L’essència del joc lliure
Un dels molts debats que es generen a les trobades de l’equip educatiu de la nostra escola és el joc. El joc per als infants és un moment de joia, de gaudi i de felicitat. Nosaltres, professionals de la petita infància, hem de tenir clar que és a partir del joc que els infants aprenen.
Un dels materials que tenim a la nostra escola (però que també podem i hem de tenir a casa) és de tipus inespecífic, sense cap funció preestablerta. Un material capaç de provocar la investigació, que obre un ventall infinit de possibilitats depenent de cadascú. Aquests materials, si bé han d’estar ordenats en un lloc on l’infant hi tingui fàcil accés, no poden estar limitats només a una zona de l’espai de joc. L’experiència ens demostra que, si el joc és lliure en la pròpia essència i també en la seva organització, esdevindrà un joc perfectament educatiu. És aleshores quan l’infant juga sense adonar-se que està aprenent i són aquests aprenentatges, que faran possibles futurs esdeveniments educatius al llarg de la vida dels infants.
Què passa quan els blocs de construcció adquireixen un altre significat?
En Joel combina blocs de diferents formes i, en cada nova acció que fa, ens adonem de la gran capacitat d’investigar que té. Quan afegeix les pedres als blocs, la seva investigació creix. Fa la sensació que el seu raonament és de formular-se hipòtesis i les va comprovant. Petites accions que fan que els infants estiguin en constant construcció de pensaments.
“Quan oferim material inespecífic als infants se’ls obre tot un món de descobriments. Els donem la possibilitat d’investigar i crear.”
Són els infants capaços de transformar un pensament en una realitat?
L’Ian ha construït un pont, amb la mida exacta perquè hi passi el tren que ha fet amb els blocs petits. Fa passar el tren a través del pont una vegada i una altra, i el trasllada agafant-lo amb les dues mans, cosa que implica força suficient perquè no li caiguin les peces en alçar-les, equilibri i orientació espacial. En totes aquestes accions, l’Ian ha tingut clar què fer i com fer-ho. Sense ser-ne del tot conscient ha estat construint pensaments logicomatemàtics.
“Quan donem llibertat en el joc i varietat de material, l’infant és capaç de pensar un projecte, triar el que necessita i portar-lo a terme.”
