Coneixement compartit

Vull ser monitor!

Ser pare o mare d’un infant és una gran responsabilitat que, sovint, ens porta a pensar si eduquem bé el nostre fill o filla. Educar, entre d’altres coses, vol dir oferir recursos i opcions als infants i joves per al propi desenvolupament personal. També implica ser un referent, però aquesta és una figura que pot ser assumida per pares i mares, persones properes, professors i professores, entrenadors i entrenadores, monitors i monitores o els familiars amb els qui trobem complicitat i confiança.

Per educar hem de tenir una bona relació que ens permetrà alimentar el vincle afectiu que hem creat i transmetre així uns valors bàsics i imprescindibles per viure en societat.

Quins aspectes hem de tenir en compte a l’hora de cuidar aquesta relació educativa amb infants i joves?

• Prendre consciència del respecte i l’acceptació entre uns i altres.
• Trobar el costat positiu dels esdeveniments i situacions que van sorgint en el dia a dia.
• Donar la importància suficient a la coherència, sinceritat i espontaneïtat davant dels dubtes que ens plantegem uns i altres.
• Tenir una mirada àmplia i oberta a l’hora de reflexionar sobre diferents temes.
• Compartir diferents sensacions i experiències com ara: alegries, frustracions, projectes i responsabilitats.
• Enriquir-se a nivell personal i familiar creixent conjuntament com a persones.
• Gaudir de la riquesa i la complexitat de la relació en sí mateixa.

Quan els infants i joves es fan grans la vida els ofereix diferents opcions per anar dibuixant el propi itinerari i per això cal que la família els acompanyi, oferint consells i compartint experiències pròpies que els ajudaran a empoderar-se davant de qualsevol situació. De la mateixa manera, també els hem d’acompanyar si un dia arriben a casa dient-nos que volen fer de monitor o monitora.

Com podem fer-los aquest acompanyament?

Abans que res, serà important conèixer els motius que els han portat a fer aquest plantejament. Alguns motius poden ser:

• És membre d’una entitat de lleure i vol seguir l’exemple del monitor/a que l‘ha vist créixer perquè per a ell o ella és el seu referent.
• Té companys i companyes a la universitat que li proposen anar a fer de monitor/a a la seva entitat de lleure perquè hi ha hagut un canvi generacional i s’han quedat sense persones que puguin desenvolupar aquesta funció.
• Li agraden els infants i tot i que encara no té clar el seu futur, vol fer activitats amb ells i elles els caps de setmana.
• Està de moda entre els amics i amigues.
• Pensa que pot ser una primera feina on adquirirà experiència i creixement personal de cara al futur immediat i més llunyà i, qui sap, potser pot estalviar uns dinerets.
• Vol fer un voluntariat i un servei a la comunitat.

Abans de prendre cap decisió definitiva l’ideal seria que els joves tinguessin una xerrada amb la família perquè aquesta els pogués fer un bon acompanyament, però si la decisió ja està presa és important que els pares i mares ens mantinguem a la rereguarda i els i les joves vegin i sentin que no estan sols i soles.

D’una banda, hem de ser a prop d’aquesta persona escoltant-la i assessorant-la a partir de la informació que tinguem a l’abast. Per altra banda, abans que s’hi comprometi definitivament, podem plantejar-li l’opció de fer un primer tast d’això de “ser monitor”. Cal deixar-li clar que és una feina (remunerada o voluntària) que requereix, entre d’altres, vocació, dedicació i temps, responsabilitat, treball en equip, capacitat d’adaptació i coherència.

Com a pares i mares ens pot passar que desconeguem el món del lleure educatiu i que, per tant, no tinguem clar què representa aquest concepte, o bé que el coneguem tant que fins i tot en tinguem experiència, com a infant o jove participant en les activitats o com a monitor/a. Tant en un cas com en l’altre haurem d’informar-nos sobre què és el lleure educatiu actualment i quines són les tasques i responsabilitats dels monitors i monitores avui en dia, perquè el sector s’ha d’adaptar contínuament als canvis socials de cada moment. Sempre, però més encara en l’actual context de pandèmia, en què els canvis en les normatives sanitàries per adaptar-se a l’evolució del Covid-19 són constants.

Si tenim experiència la podem aprofitar per fer-los un acompanyament més proper ja que els nostres errors es poden transformar en encerts quan ens demanin consell i se’ls generin dubtes en el dia a dia.

Finalment, a mode de resum, podem proposar un breu decàleg de quines idees claus podríem transmetre al futur monitor o monitora:

• Explicar-li què vol dir comprometre’s amb una entitat de lleure.
• Deixar clar com n’és d’important fer una bona gestió del temps per poder arribar a tot.
• Recordar-li que està educant infants i joves i no només passa l’estona amb els amics i amigues. Educar implica responsabilitat.
• Remarcar-li que ha de ser conscient de l’existència d’una normativa vigent, que l’ha d’aprendre i interioritzar i complir-la rigorosament.
• Recomanar-li la importància de portar una vida saludable a tots nivells.
• Destacar la necessitat de ser previsor o previsora a l’hora de preparar qualsevol activitat, invertint-hi el temps que sigui necessari.
• Aconsellar-li planificar les activitats amb temps sempre que sigui possible perquè les famílies es puguin organitzar.
• Recomanar-li també com n’és d’important ser transparent amb la gestió econòmica i amb tots els aspectes que puguin generar dubtes o inquietuds a les famílies, i de manera molt especial tots els temes relacionats amb la seguretat dels infants i joves i amb les normatives higièniques i sanitàries.
• Deixar que s’equivoqui sempre i quan no posi en risc la vida dels infants i joves ni de l’equip.
• Recordar-li, finalment, que els pares i mares sempre hi serem per assessorar i compartir experiències però no fer-li la feina que li pertoca.

Mantenir-nos a la rereguarda, no avançar-nos als esdeveniments i trobar estones per escoltar i compartir no sempre serà fàcil però serà la clau per acompanyar-los en el seu procés de creixement com educadors i educadores en el lleure.