Entrevistem a Enric Aguilar, creador de La Fallera Calavera
Abacus: Enric, d’on i com va sorgir la idea de La Fallera Calavera?
Enric Aguilar: És una idea molt madurada. Les mecàniques del joc com a tal sorgeixen d’un joc previ que vaig crear fa molt de temps, quan era un xiquet. Però la temàtica zombi valenciana… Això va començar l’any 2007. En aquell moment jo estava cursant Comunicació Audiovisual a la Universitat i en una assignatura d’animació se’ns va demanar que férem un curtmetratge. A diferència d’altres companys, jo vaig decidir triar la tècnica d’stop-motion, que consisteix a generar moviment a partir de fotografies fixes. En aquella matèria hi havia un cineasta que n’era un expert: Tim Burton. Com que era un gran admirador de la seua estètica, vaig decidir fer-li un xicotet homenatge barrejant el seu estil visual amb una temàtica valenciana: així va nàixer La Fallera Calavera, com un curtmetratge d’animació d’un minut.
A: En què consisteix el joc exactament?
EA: Este joc de cartes conta la història d’una fallera que, després de morir en una mascletà, torna a la vida buscant venjança. Només hi ha una manera de calmar-la: cuinar-li una bona paella, el plat valencià per excel·lència. Els jugadors hauran de trobar els cinc ingredients de la paella per guanyar la partida. El problema està en què la resta de jugadors intentaran robar-nos els ingredients que ja hem aconseguint, mitjançant batalles entre personatges o demolidores cartes especials.
A: Quina diferència hi ha entre la primera i la segona part?
EA: La Fallera Calavera, el joc bàsic, consta de 102 cartes. “La Fallera Calavera 2: els ingredients de la discòrdia” és una ampliació que incorpora 52 cartes noves, per la qual cosa si les sumem, crearem una súper baralla de 154 cartes. En esta ampliació s’hi afegeix un nou element: l’estat d’ànim de la Fallera Calavera. Mitjançant una moneda especial, podrem determinar si la Fallera està de bon o mal humor. I d’això dependrà que accepte o no alguns nous i ingredients polèmics, com la gamba i la clòtxina. Això sí, el xoriç, que també s’incorpora en esta expansió, sempre serà rebutjat per la Fallera.
A: Les dites i expressions valencianes així com els personatges de l’imaginari valencià són una part important de l’essència del joc…
EA: Ho són i criden molt l’atenció! Hi ha molta gent que ha destacat el gran valor etnològic del joc, ja que rescata personatges quasi oblidats, com els espantacriatures (el Butoni, el Moro Mussa…), tradicions com la del Tribunal de les Aigües o fins i tot personatges de la televisió (Monleon). A més, les frases fetes acostumen a divertir moltíssim a la gent. El joc fa un recull de dites populars, moltes de les quals són extremadament enginyoses i formen part d’un patrimoni oral que gràcies a productes com La Fallera Calavera, no s’oblidarà.
A: T’atreveixes a confessar quin és el teu personatge favorit de La Fallera Calavera?
EA: A mi m’agrada molt La Bellea del Moc, que és una Bellea del Foc alacantina -la “reina de les festes” d’Alacant-, però amb un moc penjant. Té una història al darrere que, per cert, s’explica en el llibre de La Fallera Calavera. Què li passaria a una Bellea del Foc o a una Miss, per exemple, si enmig d’un certamen o desfilada, esternuda i li queda un moc penjant? Eixe instant li enfonsaria la vida? En el joc, a més, este personatge té una habilitat sorprenent: pot robar dos tresors en una batalla, en comptes d’un. És molt més bo del que sembla!
A: Les il·lustracions són molt originals i encaixen a la perfecció amb el concepte més fosc i zombi del joc…
EA: Sí, són obra d’Esther Méndez, una il·lustradora infantil que en principi no es mou en estos registres. Però jo li ho vaig demanar explícitament i ella ho va fer molt bé. No s’entendria el to del joc de cartes amb unes altres il·lustracions. A més, són tan atractives que creiem que s’han convertit en una raó fonamental de l’èxit de La Fallera Calavera!
A: És indiscutible que La Fallera Calavera és un fenomen. Quin ha estat el seu abast en els seus 4 anys de vida?
EA: S’han venut més de 17.000 jocs bàsics i més de 7.000 expansions. Cada mes es fan diversos tornejos del joc en poblacions tan diferents com València, Castelló de la Plana, Alzira, Alacant, Ontinyent, etc. A més, els personatges de La Fallera Calavera han estat inspiració per a disfresses de carnestoltes i altres festes. I fins i tot l’any passat, en 2017, es va plantar la primera falla infantil dedicada exclusivament a La Fallera Calavera. La població que es va atrevir va ser Benicarló, on l’artista Daniel Ballester va plantar un monument en blanc i negre dedicat a l’univers de la zombi valenciana.
A: Abans deies que La Fallera Calavera també ha traspassat al món del llibre, ja que té la seva pròpia novel·la…
EA: Així és. La vaig escriure jo mateix perquè un altre home valent, Joan Carles Girbés, en aquell moment editor de Sembra Llibres, m’ho va demanar després de descobrir la història que contava el joc de cartes. El llibre es va publicar en 2015 com un homenatge gamberro al folklore valencià i al mateix temps com una crítica sarcàstica a la corrupció i al desgovern. La novel·la ja ha situat a les llibreries la 9a edició.
A: I en quins projectes estàs treballant ara?
EA: Ara mateix estic acabant el meu segon joc, titulat “Alakazum!”. En este nou joc de cartes cinc bruixes -una valenciana, una catalana, una gallega, una basca i una andalusa- s’enfronten a les tradicions invasores d’Estats Units (Halloween, Black Friday, el Fast Food…). És un joc que en certa manera tracta d’expandir l’experiència de La Fallera Calavera a altres territoris. A més, es tracta d’un projecte multilingüe, ja que es pot jugar en valencià, però també en castellà, basc o gallec. Tots podrem aprendre paraules en les altres llengües i saber un poc més del folklore d’altres zones de la península. I a més ho passarem molt bé conjurant màgies, bevent pocions i fent créixer personatges com el tió de Nadal català, l’aizkolari basc o el dolçainer valencià!
A: Podries afirmar que La Fallera Calavera t’ha canviat la vida?
EA: Sí, totalment. Fins fa un any jo treballava encara en l’audiovisual, en televisió i en comunicació, que era el meu sector professional. Però vaig haver de deixar-ho perquè l’èxit de La Fallera Calavera m’estava devorant. Ara treballe des de casa, amb els meus horaris i les meues condicions. Sóc el meu propi cap i em dedique en exclusiva al món dels jocs de taula. En certa manera, puc dir que La Fallera Calavera és com la meua filla! M’ha donat la vida i al mateix temps me l’ha llevat!