Perquè la imaginació, la fantasia, la diversió… és això que succeeix mentre tu estàs esperant que arribi… aquest conte. Una contraposició colorista de l’apatia i l’avorriment dels més petits.
Marta Jové
@mahalta
@mahalta_de_vida