Entrevista a l’expert en “lettering” Ivan Castro
“Els romans que esculpien sobre pedra fa dos mil anys a Roda de Berà ja feien lettering”
Es considera un artesà de la lletra dibuixada, del lettering, una faceta del disseny gràfic que, tot i tenir molts anys de recorregut, ara està més de moda que mai. Perquè parlar de lettering és parlar d’Ivan Castro, hem volgut conversar amb ell sobre el seu llibre El abc de lettering (Campgràfic), però també de les seves dèries, l’estil i els tallers que realitza a Abacus cooperativa, els quals formen part dels més de 1.000 que es realitzem tot l’any.
Abacus: Per començar… Què és el lettering?
Ivan Castro: El lettering és dibuixar lletres a mà per tal de comunicar una història, explicar una imatge mitjançant paraules.
A: Però hi ha una línia molt fina que diferencia la cal·ligrafia, la tipografia i el lettering, oi? En què es diferencien?
IC: La cal·ligrafia és el gest d’escriure: construir una sèrie de signes alfabètics amb un aspecte en concret. En el cas de la tipografia es tracta de formes de lletres ja definides, com les que podem trobar al nostre ordinador. Pots treballar amb elles, compondre paraules i textos, però ja venen definides. El lettering és una disciplina a mig camí entre les dues anteriors. Es tracta de dibuixar les formes de les lletres manualment, sigui a mà o digitalment, però estan fetes des de zero o manipulant-ne d’altres. Això aporta certa capacitat de decisió sobre les formes que es fan servir. D’aquesta manera, t’assegures que el que dibuixaràs només es farà servir en un context en concret.
A: Així, el lettering és un fenomen recent?
IC: La veritat és que parlem del lettering com si fos un fenomen nou però és molt antic. És més antic que la tipografia. Els romans que esculpien sobre pedra fa dos mil anys a Roda de Berà ja feien lettering, però no tenia aquest nom encara. No cal anar tan lluny. Si donem un cop d’ull als anys 60 o 70, les publicacions de Bruguera tenien uns rètols dibuixats a mà collonuts; de fet, són una de les meves fonts d’inspiració.
A: La primera edició del teu llibre, El abc del lettering, es va publicar el 2016 en anglès, i un any després el vas traduir al castellà. Creus que encara és una artesania per descobrir a casa nostra?
IC: No és que estigui per descobrir, però sí que és una manera de treballar no molt popular. Dins de la comunicació gràfica sí que és conegut. Per la resta, costa més d’identificar perquè es barreja una mica amb la cal·ligrafia.
A: Així, doncs, el llibre està destinat a dissenyadors?
IC: El cert és un llibre per a tots els públics. Està explicat des de zero, d’aquí l’abc del títol. Cadascú pot aplicar el que s’hi explica des del seu punt de vista. Ho pot fer servir com a hobby o com aprofundiment dins del món del lettering.
A: D’aquesta manera, per exemple, aquell nen o nena que escriu el seu nom a la llibreta de l’escola, pot considerar-se que s’ha iniciat en el món del lettering?
IC: D’una manera molt primerenca, però sí, perquè el que està fent és jerarquitzar la informació d’una manera intencional. És a dir, en el moment que agafa el retolador gruixut per fer el títol dels deures ja està començant a prendre decisions de forma que afectaran la manera en què el mestre llegirà els deures o apunts. Pot ser inconscient, però, al cap i a la fi, aquesta és la meva feina (riu).
A: La tipografia digital és el principal rival del lettering?
IC: No, en absolut. De la mateixa manera que una cervesa industrial no és competència de la cervesa artesana. Sí que hi ha casos en què la tipografia imita la cal·ligrafia. Però la tipografia, per molt ben feta que estigui, no deixa d’estar a l’abast de tothom.
A: Així que dibuixar lletres no és el mateix que escriure…
IC: Exacte. Escriure no és intencional, et surt la lletra que et surt, involuntària. En canvi, quan fas lettering, t’adaptes a un objectiu concret, el que et demana el client, dibuixes lletres en un estil determinat. Per tant, hi ha una qüestió d’intencionalitat i un control de la forma.
A: I quan i per què decideixes que vols especialitzar-te en lettering?
IC: L’any 2010 em vaig quedar sense feina. Jo ja feia temps que feia cal·ligrafia a nivell freelance. En aquell moment vaig veure que hi havia cert interès en la disciplina, hi havia molts dissenyadors gràfics però no tants que fessin lettering a un nivell professional. I vaig decidir tirar per aquí. I tinc feina sempre.
A: …Perquè banda de la mateixa feina de dissenyador, també imparteixes classes i tallers…
IC: Sí, dono classes a diferents escoles de disseny i tallers per tots els públics. Hi ha molta gent que s’interessa per aquesta artesania. Els tallers d’Abacus en concret són molt assequibles i interessants perquè en realitat qualsevol pot fer-los. El públic és molt variat, des de gent iniciada fins a curiosos que volen descobrir la disciplina. La idea d’aquests tallers és descobrir una nova manera d’entendre la forma de la lletra i passar-s’ho bé amb les tintes i els pinzells.
A: I parlant de feines, quin és el projecte que recordes amb més afecte?
IC: Tinc dos projectes que són els més importants. Un és el meu llibre, perquè tot el que vulgui explicar a algú sobre lettering està allà. Em va servir per sintetitzar els coneixements abstractes, i per a poder consultar-los de manera ordenada. Tot i que he intentat mantindrem en un punt de vista molt objectiu no deixa d’haver-hi una part interpretativa. I l’altre projecte és el logotip i l’ampolla del vermut El Bandarra. És especial per mi perquè em va donar bon rotllo en un moment complicat de la meva vida.
A: Fins a quin punt és important l’estil, aquesta part interpretativa?
IC: Intento que no sigui el meu estil el que mani. Tot al contrari, ha de ser el projecte el que determini si una lletra ha de ser més expressiva o més controlada. A mi m’agrada pensar que el meu estil no afecta la meva feina professional.
A: I, digues… Portes algun estoig sempre a sobre, en cas d’emergència?
IC: Doncs fa deu anys sí, ara ja estic més tranquil (riu). El lettering és la meva feina, m’apassiona, però no fins a aquest punt. Ara bé, si marxo de viatge és molt probable que un 40% de les fotos siguin rètols que veig pel carrer.
A: Per a tu, què és més fàcil dibuixar, números o lletres?
IC: Odio fer números. El seu origen no ve de l’alfabet llatí i la lògica és diferent de la de les lletres. Els números no estan pensats per escriure de manera fluida, i això em posa una mica nerviós. Són com formes artificials, és una dèria meva.
A: I… Majúscules o minúscules?
IC: Depèn. Les majúscules t’obliguen a escriure d’una manera més pausada i meditada. Són lletres que es relacionen menys entre elles. En canvi, una minúscula és una lletra lligada, i dona peu a ser més ràpida i expressiva.
A: Al final del llibre, com a conclusió, avises que el lettering és un ofici difícil i que es necessita temps per dominar-lo. Què cal per tenir èxit?
IC: Es necessita tenir una perspectiva històrica de l’escriptura i la seva evolució. D’aquesta manera tens més clar quin és el següent pas. Cal també ser receptiu, curiós. Desgranar i reproduir un estil de lletra que hagis pogut observar. I invertir moltes hores per arribar a dominar la tècnica.
