Menors, com poden evitar els contactes perillosos en xarxes socials?
Tota una vida exposada
Actualment, la mitjana d’inici en el món d’Internet s’estableix en els 7 anys. Una vegada que els menors comencen a utilitzar les xarxes socials, el 45% el configura en privat, el 30% limita l’accés dels seus seguidors a la seva informació personal i prop del 25% ho estableix en mode públic. Entre ells prop del 30% deixa visible el nom de la seva escola, el 90% comparteix el seu número de telèfon i el 10% el nom de la seva ciutat. Sense oblidar que la gran majoria publiquen fotografies seves amb el seu nom i cognoms. Tot això porta als menors a exposar-se a multitud de perills, entre ells el de facilitar les seves dades a persones amb intencions malicioses. Però, com poden evitar aquests contactes perillosos en xarxes socials?
Suplantació d’identitat en xarxes socials i riscos
L’aspecte principal pel qual Internet és tan perillós és perquè permet un anonimat total. Sense tenir els coneixements o eines necessàries és pràcticament impossible descobrir qui està darrere d’un determinat perfil.
A més, s’afegeix que en aquestes plataformes els nens revelen aspectes de la seva identitat i de la seva vida: escoles a les que estudien, gustos, activitats, amics … Un fet que és especialment delicat en casos de pederastes i pedòfils, un tipus de delinqüent que té uns patrons de comportament online molt concrets:
- L’assetjador agressiu: Està desesperat per la qual cosa no perd temps en enganyar al menor i va a per ell directament. És el tipus més fàcil de detectar i el que menys casos consumats produeix.
- L’assetjador simpàtic: És, al costat del fals nen, el tipus de pedòfil més perillós. Es guanya la confiança del menor durant setmanes halagándole i incitant a fer coses que els seus pares li prohibeixen. Una vegada que estreta la relació comença a demanar-li fotografies, vídeos … i a fer-li xantatge.
- El fals nen o grooming: El pedòfil es crea un perfil fals fent-se passar per menor per crear una amistat amb la víctima, una cosa molt similar al que fa l’assetjador simpàtic. Li mana fotografies robades d’algun perfil d’un nen per aconseguir que el menor li vaig enviar també contingut amb poca roba. Un cop ho aconsegueix, comença el xantatge.
Altres riscos als quals s’enfronten els menors són robatori d’identitat, possibles furts a l’habitatge a esbrinar quan la família no està o les estafes, com ara demanar diners.
Protecció davant contactes perillosos en xarxes socials
Cada moment que un menor passa a Internet està deixant un rastre, una empremta que va representar la seva identitat digital. Quan deixen les seves opinions en una xarxa social, quan accedeixen a determinades pàgines, juguen a diferents jocs… tot això és informació que donen d’ells i que conformen les característiques que altres persones poden conèixer i utilitzar amb objectius perillosos. Per això s’ha d’educar als menors en pràctiques d’ús responsables que els permetin gaudir dels beneficis de les xarxes socials sense exposar-se als perills que amaguen:
- Restringir l’accés al perfil: configurar la privacitat en xarxes socials perquè la informació només pugui ser vista per amics.
- Recordar que les persones que es coneixen en xarxes socials són desconeguts, no amics. Si no van amb persones que no coneixen en la vida real, per què fer-ho a les xarxes socials? Han de valorar sempre les sol·licituds d’amistat de persones desconegudes.
- Sempre que puguin han de triar un sobrenom en lloc de mostrar el seu autèntic nom complet.
- Seleccionar amb cura quina informació privada volen mostrar: no han de publicar dades personals com el telèfon, adreça…
- Si accedeixen a les seves xarxes socials des d’un mòbil han de desactivar l’opció de geolocalització. Així, quan publiquin des del mur ningú sabrà on són.
- Decidir acuradament cada fotografia que publiquen a la xarxa: no han d’oblidar que quan un contingut és a Internet ja no desapareix.
- Tenir cura de la identitat digital: han de protegir les seves dades i tenir clar què han de compartir i què no.
- Tenir precaució a l’hora de reunir-se amb algú que hagin conegut a la xarxa. Mai han de fer-ho sols i menys en un lloc apartat on no hi hagi més gent.
- Fer activitats a Internet en companyia de la seva família: d’aquesta manera aprendran junts a fer un bon ús de la Xarxa, aprofitant tots els beneficis que comporta.
- Denunciar qualsevol abús que pateixin durant la seva interacció a la xarxa o a qualsevol persona que ho faci sobre uns altres.
- A Internet han de comportar-se amb respecte i educació. No han de fer a altres el que no els agradaria que li fessin a ells.
- Informar-se sobre els riscos i pautes a seguir a Internet, educant-los de la mà d’experts.
Privacitat i identitat digital, protecció davant desconeguts
El contacte amb desconeguts a través d’Internet sol començar com un joc i pot acabar en greus delictes, com abús sexual, pornografia infantil, violació, robatori d’identitat, estafes…
Els delinqüents solen camuflar-se amb perfils falsos o suplanten la identitat de coneguts de les seves víctimes. Per aproximar-se a elles obtenen fàcilment informació propera, perquè hi ha multitud de perfils oberts d’adolescents.
Aquest és el motiu pel qual s’ha d’educar els menors en establir la màxima privacitat en xarxes socials a través de diferents eines com:
- Tenir un perfil privat que només puguin veure els seus amics.
- No acceptar com a amics a persones que no coneguin o que dubtin de les seves intencions.
- No publicar contingut que després pugui ser utilitzat en contra seu.
- Conèixer les eines que té cada xarxa social per denunciar continguts i perfils.
I, sobretot, tant pares com educadors, han d’animar als menors a denunciar davant els adults qualsevol conducta inadequada o sospitosa que identifiquin.
Contingut elaborat per:
