Unes vacances en família
No existeix la poció màgica, però sí fórmules perquè pares i fills recordin els dies d’estiu amb un somriure
Text Álex Ribes – Fotografia de Banc d’imatges
El repte se’ns presenta com qualsevol altre: costa amunt, sense una manera clara d’encarar-lo, amb incertesa, però tot i això, amb ganes que arribi.
L’estiu truca a la porta i és el moment de planificar les vacances en família. Les setmanes, o inclús els mesos previs, serveixen per elaborar el mapa de possibles destinacions i els dies més adequats. La tasca no és fàcil: cal tenir clar què volem fer amb els nostres fills, fins a quin punt és important la seva opinió i quants dies o setmanes són necessàries perquè puguin desenvolupar les seves habilitats, siguin socials, educatives o emocionals. Tots aquests factors, i d’altres que poden anar sorgint sobre la marxa, són condició ‘sine qua non’ per gaudir d’un estiu rodó.
Posem-nos, per un moment, a la pell d’uns pares amb un bebè d’un any que volen aprofitar l’estiu per anar de vacances. El dilema que els sorgeix és raonable: ens l’emportem, o encara és massa aviat per anar amunt i avall amb la criatura? Segons Guillermo Bautista, doctor en pedagogia i professor de psicologia i ciències de l’educació de la UOC, la decisió està en mans dels genitors. “Són els pares els qui han de decidir l’edat inicial i quin tipus de vacances volen fer”, diu. També és important, segons Bautista, saber que no es pot fer el mateix amb un nadó que amb un adolescent: “En alguns casos serà important mantenir certes rutines que ens ajudin a fer més confortable el viatge, en altres serà controlar els límits o, depenent de l’edat, saber on es posa el llindar de l’autonomia”.
És ben normal que en una família cadascun dels membres tingui gustos i aficions diferents. Ara bé, quan arriba el moment de planificar una sortida d’uns dies, es pot donar el cas que no totes les necessitats quedin cobertes. Hi pot haver situacions en què no quedarà cap més remei que suprimir aquella visita al museu o aquella tarda al parc d’atraccions. Malgrat això, “cal fer un esforç per tal que aquesta planificació reflecteixi el màxim d’espais d’interès comú”, explica el professor de la UOC, qui té clar que aquestes seran les estones que més es gaudiran.
Unes vacances ideals impliquen la participació de tots els integrants de la família. Però a l’hora d’escollir les destinacions, la jerarquia predomina i són els pares qui decideixen. Així ho creu Mamen Duch, actriu i professora de ioga per a nens, tot i que “s’han d’escollir llocs on els fills puguin gaudir, jugar i créixer. És important ressaltar que les vacances han de ser part del creixement personal dels nens i nenes, que tinguin aquell punt d’inoblidable, de record per tota la vida”, afegeix Duch. Per aconseguir-ho no cal anar lluny ni buscar destinacions exòtiques. Sempre podem plantejar les vacances de manera més tradicional i senzilla, anant al poble dels avis o allà on sempre hem passat l’estiu, on els fills poden retrobant-se amb la colla d’amics i passar els dies fora, a l’aire lliure: jugant, vivint i compartint noves experiències.
FÓRMULES PER COMBATRE L’AVORRIMENT
Què fer amb els nens per no caure en la monotonia? És evident que després de tantes hores a l’aula resulta essencial realitzar activitats dinàmiques, a l’aire lliure, i que, a la vegada, tinguin un component educatiu i pedagògic. Les vacances són un bon moment per fomentar aquelles habilitats o aspectes que durant l’any han quedat en segona línia, com, per exemple, la comunicació entre pares i fills. En aquest moment de l’any, tant els uns com els altres, “acostumen a estar més relaxats i això suposa que aquesta comunicació pugui ser més autèntica i intensa”, assegura Bautista. La clau, segons el professor, és fer coses que ens vinguin de gust a tots. Aquesta premissa —més enrevessada del que pot semblar a primera vista— implica una planificació prèvia o deixar-ho en mans de la improvisació, tot i que aquesta ultima opció “pot desembocar en desacord i pèrdua de temps”.
El ventall d’activitats que es poden fer en família són infinites. “Esports, ioga, dansa o activitats per expressar el cos”, explica Duch. Per a l’actriu i professora, la imaginació també té una importància cabdal en aquests dies d’estiu, tot i que només serà un exercici profitós “si s’evita el contacte amb pantalles de televisió o tauletes”. Una altra opció que ressalta és la dels casals d’estiu, “però fent coses diferents del que fan a l’escola”, puntualitza, “on puguin desenvolupar el seu imaginari, aprendre a compartir amb nens i nenes d’altres edats i ajudar-se entre ells”.
No existeix el model definitiu d’unes bones vacances en família. Però sí que és necessari “escollir destinacions que ens ho permetin fer tot”, recorda Bautista. I continua: “Cal pensar en què ens ve de gust fer i quin serà el model que més s’identifiqui amb nosaltres i els nostres fills”.
Un altre punt de controvèrsia per als pares a l’hora de planejar les vacances és el factor de la durada. Dies, setmanes, mesos? Segons el professor de la UOC, el mínim orientatiu per tal que els nens i joves se sentin amb una certa confiança en un lloc o un espai és de 4 a 6 dies. “A partir d’aquí podem allargar l’estada el que creguem oportú i segons quin sigui l’objectiu de les vacances o l’activitat que vulguem desenvolupar”, conclou. Al cap i a la fi, més enllà dels dies o els llocs, el que perdurarà més en el record de tots és que s’hagi pogut gaudir en família.
Els llibres de viatges pels més petits també poden ser un bon suport abans de començar a fer la maleta. L’ editorial Lonely Planet té una col·lecció de guies de viatges dirigida als viatgers més joves i titulada Mi primer Lonely Planet. També és important que tinguin a mà un petit diari on apuntin les seves sensacions i experiències. A Diari de viatges per a petits viatgers, de Josep Palau, els més petits podran escriure els seus records, enganxar fotografies i dibuixar allò que més els ha sorprès mentre han estat fora. Perquè, al capdavall, d’això es tracta: que les vacances es converteixin en una experiència inoblidable i siguin recordades sempre amb un somriure.
